L'estada als allotjaments d'urgència de Barcelona es cronifica
Amb dades de l'agost passat, hi ha 3.265 persones, poc més d'un miler de famílies, que viuen a Barcelona en els anomenats allotjaments temporals d'urgència. Habitacions en hostals o pensions, on recollir-se després de perdre el seu habitatge. Pràcticament la meitat són infants.
El temps mitjà d'estada de les famílies en aquests espais s'ha duplicat en cinc anys i el nombre d'infants ha augmentat gairebé un 50%. Segons dades de l'Ajuntament, aquestes estades es cronifiquen per la dificultat de trobar alternatives.
El 75% de les famílies allotjades superen els sis mesos d'estada en aquests espais i hi ha un petit percentatge que ja fa més de cinc anys que malviuen en aquesta situació.
La mitjana d'estada de les famílies en els espais habilitats, com ara pensions, era de 103 dies el 2020; és a dir, una mica més de tres mesos. Des de llavors, les estades mitjanes han anat creixent progressivament fins a situar-se en 202 dies el 2025. Tanmateix, hi ha famílies que superen amb escreix aquests terminis.
"Malauradament, espais que s'han pensat per a una estada temporal s'estan convertint en un servei assistencial bàsic", explica la comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, que ressalta que "el problema és que hi ha un fort desequilibri entre els ingressos dels usuaris i els preus tan elevats de l'habitatge en aquesta ciutat".
És molt difícil trobar una alternativa per sortir-ne, perquè hi ha molta gent amb ingressos baixos competint per habitatges o habitacions compartides a bon preu.
Creix el malestar entre els usuaris
El malestar entre els usuaris creix molt quan la situació es cronifica, especialment quan hi ha infants i menors a càrrec. La falta d'espai –les habitacions acostumen a ser petites– i d'intimitat –no totes tenen bany propi i s'han de compartir els serveis– fa que en molts casos hi hagi problemes de convivència.
El fet que les famílies no tinguin dret a cuina també acostuma a generar moltes queixes, perquè, encara que disposin d'un servei d'àpats preparats, falta varietat i qualitat en els menjars.
És el que més lamenta Cathy Martínez, una dona separada i amb tres fills, a qui 3CatInfo va entrevistar el maig passat. Vivia en una pensió de Barcelona, en una habitació amb bany.
Han passat els mesos i continua a la mateixa habitació, però assegura que aquestes males condicions de vida li han fet perdre la custòdia del fill petit. La seva habitació està entre els banys i la bugaderia, en una zona de pas, i hi ha moltes humitats i soroll.
Fa temps que reclama un canvi, però sosté que les seves queixes la penalitzen. "A mi ja m'han posat la creu per haver-me queixat en diferents ocasions als treballadors socials i per haver sortit als mitjans de comunicació", lamenta.
Sembla que, com que has d'estar agraïda perquè no estàs al carrer, ja no puguis dir res ni reclamar res. Ja és prou dur ser vulnerable, no tenir casa, com per haver de callar.
Des de l'Ajuntament, reconeixen que els treballadors socials afronten situacions personals molt complicades perquè, molts cops, no poden donar resposta a les necessitats que tenen. Tanmateix, insisteixen als usuaris que traslladin qualsevol incidència sense temors: "És l'única manera que tenim de saber què està passant i poder millorar-ho", remarca Fuertes.
Reforç de les inspeccions
Des de l'Institut Municipal de Serveis Socials insisteixen que s'han reforçat les inspeccions als establiments, tant per part de l'empresa adjudicatària, BCD Travel, com per part d'un equip dels serveis socials.
També afirmen que les queixes rebudes només representen el 2,3% dels allotjats. En el que portem d'any ja se n'han fet 59, que afecten 1.657 places. L'any passat, per exemple, es van avaluar 2.795 places.
"Tenim un temps de resposta i de resolució de totes aquestes incidències força elevat, però, òbviament, sempre hi ha queixes, perquè són establiments pensats per a una estada curta, no per passar-hi un, dos o tres anys", explica Fuertes.
Malauradament, reconeixen que això està passant perquè no hi ha sortides. Són massa les persones amb pocs ingressos que competeixen per un habitatge econòmic, encara que sigui compartit.
Davant d'aquesta falta d'oferta, des dels serveis socials volen continuar apostant per ajudes directes preventives per a les famílies amb risc de pèrdua de l'habitatge, perquè es puguin quedar al seu domicili i continuar pagant el lloguer. L'any passat, s'hi van destinar més de 9 milions d'euros.
