Carles Francino: "L'ofici és meravellós, la indústria és una merda"

El suplement, amb Roger Escapa. Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o, simplement, treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I, fins i tot, n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

L'eclipsi, amb Roger Escapa.

Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer

de nit.

S'ha fet fosc a l'estudio de Catalunya Ràdio. Quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi. I perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'Eclipsi, un sagitari que va arribar al món un dijous de lluna minvant, un home que va néixer el 4 de desembre del 1980. I aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

You have gone and made me such a fool And I'm so lost in your love.

Avui a l'Eclipsi del Suplement, l'actor Carles Francino. Bona nit. Bona nit, bona nit. Què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé, molt bé.

Gràcies, gràcies. Casa, per tu què és, casa? Bueno, casa és aquí, ja que em toca estar molt a fora i treballar a fora, més per los madriles, però. Però vius a Catalunya? Visc a Catalunya, sí, sí, sí, sí. Campo Bassi, a Catalunya. Visc a Vallaterra, concretament, però soc d'Altafulla i seré sempre d'Altafulla. Com està tan ben connectat Vallaterra, ja ho saps tu, això del Vallès és collonut, doncs és fàcil arribar a tot arreu si arribes ràpid. I vas créixer a Altafulla.

Vaig créixer a Altafulla fins als 12, sí. I has tornat mai a viure? Altafulla, ojalá.

Sí? T'agradaria? I tant, i tant, i tant. El que passa que, bueno, ara.

Sí, el nivell de mobilitat, segurament, per agafar la vent, no. Bueno, tenim Camp de Tarragona, que no està lluny, però. Tampoc passa per Tarragona, per Tarragona Ciutat. És Camp de Tarragona. És Camp de Tarragona, sí. Però et sents d'Altafulla? Totalment, sempre, sempre. I allà on vaig, en fi, ho dic. Qui és el Carles Francino famós de la família? El pare o el fill? El pare, entenc, i si no, li dona tota la responsabilitat a ell, també. Home, però tu tens la teva carrera independentment. O sigui, si haguessis volgut fer camí en el periodisme, això hagués estat potser un problema, no? Sí, sí.

Aviam, és que ja n'hi ha un, i ho fa molt bé, no? En fi, no, no, un segon, sí, hagués sigut un problema. Ho ha sigut una mica sense dedicar-s'hi, també, una miqueta de trauma, normal, però ja està superat. El que passa és que al principi era. Aquesta cosa quan ets més petit, no? De, ja no vull que m'acompanyis al col·le, o ja no vull agafar-te de la mà, ni aquestes coses, la gent et mira pel cor. Això que el pare sigui famós. Exacte. T'has sentit fill de durant molt temps. Clar, però és que ara ho dic, i ho reivindico. Quan et diuen, no, no sé què, o sea, no el hijo, no, claro, ya tú, ya la. Dic, no, no.

Amb la carrera que portes, per això, és a dir, has marcat el teu camí. La meva pregunta és, ara que ets pare, imagina't el teu fill que té el pare i l'avi. Aleshores, en algun moment et vas plantejar posar-li Carles? No, no, no, per això se li ha de dir. Es dirà, de qualsevol manera, menys Carles.

Exacte, sí, i no serà ni actor ni cantant.

Bueno, això és el que tu penses, no? Això és el que tu penses. Però clar, pot acabar. Totalment a casa, l'energia és la que és. Quina diries que és aquesta energia, aquest talent, aquesta cosa que. Que us ha agradat també ensenyar-vos perquè al final el teu pare es dedica a explicar històries des de la rigorositat tu t'expliques explicar històries des de la ficció però al final també us agrada ensenyar-vos i que us mirin i que canteu tots però que us mirin al final.

Sí, sí, això és importantíssim, no, no, totalment. Jo és una cosa, a més, que intento recórrer ara des de fa poc temps perquè se'ns han oblidat que al final això que fem ho fem pels altres. Clar que hi ha una gran part, diguéssim, d'inquiètu personal, artística, d'investigar, de veure. Però cuida't amb aquestes coses perquè també es confon una miqueta amb l'ego, està tancat, està pendent de tu només, el món dalt, i és com, no, no, no, sí, el més interessant damunt d'un escenari al final és el que em donaràs tu o el que tinc al davant, no? I per tant, després, aquest triangle de connexió amb el públic és meravellós, s'ha de donar les gràcies i, en fi, ho fem per ells. Entenc que mon pare, bueno, també reconeix aquestes paraules una mica.

