Carles Francino i la petició de matrimoni que va deixar la parella enlluernada

Carles Francino recorda perfectament la nit més important de la seva vida: aquella en què va demanar matrimoni a la seva parella, Izah (Isabel Hernández Bronchud).

No va ser una proposta íntima ni improvisada. Va ser durant un viatge en família a l'Àfrica, en una nit de lluna plena i un escenari idíl·lic, gairebé de pel·lícula, amb tota la família política asseguda a taula. 

I ell, mentrestant, esperant el moment perfecte per fer el pas. 

L'actor ho explica a "L'eclipsi", la secció d'entrevistes en profunditat d'"El suplement" de Catalunya Ràdio, on ha recordat amb humor els nervis d'aquella nit i un petit problema imprevist: la capsa de l'anell i una llum potent.

Un safari, lluna plena i una proposta que només coneixia la seva mare 

La història va començar abans del viatge. Francino havia decidit demanar matrimoni a l'Izah i només la seva mare n'estava al cas. Calia, a més, aconseguir portar l'anell fins a l'Àfrica sense aixecar sospites. 

L'anell era familiar, de manera que l'actor no tenia cap capsa pròpia per guardar-lo. La solució va ser comprar-ne una per internet i portar-la amb ell. Però el més complicat encara havia d'arribar. 

La parella va fer un safari amb la família d'ella. Després d'uns dies d'activitats, va arribar el seu aniversari al setembre, i Francino va triar aquella nit per fer la proposta. 

L'escenari era ideal: un sopar privat a l'exterior, tota la família, una foguera i una nit de lluna plena. Ell tenia preparat fins i tot un petit discurs.

Estava una miqueta nervioset.

Tant, que el seu cunyat va començar a intuir que alguna cosa passava. 

"Ara o mai": danses africanes i tota la família mirant 

La situació encara es va complicar més —o millorar, segons com es miri— quan van començar a arribar treballadors de la zona per ballar danses africanes. Izah va sortir a ballar i després s'hi van afegir altres membres de la família. 

Francino va veure que aquell podia ser el moment: "Quan torni és el moment, ara o mai", es va dir. L'actor reconeix que el vi sud-africà també va ajudar a donar-li una mica de valentia. 

Quan va tornar a taula, l'actor es va aixecar. De cop, totes les mirades es van posar sobre ell.

Em vaig aixecar i vaig fer la del gotet, llavors em va mirar tothom.

Va començar a parlar mentre donava la volta a tota la taula fins a arribar al seu objectiu: demanar-li que es casés amb ell davant de tota la família. La proposta, però, encara tenia un últim gir. 

Francino havia comprat una capsa que quan s'obria feia llum perquè l'anell quedés il·luminat. Una idea que, sobre el paper, semblava perfecta. El problema va ser que el llum era massa potent i no enfocava cap a l'anell.

"És guai, això de casar-se" 

"La vaig enlluernar, va quedar mig cega, la pobra", explica entre rialles. Així que, després de preparar una proposta digna d'una gran escena romàntica, el moment més recordat va acabar sent una mica accidentat: ell agenollat davant de tota la família i Izah intentant veure l'anell. 

Malgrat tot, la resposta va ser que sí.

La resposta va ser que sí.

Després de recordar tota aquella escena, queda clara que aquella nit tenia tots els ingredients perquè fos difícil d'oblidar. Quan Roger Escapa li pregunta si recomanaria casar-se, Francino ho té clar: sí. 

"És guai, això de casar-se. És divertit. Ho recomano." 

"L'ofici és meravellós, la indústria és una merda" 

La visita al programa, però, va servir per parlar de molt més que d'aquella nit. Carles Francino també repassa la seva trajectòria com a actor i la relació amb una professió que estima, però en què no sempre se sent còmode amb la manera com funciona. 

De fet, ho resumeix amb una frase contundent: "L'ofici és meravellós, la indústria és una merda penjada d'un pal." 

L'actor explica que una de les parts més difícils és haver estat associat durant anys a un determinat perfil de personatge. El fet de ser considerat un actor atractiu li ha obert algunes portes, però també n'hi ha tancat d'altres, perquè sovint li han ofert papers semblants.

Amb els anys, però, assegura que ha après a no obsessionar-se tant amb aquesta qüestió i a trobar possibilitats dins la repetició. També reivindica el fet de poder dedicar-se a l'ofici que va descobrir gairebé per casualitat. 

Abans d'entrar al món de la interpretació va estudiar Sociologia i reconeix que estava bastant perdut. Una amiga li va proposar que provés el teatre i va acabar entrant a l'escola de Nancy Tuñón. 

La família i una última nit sense demanar gaire més 

La família també és una peça central de la conversa. Francino parla de la seva parella i del seu fill, Gio, i explica que algunes de les cançons que ha triat per a "L'eclipsi" estan directament relacionades amb ells. 

Quan Escapa li pregunta quina seria la millor manera de passar l'última nit de la seva vida, la resposta torna a portar-lo al mateix lloc que la proposta de matrimoni: la família.

Aquesta nit d'avui podria ser la meva última nit de la vida. Marxaria feliç.

No necessita grans plans ni cap escenari extraordinari, perquè en tindria prou amb ser a casa, amb la família i amb la gent que estima.