Armes en lloc de cotxes, la deriva d'Alemanya
"És el contracte d'armament més gros de la història d'Alemanya." Així es referia el canceller Friedrich Merz el 7 de juliol a l'acord a què havien arribat el Canadà, Alemanya i Noruega per subministrar el país nord-americà amb 12 submarins convencionals fabricats a Kiel (Mecklemburg-Pomerània Occidental) per la divisió naval del grup Thyssen Krupp.
Incloent-hi els anys de manteniment, la suma total del negoci ascendirà a 60.000 milions d'euros.
Per a la ciutat de Kiel, que és on el grup Thyssen Krupp té les drassanes de la divisió marina (TKMS), això suposarà uns 1.500 llocs addicionals de treball. La indústria auxiliar també se'n beneficiarà.
Una de les empreses que podria fabricar el periscopi dels nous submarins, Hensoldt, inaugurava una nova planta aquest dijous 23 amb la visita del ministre de Defensa, Boris Pistorius.
Pistorius fa dues setmanes que està en el marc d'una gira d'estiu donant voltes per Alemanya. Quan no visita un camp d'entrenament, un batalló o una escola militar, inaugura una nova fàbrica d'armament. Dimarts 21, en la seva visita al fabricant de vehicles blindats i tancs, KNDS, a preguntes de la premsa, ho va deixar ben clar. La defensa ha d'aprofitar-se de l'automoció.
"La indústria de l'automòbil passa per un mal moment", reconeixia el ministre, per afegir, "la indústria de l'armament, en canvi, té una grandíssima necessitat de creixement, tant en emplaçaments com en llocs de treball. La indústria de l'automoció ha demostrat en els últims 120 anys com es pot escalar la producció, com podem ser més flexibles i més ràpids. En aquest aspecte, tots dos sectors poden aprofitar-se l'un de l'altre. I això ho sostinc expressament."
Participació estatal en la indústria de defensa
Els paral·lelismes entre indústria de l'automòbil i defensa encara van més enllà. Si el land de la Baixa Saxònia és propietari d'un 20% de les accions de Volkswagen, ara, Alemanya ha decidit que també posarà diners en els grups industrials d'armament.
Al juny, el Bundestag donava llum verda perquè l'estat es converteixi en el propietari del 40% de KNDS, el consorci francoalemany format per l'alemanya Krauss-Maffei Wegmann i la francesa Nexus, que construeixen la segona generació del tanc Leopard que fa servir l'exèrcit alemany.
De fet, KNDS té l'encàrrec de construir el tanc del futur, conegut com a MGCS, que vol dir Main Ground Combat System. És la versió terrestre d'un altre projecte conjunt de defensa entre francesos i alemanys, l'FCAS. Mentre que l'FCAS, el caça del futur, es va descartar fa uns mesos per desavinences entre la francesa Dassault i l'alemanya Airbus, el tanc, de moment, sembla que continua endavant.
L'espai, el nou objectiu
Dijous, Pistorius també visitava a Múnic l'start-up Isar Aerospace. És una empresa que impulsa la fabricació de coets per llançar satèl·lits artificials petits i mitjans a l'exosfera (500-1.000 km de la Terra). De fet, aquesta és una altra de les branques industrials en què es vol especialitzar Alemanya. El control de l'espai ja fa temps que és un tema militarment estratègic, un pastís al qual la república federal no vol renunciar.
De fet, el govern alemany va presentar aquest juliol una nova iniciativa que vol mantenir totes les noves i petites start-ups que neixen en l'àmbit militar dins la república federal. Per aquest motiu invertirà de forma directa en aquestes iniciatives. L'objectiu, retenir la sobirania militar dins del país.
El de les start-ups és un camp en plena ebullició, tal com ha destacat diverses vegades el mateix canceller. Només durant el primer semestre del 2026 a Alemanya s'han fundat 3.000 d'aquestes petites empreses en tota mena de sectors, no només el militar.
Preocupació dels socis europeus
La premuda a fons de l'accelerador militar que està fent Alemanya, gràcies a la seva capacitat d'endeutament (no oblidem que tot això es finança a través d'un pressupost extraordinari), no deixa de generar recels entre els altres països de la Unió Europea.
Merz va prometre que Alemanya formaria l'exèrcit més gran i modern d'Europa, un objectiu que a París, per posar-ne un exemple, porta mals records del passat.
A més, si la indústria alemanya aconsegueix enlairar-se amb força, això podria afectar el negoci dels sectors industrials de la defensa dels socis europeus, com per exemple el francès.
Friedrich Merz sempre té a la boca l'acció unitària dins el marc de l'OTAN i l'aposta per una Unió Europea emancipada dels Estats Units. Què passaria, però, si d'aquí a uns anys tota aquesta formidable maquinària de guerra que impulsa el canceller cau en mans d'un govern d'extrema dreta votat democràticament?
El mur de contenció contra l'extrema dreta, la famosa Brandmauer, podrà contenir per sempre Alternativa per Alemanya? Aquells que recorden la caiguda del mur de Berlín destaquen que va caure molt més ràpid del que ningú mai s'havia imaginat. Ja hi ha veus ara, dins la CDU, que plantegen obertament incorporar l'AfD a l'acció de govern. Què faria Alice Weidel si pogués comandar la Bundeswehr? Són preguntes que floten en l'ambient, però que, a hores d'ara, el govern prefereix ignorar.