El fet de ser tan atractiu, o que moltes vegades t'hagin fet interpretar papers de noi guapo, diries que hi ha hagut un moment que tu has volgut trencar amb això? És que vull que em posin un paper per fugir d'això. Perquè això m'ha obert algunes portes, però me l'està tancant d'altres.

Prefereixo no pensar en si obre i tanca, perquè és millor no entrar-hi allà, perquè no ho sabem. Durant un temps, sobretot quan estava a l'escola, em posava una miqueta més. Vull fugir una miqueta d'això, perquè tal, sempre em donaran el mateix. Ara també ho reivindico, perquè primer de tot poder estar treballant i que et donin feina, amb lo complicat que és en aquest país, poder dedicar-te a això. I després ara ja sap un que hi ha molts tipus d'atractius, no? L'altre dia em sembla que escoltava, té una miqueta a veure, no? Més amb aquesta cosa també de la repetició a vegades damunt d'escena o una mica això, no? Que potser et van donant sempre el mateix personatge o tens que repetir les mateixes escenes i tal, escoltava l'Alpacino que ho deia, no? Deia que en el repetir es creava, diguéssim, un univers nou increïble, i era en la repetició. Pues em dic que amb els personatges també és el mateix, no? En el que, en fi, sempre em donaràs l'atractiu, l'atractiu, l'atractiu, però és allà on anirem trobant cosetes importants.

Però la indústria també de l'audiovisual, del teatre, de l'ofici que has escollit, a vegades, és cruel, perquè, és a dir, t'encasellen amb un paper, i, per exemple, tu també deus conèixer una sèrie d'actors, si fa o no fa de la teva franja d'edat, del teu perfil, amb qui us aneu disputant els papers, no? És a dir, pots encarnar una figura tipus Max Iglesias, no? I, de dir, ostres, doncs mira, aquest. Vull dir, també els representants

fan aquesta feina a vegades. Sí, sí, sí. M'agrada molt perquè has diferenciat molt bé entre indústria i ofici, que són dues coses molt diferents. Sí, l'ofici és meravellós, la indústria és una merda, penjada d'un pal, però sí, ens coneixem entre nosaltres. A mi m'ha tocat molt de temps, i encara suposo que també, Estar en aquesta franja, potser, bueno, el Maxi és una miqueta més jove, però entre el Hugo Silva, el Quim Gutiérrez, tota aquesta gent, i moltes vegades, jo ho sé, perquè ja funciona així, i així m'ho expliquen, i jo encantat, en el meu cas em toca estar esperant una miqueta, saps, el passe del testic, perquè segurament ells o no poden fer-ho, o diuen que no, o tal, o el que sigui, llavors estàs allà preparat perquè, ep, igual. Llavors moltes vegades és així, que potser algun dia ells tindran que estar agafant allò. En fi, això ja ho veurem. Però estic encantat, de veritat, aquestes coses. Quan eres més jove, sí, ja et dic. Hòstia, entres en debat amb moltes coses, però ara és fantàstic. Per què vas escollir aquest ofici, tu? Per casualitat? Totalment, totalment, totalment. Estava completament perdut fent sociologia del bar, sobretot. A quina universitat? Aquí a l'entrada. A l'Autònoma? A l'Autònoma, a l'Autònoma. Feia sociologia al bar de la sociologia. Exacte. I era un primer cicle que buscava algo general i. Pensava en aquell moment que potser, bueno, segon cicle de periodisme i tal, sort que no va ser així. El pes del pare, eh? El pes del pare o el que sigui. I no, no, no, llavors una amiga de casualitat em va dir, escolta, per què no aproves això del teatre? Tu que ets tan. Encara li haig de dir que m'acabi la frase algun dia tu que ets tant res, jo vaig provar i ja està, vaig entrar a la Nancy a la Nancy Truñón, no? vaig repetir tots els cursos també? sí, vas repetir? sí, els deixava tots a mi, era bastant desastre bastant desastre què et va endreçar? L'edat? Sí, la vida. I després que també se m'ha donat l'espai per estar perdut. Que saps que avui en dia, bueno, avui en dia i fa temps, no? És com que has de saber, ara que tinc germans petitets, hòstia, com que has de saber què has de fer, no? Ho has de tenir clar, ho has de tenir clar, ho has de tenir clar. Què?

