"As deep as the grave": l'ambiciosa resurrecció digital de Val Kilmer
Cesar Sempere
Hi ha actors que continuen apareixent a la pantalla després de morir perquè havien deixat una pel·lícula a mig rodar. Hi ha actors que han estat reconstruïts digitalment per completar unes poques escenes. I hi ha Val Kilmer.
L'actor, mort l'abril del 2025 als 65 anys, tornarà a aparèixer en pantalla a "As deep as the grave", un western ambientat al sud-oest dels Estats Units als anys vint. Però hi ha una diferència fonamental: Kilmer no va arribar a rodar ni un sol pla de la pel·lícula. Això no ha estat inconvenient perquè sigui un dels protagonistes.
A més, no el veurem sempre amb el mateix aspecte: la recreació permet representar el personatge en diferents moments de la seva vida.
La paradoxa és gairebé perfecta per a una pel·lícula que parla de morts, memòria i espiritualitat...
El paper que Kilmer volia interpretar
Kilmer havia estat contractat cinc anys abans per interpretar el pare Fintan, un sacerdot catòlic i espiritualista natiu americà.
"Era l'actor que jo volia per interpretar aquest paper. Estava pensat en gran manera per a ell", explica el guionista i director Coerte Voorhees en una entrevista amb la revista Variety. El personatge, diu, estava inspirat en la seua herència nativa americana i en els seus vincles amb el sud-oest.
Però quan va arribar el moment de rodar, Kilmer passava per una situació mèdica molt complicada. Havia patit un càncer de gola i havia estat sotmès a una traqueotomia. A més, la producció havia patit retards relacionats amb la pandèmia de la covid.
Quan finalment es va reprendre el projecte, Kilmer ja no estava en condicions de posar-se davant de les càmeres i el director va decidir eliminar el pare Fintan de la pel·lícula. Però la història no funcionava igual sense ell. I aleshores l'equip va mirar cap a la intel·ligència artificial.
Un actor que no va estar mai davant de la càmera
El cas de Kilmer és excepcional perquè no es tracta de completar una actuació interrompuda. Brandon Lee, per exemple, va morir accidentalment durant el rodatge de "The crow" el 1993. Per acabar la pel·lícula es van utilitzar dobles i efectes digitals, inclosa la superposició del rostre de Lee sobre el cos d'un altre actor en algunes escenes.
Oliver Reed va morir durant el rodatge de "Gladiator", l'any 1999, i la producció va recórrer a un doble i a efectes digitals per completar les escenes que faltaven. I, més endavant, la tecnologia va permetre reconstruccions molt més sofisticades.
A "Rogue one", del 2016, Peter Cushing —mort el 1994— va tornar a interpretar digitalment el governador Tarkin reconstruint digitalment el seu rostre en la cara d'un altre actor. Més mítica va la reaparició de Carrie Fisher, la princesa Leia, a "Star Wars: L'ascens de Skywalker", el 2019.
Però hi ha una diferència essencial entre aquells casos i el de Kilmer.
Abans, la tecnologia servia sobretot per completar o reconstruir una interpretació. Ara pot generar una interpretació pràcticament sencera. La IA generativa ha fet un salt enorme els últims anys. Les noves eines poden generar moviment, expressions facials, veu i imatges a partir de grans quantitats de material de referència.
No és, per tant, una aparició puntual. És una interpretació digital construïda després de la mort de l'actor. I això obre una pregunta incòmoda: si un actor ja no pot actuar, qui decideix què es pot fer amb la seua imatge? Fins quan i fins a on?
El cinema haguera començat a convertir l'arxiu d'un actor en una nova forma de presència i la indústria encara està intentant decidir quines són les regles.
La polèmica baralla entre Tom Cruise i Brad Pitt
La IA no planteja només dilemes amb els actors morts.
Fa uns mesos, un vídeo mostrava Brad Pitt i Tom Cruise barallant-se en una teulada, en una escena que semblava extreta d'una superproducció de Hollywood. Aquella seqüència no l'havien rodat. Aquella pel·lícula no existia. Era intel·ligència artificial.
El vídeo va provocar alarma a Hollywood perquè demostrava fins a quin punt es poden recrear actors reals en situacions que no han viscut. El problema va més enllà dels drets d'autor. Cruise i Pitt poden aparèixer ara en una situació que no han viscut mai, pronunciar paraules que no han dit o fent coses que no han decidit fer mai.
