Per què es fa una cimera europea a Armènia? Una zona energètica clau entre Orient i Occident
La vuitena cimera de la Comunitat Política Europea s'ha celebrat aquest dilluns a Yrevan, la capital d'Armènia. Hi ha gairebé una cinquantena de caps d'estat i de govern. Tots els membres de la Unió Europea, a més del Regne Unit, Ucraïna o Noruega i també --i excepcionalment-- el Canadà, a qui es considera un "aliat proper a Europa", en paraules del president del Consell Europeu, António Costa.
Més autonomia estratègica per a Europa
Precisament, aprofundir en l'autonomia estratègica d'Europa en relació amb els EUA i per fer front a l'actitud ofensiva d'aquest país, de Rússia i d'altres potències, és la principal motivació d'aquest fòrum.
És el que ha dit des d'Erevan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha afirmat que Europa ha de preparar-se per a "possibles agressions" organitzant "una dissuasió creïble".
És de suma importància que siguem més independents i que puguem construir una dissuasió creïble.
Per la seva banda el president de França, Emmanuel Macron, ha dit que Europa està "patint el cost de les dependències excessives" dels Estats Units.
Macron, que va ser el principal impulsor d'aquest fòrum mig any després de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, ha qualificat "el paraigüa americà de defensa i seguretat" com "l'elefant a l'habitació".
Hi ha una mena de dubte o interrogant quan ens preguntem sobre la solidaritat americana en tots aquests àmbits.
Per què es fa a Armènia?
Muntanyós, d'arrels profundament cristianes i estratègicament situat entre Orient i Occident i amb només 3 milions d'habitants.
Com a la recent cimera de Xipre, la guerra de l'Iran, el conflicte entre Rússia i Ucraïna i la seguretat europea han estat qüestions de l'agenda. També, l'estudi de possibles nous corredors alternatius a l'estret d'Ormuz.
Per Armènia, aquesta trobada estratègica contribueix a marcar distàncies amb Rússia, de qui encara és molt dependent econòmicament. Aquesta república del Caucas va declarar la seva independència de la Unió Soviètica el 1991.
País candidat a la UE?
El març del 2025, el Parlament armeni va aprovar una llei que insta el govern a començar el procés d'adhesió a la UE. Amb tot, segons Eleonora Tafuro Ambrosetti, investigadora del CIDOB, la hipotètica candidatura d'Armènia a la UE encara és una perspectiva llunyana.
Les relacions amb Rússia pesen en la política exterior del país. Armènia pertany a la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEAA), una associació dominada per Moscou i incompatible amb la pertinença a la UE.
"Un altre problema és la manca de desig real de Brussel·les d'iniciar un altre procés d'ampliació", escriu Ambrosetti. Una nova ampliació de membres de la UE agreujaria la crisi amb Rússia. Al procediment també s'hi volen afegir altres candidats com Ucraïna, Moldàvia o Geòrgia.
L'empremta de Trump
Fa poc, els Estats Units han incrementat la presència a la regió amb el que anomenen la "Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat" (TRIPP, en anglès).
Un acord signat l'agost de l'any passat a la Casa Blanca entre el primer ministre armeni i el president de l'Azerbaidjan, amb el president Trump com a mediador, ha de permetre reobrir el corredor humanitari entre els dos països. Una ruta que serà gestionada pels Estats Units i que connecta Àsia amb Europa sense trepitjar territori ni de l'Iran ni de Rússia.
Els nord-americans tenen interès en el fet que la regió tingui estabilitat, sense menystenir les importants reserves de gas i petroli que té l'Azerbaidjan.
Armènia i l'Azerbaidjan han estat 34 anys en guerra pel control de l'enclavament de l'Alt Karabakh, una regió dins de l'Azerbaidjan, però de majoria armènia.
La disputa territorial i ètnica entre els dos països ha suposat desenes de milers de desplaçats i morts al llarg dels anys. Les seqüeles de l'acord poden repercutir en les eleccions legislatives previstes a Armènia per al 7 de juny.
Malfiança de l'Iran
L'acostament dels armenis cap als Estats Units amb la signatura del TRIPP ha aixecat sospites entre els veïns iranians, amb qui els armenis comparteixen uns quilòmetres de frontera, al sud del país. Armènia i l'Iran han mantingut una relació estable, però ara l'Iran veu riscos en la seva seguretat i la guerra podria canviar l'actitud de Teheran.
