El jutge Peinado retira el passaport a Begoña Gómez i l'envia a judici amb jurat popular
El jutge Peinado, que instrueix el cas Begoña Gómez, ha ordenat la retirada del passaport a la dona del president del govern espanyol, com a mesura cautelar, abans que se celebri el judici. També haurà de comparèixer cada 15 dies al jutjat.
Peinado porta a judici la parella de Pedro Sánchez pels delictes de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació de cabals públics i apropiació indeguda.
Gómez va comparèixer dilluns més de tres hores davant del jutge que ha instruït la causa principal i va quedar pendent que Peinado decidís si li aplicava mesures cautelars. Les acusacions populars, liderades per Hazte Oír, van demanar per a Gómez la retirada del passaport, la prohibició de sortir de l'Estat espanyol i l'obligació de comparèixer cada 15 dies al jutjat. El magistrat concedeix totes les peticions de les acusacions, que consideren que hi ha risc de fugida.
A banda de Begoña Gómez, el jutjat número 41 de Madrid també investiga l'assessora Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés. Tots tres es van personar dilluns als jutjats.
El magistrat els envia a judici amb jurat popular, tot i que l'última paraula la tindrà l'Audiència Provincial de Madrid, que ha de resoldre els recursos presentats per les defenses i la Fiscalia.
El PSOE no ha trigat a reaccionar a la interlocutòria del jutge Peinado i la imposició de mesures cautelars a la dona de Pedro Sánchez. En una publicació a la xarxa X, els socialistes asseguren que Begoña Gómez és innocent i que fa dos anys que pateix una persecució política i judicial. I afegeixen que la interlocutòria del jutge Peinado és "un escàndol democràtic" que no té justificació.
En la mateixa línia, fonts de La Moncloa han dit a l'agència EFE que la decisió del jutge Peinado de retirar el passaport a Begoña Gómez i enviar-la a judici és una constatació de la persecució, l'obsessió i la desproporció del magistrat en aquest cas. També fan referència a la menció a la professionalitat dels policies i membres de l'equip de seguretat que protegeix Begoña Gómez que es fa en la interlocutòria judicial . Segons aquestes fonts, posar en qüestió la feina policial és un despropòsit.
Peinado desconfia de la seguretat de Gómez
La defensa de Begoña Gómez havia demanat que no s'imposessin mesures cautelars a la seva clienta amb l'argument que està acompanyada i custodiada les 24 hores del dia per agents dels cossos de Seguretat de l'Estat.
El jutge Peinado, en canvi, argumenta en la seva interlocutòria que "aquests agents en un moment determinat, per iniciativa pròpia o seguint ordres dels seus superiors jeràrquics, siguin precisament els qui col·laborin en l'acció per facilitar la fugida de l'acusada".
Per què se la investiga?
La investigació a Begoña Gómez va començar el 2024 arran d'una denúncia de l'organització d'extrema dreta Manos Limpias. A partir de retalls de premsa, l'entitat va acusar la parella de Sánchez d'aprofitar la seva posició per fer cartes de recomanació a favor d'empresaris i haver intervingut en el rescat d'Air Europa.
Però l'element central de la investigació és la càtedra a la Universitat Complutense de Madrid, que Gómez va codirigir, en la qual va participar un empresari que poc després es va presentar a un concurs públic amb més de 30 cartes de recomanació. Una d'aquestes cartes la va firmar Gómez.
Un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, fet públic al maig, va recollir que no s'havien trobat moviments opacs en els comptes bancaris de Begoña Gómez, ni tampoc irregularitats en la creació de la càtedra.
Però es va posar el focus en tres contractes que, des de la càtedra, es van establir amb les empreses Deloitte Consulting i Making Science Group, perquè s'haurien fet sense seguir el que diu la llei en el sector públic.
Hazte Oír reclama 24 anys de presó per a la parella de Pedro Sánchez, 22 anys per a Cristina Álvarez i 6 per a l'empresari Barrabés.
La defensa i la Fiscalia demanen arxivar el cas
Tant la Fiscalia com les defenses dels acusats han demanat arxivar la causa. Ho van reiterar també en l'audiència preliminar d'aquest dilluns davant del jutge instructor.
Per la defensa, els fets investigats "no són constitutius de delicte" i veuen "mala fe" en les acusacions. Per la seva banda, la Fiscalia va avançar que demanarà l'absolució dels tres investigats si s'arriba a judici.
