Begoña Gómez entrega el passaport a l'Audiència de Madrid per ordre del jutge Peinado

Tant el seu advocat com el de Cristina Álvarez han demanat a l'Audiència de Madrid que revoqui les mesures, que consideren desproporcionades i que afecten drets fonamentals

Redacció / Agències

Begoña Gómez ja ha entregat el passaport a l'Audiència de Madrid, tal com va ordenar el jutge Juan Carlos Peinado. En la interlocutòria que el magistrat va dictar dissabte, a més de la retirada del passaport, també li prohibeix sortir d'Espanya i l'obliga a comparèixer cada 15 dies al jutjat.

Gómez ha arribat puntual (a les 17.51) a la cita al jutjat, on ha accedit a través de l'aparcament. Allà ha entregat el passaport i se li ha notificat l'obertura de judici oral contra ella, en una acció que amb prou feines ha durat 17 minuts. A les 18.08, el seu cotxe ha sortit del pàrquing del jutjat.

Per intentar evitar-ho, la defensa de Begoña Gómez, parella del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia demanat aquest dimarts a l'Audiència de Madrid que revoqui les mesures, però encara no ha obtingut resposta.

Tant l'advocat de Gómez, Antonio Camacho, com José María de Pablo, advocat de Cristina Álvarez, l'assessora de Gómez a qui Peinado també ha imposat les mateixes mesures, les han recorregut al·legant que afecten drets fonamentals, com el de lliure circulació.

Gómez està sota vigilància policial

Camacho ha argumentat que no hi ha cap risc de fuga de Gómez, entre altres motius perquè, com a esposa de Sánchez, està sotmesa a un dispositiu permanent de vigilància i seguretat gestionat per la Policia Nacional.

L'advocat ho ha aprofitat per qualificar de "greu i impertinent desconsideració" l'afirmació de Peinado segons la qual "no hi ha dubte" que precisament els agents de policia que la vigilen poden ajudar Gómez a fugir d'Espanya.

Aquesta especulació del jutge, molt criticada pel govern espanyol i també per un sindicat policial, ha motivat que el Consell General del Poder Judicial li hagi obert aquest dilluns un expedient per estudiar si suposa una falta greu.

El jutge Juan Carlos Peinado en una imatge d'arxiu

Mesures reclamades per les acusacions populars

Aquestes mesures cautelars, les van demanar les entitats de dreta i extrema dreta que exerceixen l'acusació popular, com Hazte Oír, Manos Limpias o el mateix Partit Popular, i Peinado les ha fet seves.

Ho ha justificat afirmant que hi ha risc que Gómez i Álvarez fugin, i per això ha exigit "la retirada dels passaports que puguin tenir, de qualsevol de les nacionalitats a les quals pertanyin" les dues acusades.

Álvarez ja va entregar el passaport aquest dimarts, un dia abans que Gómez. Les sis de la tarda d'aquest dimecres era l'hora límit que el jutge havia fixat perquè ho fessin. 

Vol que les jutgi un jurat popular

Peinado va tancar aquest dissabte la investigació dictant les mesures cautelars i enviant-les a un judici amb jurat popular.

Acusa Gómez de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació de cabals públics i apropiació indeguda per contractes presumptament irregulars que s'haurien fet des d'una càtedra de la UCM que codirigia.

Peinado va començar la investigació el 2024 a instàncies de Manos Limpias, que va aportar com a prova articles periodístics que acusaven la parella de Sánchez d'aprofitar-se de la seva posició per fer cartes de recomanació

L'Audiència estudiarà els recursos presentats per Fiscalia i defenses

El pròxim 13 de juliol l'Audiència Provincial de Madrid analitzarà els recursos que han presentat la Fiscalia i les defenses del cas Begoña Gómez.

Les defenses volen impugnar la decisió del jutge que preveu que, en el cas que s'hagi de celebrar el judici, sigui amb jurat popular. Les defenses no estan d'acord que nou ciutadans anònims jutgin la dona del president del govern espanyol.

També estudiaran el recurs contra la mateixa decisió de Peinado de jutjar els investigats pels delictes dels quals se'ls acusa.

Els recursos apel·len a la versió de l'Audiència Provincial de Madrid que va indicar que el jutge Peinado no tenia prou indicis "concloents i consistents".

Per la seva banda, la Fiscalia ha demanat el "sobreseïment lliure" perquè considera que els fets "no són constitutius d'infracció penal".