El 80% de les persones sense llar ha patit agressions o discriminacions: "Et marxen les ganes de viure"
El José Luis parla amb un fil de veu, i quan ha de caminar, necessita el suport d'una crossa. Divuit anys vivint al carrer deixen una petjada profunda en la salut física i mental.
Ara fa gairebé tres anys que viu en un pis de l'Hospitalet de Llobregat gràcies al suport de la Fundació Arrels.
Arrossega múltiples patologies i celebra cada dia el fet de tenir un sostre. En declaracions al programa "Solidaris", el José Luis, que ara té 57 anys, explica que no té xarxa familiar.
Els seus pares van morir en un accident. I dues de les seves germanes, que viuen a Barcelona, són addictes a l'alcohol i a les drogues. Amb poc més de trenta anys es va quedar al carrer.
"Quan vaig sortir de la presó, els pocs diners que tenia me'ls vaig gastar. Vaig passar per alguns centres, però no em vaig adaptar perquè hi havia molta violència. I vaig acabar damunt d'un cartró", explica el José Luis.
El barri del Poble-sec i l'àrea propera a l'Hospital del Mar de Barcelona van ser les zones per on més es va moure. Buscava aixopluc i l'ajuda que li donaven alguns veïns.
"Despertar-me cada dia ja era una sort", recorda. L'home diu que "el carrer és molt dur perquè es pateix molta violència física i verbal". I si s'està malalt, afegeix, "et marxen les ganes de viure".
El 80% de persones sense llar han patit agressió i discriminació
El José Luis forma part dels casos que ha documentat la Fundació Arrels a l'informe "Victimització i aporofòbia envers les persones que viuen al carrer a Barcelona" que recull que el 80% de les persones sense llar ha viscut alguna agressió o discriminació. També conclou que un de cada quatre enquestats creu que hi ha una motivació aporòfoba en la violència rebuda.
L'aporofòbia és el rebuig i la por cap a les persones pobres. El concepte el va encunyar l'any 1995 la filòsofa valenciana Adela Cortina.
Amb tristesa, al José Luis li venen al cap alguns dels episodis de violència que ha viscut. Com quan un grup de set joves el va atacar dins d'un autobús. "Anava amb totes les meves coses cap a l'Hospital del Mar, que era el lloc on dormia, i em van començar a insultar".
Primer, ell no els va fer cas, però després "van començar a assetjar una parella d'avis". El José Luis va voler defensar la dona i el van agredir.
I continua el relat: "Al parc de la Ciutadella també em van intentar pegar diverses vegades". Uns atacs, assegura, "comesos majoritàriament per joves".
Ara bé, malgrat els cops, el més dur és "aguantar la mirada d'odi i de fàstic de la gent". Explica que "és igual que et robin, o que et peguin, perquè els blaus marxaran", però l'impacte del menyspreu, afirma, "es queda gravat a l'ànima".
Evolució de la societat
El cas del José Luis, amb molts anys de vida a la intempèrie, serveix per veure l'evolució que ha fet la societat.
La seva experiència parla d'un canvi social perquè fa uns anys, afirma, "la gent era més amable i més cordial". També remarca que, a diferència d'ara, abans hi havia menys gent vivint al carrer a Barcelona.
Tal com recull l'informe de la Fundació Arrels, la majoria d'aquestes agressions no es denuncien, perquè, com remarca el José Luis, "qui farà cas a una persona del carrer?".
El mecanisme de l'odi
La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha organitzat una jornada de debat per abordar com els discursos d'odi amenacen la cohesió social a Europa i fan trontollar els valors i els principis europeus.
Bárbara Díaz és advocada i especialista en drets humans. Actualment és la coordinadora de Creu Roja a Catalunya i una de les coordinadores del grup de treball en polítiques d'igualtat i inclusió de la Taula del Tercer Sector.
Díaz ha estudiat el mecanisme de l'odi i, en declaracions al "Solidaris", diu que el més perillós d'aquests relats es la deshumanització, perquè "en no sentir empatia, no veig l'altre com una persona".
L'especialista en drets humans denuncia que els discursos d'odi estan plenament normalitzats en tots els àmbits: a les xarxes, als mitjans, al carrer i, el més preocupant, "també a les institucions".
Les víctimes d'aquests atacs acostumen a ser col·lectius en situació vulnerable com la població migrant, la gent gran, la que no té recursos, els discapacitats o persones LGTBIQi+.
L'advocada explica que "davant les problemàtiques actuals, cal buscar un culpable". Ara bé, l'advocada recorda que cal ser conscients que la línia que fa que una persona es trobi en una situació de vulnerabilitat és molt fina i "que la vida pot canviar en un moment".
Les xarxes i els joves
Martin Mlynar és el president de la xarxa europea No Heat Speech Network, i un dels participants de la jornada de debats de la Taula del Tercer Sector.
La xarxa es va crear arran de l'atemptat terrorista a l'illa d'Utoya, a Noruega, l'any 2011, quan Anders Behring Breivik, un extremista antimigració, va obrir foc contra centenars d'adolescents que participaven en un campament d'estiu de l'organització juvenil del Partit Laborista. Va assassinar 69 persones.
En declaracions al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio, Mlynar explica que l'objectiu d'aquesta entitat "és prevenir i contrarestar els discursos d'odi promovent la mobilització de persones i organitzacions tant de forma presencial com a través de la xarxa".
L'activista sap que els discursos d'odi deixen petjada especialment entre els més joves, perquè "la generació Z viu immersa en una vida digital i no són conscients que estan consumint discursos d'odi".
Un altre factor a tenir en compte és la sobreinformació en què vivim immersos, que fa que moltes persones no aprofundeixin en els temes i s'alimenti el prejudici.
Mylnar assenyala la responsabilitat de les plataformes en l'augment dels discursos d'odi i reclama a la Unió Europea que actuï per provocar el canvi.