Amb vint i pico d'anys que no tinguis les coses clares em sembla un regal. Per exemple els teus germans ara potser també els arriba una fase d'aquestes de perdre's per la vida a tu t'ha passat que has tingut germans perquè els teus pares crec que es van separar i després el teu pare va tenir dues criatures més quan tu ja eres molt gran aleshores. No sé si et sents una mena de tiet, de cosí, de. Sí, no sabem molt bé, no acabo de trobar la definició.

Perquè tampoc t'habeu conviscut mai? No, no, no, clar, clar, els germans com que dormen a la mateixa habitació i aquestes coses, no?, i creixen junts. No sabem molt bé, mira, ara justament els tinc aquí aquest cap de setmana, però una vegada més, no cal definir-ho. No. Tot i que avui en dia està tot molt definit, però no, no cal definir-ho.

Una cançó per una nit de festa amb el Carles Franzino s'ha quedat amb aquesta.

Home, t'agrada la nit, eh? Sí, m'assusta una mica, m'ha assustat sempre una mica l'oscuridad, però sí, en fi, m'agrada ballar molt aquest grup en concret, a més el vaig conèixer a través de la meva companya i amiga Megan Montaner. Ens va portar a un concert al Primavera. Això què és? L'Age? Això és l'Age, és Discloser. I quan els vaig veure en directe amb ella i amb una altra amiga, amb l'Alejandra Unida, hòstia, vaig flipar. Vaig flipar, m'ha encantat. I estàs com tornant aquella nit ara, eh? Què hi havia en aquell concert? Primer, estàvem elles dues perquè en aquell moment jo havia rodat amb la Megan Victor Ross, vam fer bona amistat, tenim molt bona amistat amb ella, amb el seu xicot, amb els seus fills, bueno, fem molta pinya, tenim com un grupet. Sobretot la meva parella, la Issa, fan grupet amb ella, amb la Sílvia Alonso, i ara fa poquet vam estar amb la Sílvia, amb el David Broncano i tal, i molt, molt, molt macos. Hi ha un grupet allà molt, molt interessant. I sí, em venen imatges, clar, érem jovenets, estàvem aquí a Barcelona, i vam fer molta pinya amb la Megan i amb l'Alejandra, amb la seva amiga. I això per mi va ser una nit apoteòcica. Parles de la Isa.

La Isa és la teva parella, és la mare de la teva criatura. I per una nit d'insomni has escollit una cançó seva perquè ella es dedica a cantar, també.

Has escombrat cap a casa, eh? Totalment, totalment, sí.

Has escombrat cap a casa, eh? Totalment, totalment, sí. Aquesta cançó es diu 6-10, que si t'hi fixes és el nom del nostre fill, que és Gio. És un rotllo, eh? Cada vegada que l'escolto, haig de parar una miqueta. Doncs puja, puja.

Quants anys té ara el teu fill? 4. 4 anys. Estem en la mateixa emboscada. Sí, sí, alguna cosa m'han dit, sí. I, clar, el. La millor nit que sempre expliquem a l'Eclipsi té a veure amb la Isa, té a veure amb la criatura? Sí, és més complicat trobar

