Capellans carregats de feina salten de poble en poble per falta de vocacions
La falta de capellans i la crisi de vocacions religioses ja fa temps que s'arrosseguen i afecten sobretot el món rural. A 3CatInfo hem acompanyat dos sacerdots que són rectors de més d'una parròquia a Ponent i oficien misses de poble en poble per mantenir viu el culte.
És el cas de mossèn Jaume Melcior, que un matí de diumenge qualsevol té almenys tres cerimònies, una darrere l'altra: de Sudanell a Montoliu de Lleida i de Montoliu a Albatàrrec, al Segrià.
La rutina es repeteix des de quarts d'11 fins a quarts de dues: entra a l'església sense badar, va directe a la sagristia, es col·loca l'hàbit i la missa ja pot començar. I quan acaba... sant tornem-hi: "Acabes el matí com si t'hagués aixafat una piconadora!", diu, rient.
Aquest és un dia a dia més que comú entre els sacerdots de Ponent: no són prou i han de saltar de municipi en municipi perquè cap fidel es quedi sense litúrgia.
33 capellans per a 124 parròquies
A la diòcesi de Lleida hi ha actualment 77 capellans, però només 33 es troben en actiu i tenen 124 parròquies per gestionar. El cert és que la mitjana d'edat és de 70 anys i, de fet, una desena de sacerdots en tenen més de 90.
"Hi hauria d'haver un prevere a cada parròquia. Per tant, en falten, aquí i a tot arreu", assegura Daniel Palau, el bisbe de Lleida.
De fet, a Catalunya hi ha 400 capellans menys que ara fa 7 anys. L'any 2018 eren 1.569 i aquest any són 1.199 preveres. Ara bé, no tots aquests fan missa. Només 953 estan en actiu. I molts ja superen els 60 anys.
I això implica, per tant, que a aquests 953 capellans se'ls ha multiplicat la feina i molts van de bòlit, perquè s'encarreguen de les 2.049 parròquies que hi ha arreu de Catalunya.
Per cobrir-ho tot, fins i tot en venen de l'estranger, com el mossèn romanès Paul Fecheta. Fa 12 anys que viu a Catalunya i ara és el referent a Seròs, Aitona, Massalcoreig i la Granja d'Escarp, al Baix Segre.
A Catalunya, hi ha 160 capellans estrangers, de més de 30 nacionalitats diferents. La majoria són de països de l'Àfrica i de Llatinoamèrica.
I el problema de fons de tot plegat és la crisi de vocacions sacerdotals: ara mateix, a la diòcesi de Lleida, no hi ha cap seminarista; és a dir, cap jove ni ningú que estudiï per ser capellà. A més, l'últim que van ordenar va ser el 2023.
"El jovent deixa el Senyor en últim lloc"
Què està passant? Per què pocs homes o cap agafen el camí del sacerdoci? Segons el bisbe de Lleida: "Potser no tenim l'ambient idoni perquè el jovent faci aquest pas".
I mossèn Fecheta afegeix: "Se centren més en l'esport, la música i altres activitats... I deixen el Senyor en últim lloc. De crida sí que en tenen, però l'han de descobrir."
"Ens hem omplert de tantes coses en aquesta vida, que estem perduts. No sabem diferenciar allò important d'allò secundari", sentencia Palau. Diu que, si res no canvia, caldrà reorganitzar el territori i "activar la corresponsabilitat dels laics".
Amb tot, el bisbat de Lleida s'encomana ara a les xarxes socials amb una campanya per donar a conèixer la vida sacerdotal i amb l'ànim de despertar vocacions.