"Això fa por"
Keanu Reeves ja advertia sobre això en una entrevista amb la revista WIRED el 2023. Quan li van preguntar pels deepfakes, l'actor va explicar que el problema fonamental és perdre el control sobre la mateixa interpretació. "I això fa por", va afegir.
Reeves també va explicar a WIRED que havia incorporat als seus contractes una clàusula per impedir manipulacions digitals de les seues interpretacions sense el seu consentiment. La tecnologia, per tant, ja no només permet ressuscitar els morts: també permet posar els vius en llocs on no han estat mai.
Nous escenaris: una actriu que no existeix
I encara hi ha un tercer escenari. El 2025 va aparèixer Tilly Norwood, un personatge creat íntegrament amb intel·ligència artificial per Xicoia, la divisió d'IA de productora Particle6.
Norwood no és la rèplica d'una actriu concreta. No és Scarlett Johansson, ni Natalie Portman, ni cap altra persona real. És un personatge sintètic creat per ordinador.
La seua aparició va provocar una resposta immediata de SAG-AFTRA. El sindicat va rebutjar que se l'anomenés "actriu" i va advertir que aquests sistemes poden haver estat entrenats amb el treball d'intèrprets humans sense el seu consentiment ni compensació.
La qüestió ja no és només si una màquina pot reproduir un actor. És si necessitarem actors humans per fer una pel·lícula.
La IA també entra darrere de la càmera
La transformació no es limita a les interpretacions. La intel·ligència artificial ja entra en l'escriptura de guions, la preproducció, la creació d'imatges, els efectes visuals, el doblatge, la postproducció i la planificació dels rodatges. Algunes eines permeten reduir temps i costos i fan possibles produccions que abans eren molt més cares.
Per a una productora pot ser eficiència; per a un treballador pot ser una feina menys.
Hollywood posa límits a la màquina
La batalla que Hollywood du a terme no és si la IA entrarà al cinema, perquè ja hi és, sinó en quines condicions ho farà. El conflicte va esclatar amb tota la força el 2023. Aquell any, el sindicat d'actors i el de guionistes es van declarar en vaga contra els estudis i les plataformes.
Per primera vegada en dècades, els dos grans sindicats de Hollywood van paralitzar simultàniament la indústria.
Tres anys després, Hollywood ha tornat a negociar sabent que la tecnologia ja no és una possibilitat futura. El juny del 2026 els actors van aprovar per un 91,42% el nou conveni amb els estudis i les plataformes, amb una vigència de quatre anys.
El nou acord reforça la protecció de les rèpliques digitals: cal el consentiment informat de l'intèrpret i una compensació justa. També limita l'ús dels personatges creats íntegrament amb IA i estableix mecanismes d'arbitratge en cas de conflicte.
El conveni també reforça les garanties sobre escanejos, dades biomètriques, alteracions digitals i rèpliques de veu. L'objectiu és que la IA pugui entrar en el cinema, però sense convertir l'actor humà en una matèria primera disponible per sempre.
I Val Kilmer?
Per això el cas d"As deep as the grave" és especialment revelador. La pel·lícula arriba just quan Hollywood acaba de dibuixar una frontera nova.
SAG-AFTRA es va pronunciar expressament sobre el cas Kilmer el març del 2026. Segons la informació facilitada pel sindicat, la família de l'actor havia donat aquest consentiment.
La filla de l'actor, Mercedes Kilmer, ha defensat públicament la decisió. En declaracions a Entertainment Weekly, ha explicat que el seu pare era favorable a les noves tecnologies i que considerava important la pel·lícula. També ha defensat que l'ús de la seva imatge s'havia de fer amb consentiment i llicència prèvia.
En "As deep as the grave", un actor que no va poder arribar al rodatge acabarà ocupant prop d'una hora de pantalla. El veurem jove, més gran, el sentirem parlar amb una veu reconstruïda a partir del seu propi arxiu. El veurem interpretar un personatge que havia estat escrit pensant en ell: una nova interpretació construïda a partir de les restes digitals de l'actor.
Ara, una màquina pot conservar la cara, la veu i els gestos d'una persona... Quina part de l'actor hi ha en una actuació que ja no és seva?