una millor nit, però al final, quan t'ho pregunten, de les primeres imatges que et venen, evidentment, són la Isa i el Gio, no? Sí, home, potser el naixement del Gio tot aquell dia va ser increïble, Però me'n recordo molt de quan li vaig demanar per casar-se a la Isa, perquè va ser tot un despliegue actoral increïble. A Àfrica. Què dius ara? Amb tota la seva família, que totes eren com unes 20 persones, 15-20 persones. O sigui, ho vas fer en públic? Ho vaig fer en públic. Tot i que sempre tenia el comodín de l'habitació en privat. Però. No, però vas ser un valent. Sí, i el vi sud-africà, en fi, va ajudar. Va ajudar. Va ajudar molt, va ajudar molt. Sí, no, a més és que O sigui, vas fer una declaració de mort públicament i li vas demanar de casar-te davant de tota la família política. Sí, sí, sí. Uau. Uau, sí, sí, sí. Això només ho sabia la meva mare. També hi era, allà? No, però li vaig dir, escolta, estic pensant de fer això. Diu, estàs malalt? No, llavors, pel tema de l'anell, les coses, tal, però també tenia que portar l'anell cap allà, ell em va ajudar. Havia de passar a la duana, no? Havia de passar a la duana, també, clar, però jo. Passar per un altre lloc. Una pedra molt gruixuda, no? On vas amb això, no? Però clar, jo passant per un altre lloc perquè tampoc se'n veiés,

que la Isa i el seu germà passessin per una altra banda, un rotllo allà allà i ara m'enganxaran. No volia facturar-lo, volia portar la motxilla perquè digués allà allà, a veure si això. En fi, vam començar, vam anar de safari amb la família, un viatge increïble. Vam passar uns dies i el dia del seu aniversari, el setembre. Nit de lluna plena, super heavy, i aquell era el dia. Jo estava una miqueta nervioset, al matí fas activitats, i a la nit li havíem preparat, com en una zona privada a l'exterior, un sopar, només per la família, i tal, amb un foc, tal, la lluna, no sé què, tot, hòstia, collonut, anava vent, anava vent, jo em vaig posar com davant d'ella, si estiguessis tu, estava jo, taula llarga, això, 15-20 persones, jo tenia preparat una mica d'espitx, Molt nerviós, molt, molt, molt nerviós. Al costat tenia el meu cunyat, a una punta tenia la meva sogra. Ningú sabia res, allà? Ningú sabia absolutament res. El meu cunyat va començar a notar algo, que jo estava una mica tal, li vaig fer alguna pregunta, d'escolta, teniu algun regal per la Isa i tal? Sí, em sembla que alguna cosa. No s'importa, jo és que li he portat una cosa i li dono. A l'últim. Sí, sí, sí, sí, sí, em va mirar una mica així. I ja estava, començaven a venir treballadors,

gent d'allí, amb danses africanes, la van treure a ballar, van sortir a ballar uns quants, una cosa, et pots imaginar, el rotllo, tots una miqueta tal, jo també vaig dir, ara, ara, ara, quan tornis al moment, dic, ara o mai. Sí, sí, em vaig aixecar i vaig fer la del botet, i ja em va mirar tothom. En plan, què collons està fent? Sobretot ella, el meu cunyat, mirant-me a tots, i ja vaig començar. Mentre parlava vaig anar a donar la volta a tota la taula, i això és l'hòstia. I em vaig a ajonollar, i obro la caixeta. Jo no tenia caixeta, perquè és un anell familiar, tal, no sé què. Vaig agafar una caixeta de l'Amazon, una caixeta que jo mirava, llavors és una caixa que quan obres feia llum, diguéssim, perquè es veies, clar, però el foco no d'allò, i a l'obrir la vaig, pobre, la vaig enlluernar, se'm va quedar mig cega la pobre i tal, i bueno. Quanta gent va plorar de tot el públic que hi havia allà? No, jo. Jo, jo, jo. Ets l'únic? Jo, jo, jo i ella. I ella, que es va quedar una miqueta així. Va dir que sí, no? Sí, sí, va haver-hi un moment de pausa. I fins avui, sí, sí, molt bé, molt bé, està guai, lo de casar-se, està d'hivern. Ho recomanes? Sí, sí, ho recomano, recomano. Endavant. Endavant, sí, sí.

Nostre senyor, a més, ara et deixa entrar a casa seva de moltes maneres, per tant, avanti. Entra-hi com vulguis.

Sí, sí, celebrem l'amor. He vist que vas tatuat. Sí. Això vol dir que te'ls treuen a veure de pa per alguns papers. Sí, totalment.

