Què pensen els catalans sobre la UE: defensa, habitatge, crisi climàtica o xarxes socials
Vuit de cada deu catalans creuen que la política de seguretat i defensa de la Unió Europea hauria de ser més comuna. Ho diu l'enquesta amb motiu dels 40 anys de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea, que han publicat aquest dilluns el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
Per contra, només el 26% considera que la despesa en defensa s'hauria d'augmentar, mentre que un 36% creu que la despesa s'hauria de mantenir i un 34% aposta per reduir-la per prioritzar altres polítiques.
De fet, quan es pregunta per les prioritats pressupostàries que creuen que hauria de tenir la UE per al període 2028-2034, la seguretat i la defensa apareixen en l'última posició de la llista, amb només un 15% de les respostes, molt al darrere de l'habitatge --53%-- o l'agricultura --46%--.
També es pregunta sobre el paper de l'OTAN. Aquí, el 62% considera important que els estats membres de la UE en formin part, davant d'un 32% que ho veu poc o gens important.
I sobre la guerra a l'Orient Mitjà, la majoria aposta per un paper actiu en la diplomàcia; més de la meitat creu que la UE hauria de tenir un paper molt actiu en la mediació, sumat a un 26% que ho veu bastant necessari.
Sentiment europeista, poc interès
L'enquesta també revela que el sentiment europeista és majoritari entre la ciutadania catalana. El 69% dels enquestats considera positiu que Espanya formi part de la UE i el 58% assegura que se sent europeista.
Malgrat aquest sentiment, el 59% diu que té poc o gens interès per la política europea i és clarament inferior al que es té per la política en general.
A més, el coneixement que es té de les institucions europees és molt baix: el 54% no en sap citar cap, i el Parlament Europeu és la més coneguda --33%--.
Més límits a les xarxes
Una de les carpetes on els catalans entenen que la UE hauria d'actuar amb més fermesa és en la regulació de plataformes digitals. Així, per exemple, el 87% creu que s'hauria d'establir un límit d'edat mínim de 16 anys per a l'ús de xarxes socials.
A més, el 92% creu que s'haurien de prendre mesures contra les plataformes digitals que incompleixin les lleis de la UE i un 88% considera que s'hauria d'intensificar la regulació de la intel·ligència artificial.
Pel que fa a la crisi de l'habitatge, aquestes són les mesures per fer-hi front que defensen majoritàriament els catalans:
En matèria migratòria, tres de cada deu catalans aposten per una resposta coordinada a escala europea; la mateixa proporció de ciutadans que defensen més control de fronteres.
En relació a la crisi climàtica, les opinions estan dividides sobre l'objectiu de neutralitat climàtica per al 2050: un 32% vol mantenir-lo, un 31% avançar-lo i un 26% flexibilitzar-lo per prioritzar l'economia.
L'enquesta s'ha fet a 1.000 ciutadans de la Unió Europea residents a Catalunya de 18 anys o més, entre el 23 de març i el 13 d'abril.
