La pobresa a Alemanya bat rècords: "El país que coneixia, lamentablement, ja no existeix"

A Alemanya ja són 13,3 milions les persones que han de viure amb uns ingressos que els situen sota el llindar de la pobresa. Mai n'hi havia hagut tants. A qui afecta especialment és als jubilats, sense perspectives de millora, i la gent jove, que cobren sous mínims. Les mares solteres també en surten mal parades.

És la dada que sorgeix de l'informe sobre la pobresa de l'any 2025 que acaba de publicar l'associació que aplega al tercer sector a Alemanya "Die Paritäter". Això representa un 16% de la població a la república federal, amb l'afegit important que aquest informe considera com a únic factor els ingressos.

Una quarta part de la població és pobra

Si se sumen les persones que entren dins els criteris de pobresa per qüestió d'habitatge, que serien uns 5 milions més i s'hi afegeixen els sense sostre, que arriben als dos milions, la xifra final són 20 milions de pobres a tota Alemanya.

Amb una població de 83,5 milions d'habitants, això representa gairebé una quarta part de la població. És una realitat que s'està donant en el marc de l'economia amb el PIB més alt de tota Europa. És un contrast sagnant.

Retallades a tort i dret

L'actual govern de coalició encapçalat pel conservador Friedrich Merz té una fixació: reactivar l'economia a qualsevol preu. La tesi del canceller és que la recuperació econòmica arrossegarà tot el demés. Però mentre mira d'impulsar el teixit empresarial, també ha engegat un extens programa de retallades en molts temes socials.

Les retallades en sanitat pública ja han estat aprovades. A principis de juliol, diuen, arribaran en qüestions com dependència o fiscalitat. És una situació que comença a tenir conseqüències per als més desfavorits.

L'estat alemany ja no et protegeix

Per Greta Schabram, autora de l'informe de "Die Paritäter", l'actual deriva neoliberal del govern alemany obre una caixa de Pandora que serà difícil de tancar: "Si en el moment que tens un accident o un problema de salut tens la sensació que no estàs prou protegit, és quan perdem la confiança en les institucions."

Per aquest motiu Schabram insisteix en la importància del tercer sector: "La política social té la responsabilitat de promoure un ecosistema de partits que no tendeixin cap a la dreta, que defensi la majoria i l'estabilitat. Decidir que, quan retallem, ho fem entre els pobres és un pas terrible. Des del meu punt vista està clarament en la direcció equivocada."

Molts pobres miren cap a l'extrema dreta

Hem aconseguit contactar amb en Morat. Fill d'immigrants turcs, va néixer a Berlín. Ha fet feines diverses, la darrera com a vigilant en un aparcament.

Al gener, de forma inesperada, es va quedar sense feina. Tenia un crèdit que anava pagant, però al quedar-se a l'atur i passar a ingressar 1.000€, no pot pagar. No ha tingut més remei que declarar-se insolvent, un procés en el que l'ajuden des del departament d'assessoria en deutes de l'associació de famílies alemanyes.

Ell ho té molt clar, vol tornar a treballar. "La feina et fa sentir bé, t'ordena el dia a dia, tens un propòsit a la vida i òbviament, disposes de més diners per a fer coses", ens explica.

A en Morat, haver passat a formar part del que a Alemanya es defineix com a pobre –cobra menys de 1.440€ al mes– no li fa cap mena de gràcia. Lamentablement al seu entorn hi ha bastants casos similars. És una situació que va a l'alça, més encara amb les retallades actuals. Són moltes les persones que enyoren un país, que pel que sembla no tornarà.

"Jo vaig conèixer aquesta Alemanya que havia estat tan bonica, però aquesta Alemanya avui en dia lamentablement ja no existeix", ens confessa en Morat.

Li preguntem si això té conseqüències a nivell polític en en el seu entorn. Ens reconeix que sí: "Tota persona vol viure bé. I si el partit que està al govern no t'ho pot oferir, llavors la gent busca alternatives."

Tot i que no en parlem, l'alternativa a la que es refereix en Morat és l'Alternativa per Alemanya (AfD), el partit d'extrema dreta que a la república federal actualment lidera totes les enquestes.

Els rics no pagaran més

Si en algun aspecte els conservadors de la CDU de moment s'han plantat, és en en el capítol d'apujar els impostos als rics. Els socialistes de l'SPD, que formen part de la coalició de govern, insisteixen i pressionen per canviar-ho, però a la població, el missatge que li arriba és que els rics cada cop seran més rics, i els pobres més pobres.

"Per què hi ha fortunes que directament s'estalvien pagar impostos?", es pregunta Greta Schabram. "Seria un camp immens on ficar mà", afegeix amb contundència.

"Em sorprèn increïblement que els polítics ens siguin conscients però no facin res. La distància entre els pobres i els rics cada cop s'eixampla més. I això té conseqüències sobre els pronòstics electorals. La gent que veu créixer la precarietat social té por al descens social. I això no ajuda de cap manera a que l'extrema dreta vagi a menys", lamenta.