Com us els amb batum o com ho fan? Bueno, és. Si són petitets, el pinzell mateix, i si no, ara hi ha uns. Unes maquinetes que van super bé.

Són molt meditats els tatuatges o també són producte de la nit que a vegades confon?

Aquests dos són producte de Bangkok, amb la issa una miqueta pets. Veus? Seria un lloc on no em tatuaria, Bangkok. Sí, sí, sí. Digue'm que tinc prejudicis, eh? No, no, no, no pots. En fi, sí, sí. O sigui,

no van ser gaire premeditats, aquests. Aquests no van ser premeditats, els altres són crisis del 40. Sí, t'hi has notat amb algun tipus de crisi? Segueixo, segueixo una mica, sí, sí. Però ara ja la tens superada, o no? Està acabant, està acabant. Encara s'han de perfilar coses. Et mola el futbol, no? Sí, molt. També et vas pensar que series futbolista? També. Sí, jo havia d'anar. On jugaves, tu?

No, jo sempre he jugat a Tarragona, o vaig jugar sobretot al meu poble, Altafulla, petitet al Nàstic, una vegada, tal. Un dia et van convidar al Nàstic.

No, un dia em van convidar. Vaig estar de petitet, potser vaig estar de mitja temporada, no ho sé. Però et pensaves que tenies aquell somni, no?, com tots.

Vaig tenir el moment que em van venir a buscar uns ojeadores de l'Espanyol, No passa res. Ets del Barça? Sí, soc del Barça. I el que passa que n'havia suspès moltes, aquella avaluació, i mon pare m'ha dit, tu no vas a ningú lloc, tu aquí, a provar-ho tot. I no vaig poder anar a fer les proves.

Has repetit els patrons dels pares a l'hora d'educar la teva criatura o estàs improvisant? Possiblement alguns sí, sense saber-ho.

I cada vegada que penso més del conte, dic, para, i segueix tirant d'intuïció.

Una altra cançó, va, som-hi.

On et porta aquesta cançó, Carles? A molts llocs em porta aquesta cançó. Em recorda la meva dona. Ah, sí? També? Bueno, Soul, no?

Una mica és el rotllo musical. Totalment, totalment. Sí, home, això em porta a casa, els meus pares, també, Altafulla.

No ho sé. Quina música sona ara a casa? També. És a dir, també has obert tot el ventall musical infantil? Sí, molt bé. No havia caigut amb això, però sí.

Sí, també t'ha tocat, no? Clar, clar, també m'ha tocat, sí. I clar, ara no tens opció, no hi ha democràcia, llavors el cotxe, sobretot. Comences a posar, comences a intentar introduir coses, no, escolta, què et sembla això? No, posa'm, sisplau, la de sota l'aigua, sota l'aigua.

I la ràdio la posa o no? És a dir, per exemple, sentir l'àvia. L'hi he posat un parell de vegades,

em sembla, allò, per si el reconeixia. El reconeix? Sí, el reconeix. També recordo, també, quan era més petit, allò de. No havíem fet un reportatge al País Semanal, no sé què, i allò sí, sortia una foto també.

Ai, papi! No sé què és, aquestes coses que són, en fi. Escolta'm, estàs treballant allà on et criden, sobretot a Madrid, però a Barcelona, a Catalunya, has fet un munt de coses, no? Vas passar pel cor de la ciutat, crec que ara últimament t'han vist a Vintage. Sí. Vull dir que també vas fent coses en català i la voluntat suposo que també és treballar a casa nostra.

No, no, tota la voluntat del món. Ojalá, ojalá torno a obrir mercat aquí. Ara fa l'any passat, no sé si es va estrenar o la vam fer, ja no et dic, una mica de lio, la del rastre allò. Bueno, són peliculetes, estic una mica més enfocat al cinema, cinema més independent, que són cosetes, bueno, en fi, és una mica l'Europa League, diguéssim, no és la Champions, són aquestes pelis que, en fi, de gènere, de tal, que potser no acaben d'arribar ni a les portes de. Bueno, tinc ganes de ficar un peu al cinema. Ja arribarà el moment de pujar a la Champions, però de moment estic per aquí, estic feliç, van sortint coses, i en català vull fer moltes coses, que hi ha coses collonudes aquí.

