Blocs en lluita de Barcelona demanen ajuda a l'Ajuntament per convertir-se en cooperatives
Més de cent veïns i veïnes dels blocs de Ros de Olano 20, Planeta 11 i Mare de Déu de Montserrat 123, a Barcelona, han denunciat aquest dijous el risc d'expulsió de les seves llars per la compra especulativa de fons d'inversió i han exigit a l'Ajuntament el suport econòmic necessari per salvar els blocs a través de projectes cooperatius.
Han estat acompanyats pel Sindicat de Llogateres, la Sectorial d'Habitatge Cooperatiu i la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya i veïnat dels blocs en lluita.
La cooperativa Sostre Cívic és qui ha exercit el dret de tanteig i retracte per estudiar la viabilitat de quedar-se amb la propietat dels immobles i facilitar als veïns entrar a la cooperativa amb l'aportació d'una quantitat de diners encara per determinar que els hi donaria drets a quedar-se de lloguer a les seves cases.
Però per fer-ho possible, i atesos els elevats preus de les compres, veïns i cooperatives han reclamat a l'Ajuntament que faci una aportació de diners per tirar endavant les operacions.
"Al final és una oportunitat, no només en aquests casos concrets, sinó com un instrument de país. Potser aportant una tercera part, nosaltres podem posar les dues terceres parts, per tant, estem triplicant aquests recursos públics", explica des de Sostre Cívic Yabel Pérez.
Mònica García, del Sindicat de Llogateres, també pensa que "és una oportunitat":
Durant molts anys tant l'Ajuntament com la Generalitat han dit que estan al costat de la defensa del dret a l'habitatge. Doncs aquí tenen cinc blocs organitzats que els estan donant l'oportunitat de demostrar-ho.
L'Ajuntament ha adquirit per tanteig i retracte 1.600 pisos en l'última dècada
Ara bé, els terminis del tanteig i retracte acaben abans d'acabar l'any, i per això han exigit una resposta ràpida.
L'Ajuntament de Barcelona explica que està fent seguiment del cas i està en contacte amb els veïns i veïnes afectats.
El consistori explica que es fa un examen curós de cada cas en funció dels criteris que determina l'ordenança que són, entre altres, la presència de pisos buits, que el nombre de pisos superi la desena o que hi visquin persones amb discapacitat.
Manté que s'ha de prioritzar entenent que no es poden adquirir la totalitat dels blocs en venda.
Al districte de Gràcia, per exemple, el consistori va adquirir el 2025 la finca del passatge Alió, 21, i la finca del carrer de València, 419, a l'Eixample, en aquest cas via tanteig.
També ha comprat recentment la finca del carrer del Llenguadoc, 74, a Sant Andreu, conjuntament amb la Generalitat; i també, via tanteig, les finques d'Espalter, 6, a Ciutat Vella, i Diputació, 161, a l'Eixample.
En total, l'Ajuntament confirma l'adquisició de 1.600 pisos en els últims 10 anys, una xifra que gairebé arriba als 2.000 si es tenen en compte les compres fetes conjuntament amb la Generalitat.
El tanteig i retracte, una eina en alça de l'administració
Aquestes negociacions no serien possibles sense el tanteig i retracte, una fórmula que ja ha permès adquirir gairebé 9.000 pisos a la Generalitat per incorporar-los al parc públic d'habitatge.
La majoria són pisos buits que algú va perdre amb una execució hipotecària. De fet, el tanteig i retracte són drets d'adquisició preferent que permeten comprar un habitatge o terreny amb prioritat respecte a qualsevol altre comprador.
La diferència entre els dos és que el tanteig s'exerceix abans de la venda d'un immoble.
El propietari comunica les condicions pactades amb un interessat i l'administració pot substituir-lo i comprar-lo en les mateixes condicions.
En canvi, el retracte s'exerceix després de fer-ne la venda a un tercer. L'administració anul·la l'operació perquè es va fer per sota de mercat o fora de termini, o perquè no es va notificar, i es queda amb l'immoble al mateix preu.
Recentment, va canviar la llei perquè no només les administracions públiques poguessin exercir aquests drets. Ara, tercers autoritzats, com entitats i promotors socials sense ànim de lucre, com en aquest cas Sostre Cívic, també ho puguin fer.
I en quins casos? En casos d'habitatges de protecció oficial, immobles provinents de processos d'execució hipotecària o dacions en pagament i habitatges propietat de grans tenidors situats en zones de mercat residencial tensionat.