Va, una cançó per una nit tòrrida.

Just working against me And gravity Wants to bring me down.

Aquest és el John Mayer, que crec que estan barallats amb el Morrissey, no? Sí, sí, no? Algo ha passat, no? Bueno, crec que en el seu moment van separar els camins i cadascú ha fet la seva, bé, els egos dels músics també. Estan passant coses, últimament se separa la gent, has vist, no? Sí, la gent se separa, sí, sí. Però bé, explica'ns per què has escollit aquest Gravity. Clar, una nit tòrrida.

Sí, sí. És el que és, no? És el to, no? És el to. Digue-m'ho tu. Sí, exacte, és el to. La veritat és que. Bueno, a més, la cançó que es diu Gravity té bastant a veure, això de la gravetat. Et fa anar una miqueta amunt i avall. Sí, sí, per mi, claríssimament. És el tipus de. De base musical sempre m'he adonat que ara escollint les cançons sempre hi ha com una cosa molt molt lissa en aquest aspecte que jo ja venia ja venia una miqueta com com us vau conèixer? De nit ens vam conèixer de nit un dels meus millors amics, una de les seves millors amigues que també és amiga meva i ens no, no, espera, espera segueixo, no, no, no jo baixava del meu amic que estava amb solters d'Andorra havia anat el cap de setmana regular, volem una mica més una mica de cua Barça-Madrid a la ràdio. Barça-Madrid a la ràdio baixant d'Andorra una mica de cua i el tema és si guanya el Barça sortim i la Issa li va dir a la seva amiga si guanya el Barça sortim llavors ells dos ens volien fer una mica de celestinos va guanyar el Barça amb un gol del Luis Suárez no sé si em matarà la Issa allà al camp del Bernabéu i ja està vam sortir, ens vam conèixer. Una miqueta de Jagger Master i. Fins avui. I fins avui. Realment el Barça t'està

donant moltes alegries, veig, eh? Home, i aquest any apunta molt bé la cosa.

Molt, molt, molt, molt. Ahir el vam veure tots junts a casa, en família, que m'encanta. Estem recuperant això. Jo ja ho feia aquí a Vellaterra, ho faig més amb el sogre, però ara hem demanat, perquè també estan els tiets de la Issa, visquent a Vellaterra, això i tal, i va, va, va, anem a intentar. Jo crec que la Issa es tornarà reenganxada, també, perquè està una mica desconectada, Cosa fatal. Home, és un gran any per tornar-se a connectar amb el futbol, segurament. Sí, ja ho era l'any passat, també. Jo les vaig fotre una mica de bronca perquè et dic, escolta, no siguis tan tribunero i mira a les bones i a les males.

Sí? Ets un barcelonista optimista, tu?

Sí, sempre. En general, soc bastant optimista. També amb la IA i aquestes coses. També la fas servir? No, molt poc, molt poc, molt poc, però procuro ser optimista amb tot, sí.

Avui a l'Eclipsi del Suplement, el Carles Franzino, que ens ha visitat i sempre acabem aquesta temporada amb la mateixa pregunta, que és què faries l'última nit de la teva vida? Carles, no sé si un Barça-Madrid també tindria alguna cosa a veure aquí.

No. Bueno, en realitat. Jo, de veritat t'ho dic, ja sé que potser sonarà una mica tal, tranquil·lament, tranquil·lament, aquesta nit d'avui podria ser la meva última nit de la vida. O sigui, marxaria feliç, feliç, sense cap problema, no necessitaria res més. Família, casa, amb la gent, i ja, fins aquí, que ha arribat el moment. Adeu, ja està. Que arribi una mica més tard. Sí, sí, si ha d'arribar una mica més tard, cap problema, que no em caigui un pi a sobre.

Ha sortit del sol, Carles Franzino, un plaer enorme, que vagi molt bé i fins la propera. Gràcies, igualment, i molts records. Fem una pausa i ara tornem.