Els científics, preocupats per l'excés de cérvols, daines i cabirols al Pirineu
De mitjan setembre a mitjan octubre, els amants de la natura tenen l'oportunitat d'acostar-se a la muntanya a trenc d'alba o quan es pon el sol i sentir uns sons molt especials. Són les brames dels cérvols.
És el període de zel d'aquesta espècie de mamífers i els mascles adults emeten un so gutural i profund per atreure les femelles i desafiar altres rivals.
Cada vegada hi ha més cérvols al Pirineu, i aquest excés d'ungulats –animals amb peülla–, que no són originaris d'aquesta zona, preocupa a la comunitat científica perquè, segons diuen, fan malbé zones del sotabosc necessàries per a la seva regeneració.
Un projecte de cooperació transfronterera (Interreg POCTEFA) ha reunit científics catalans, andorrans i francesos per analitzar la situació i buscar solucions. Durant tres anys treballaran en diferents punts del Pirineu per comptabilitzar el nombre d'ungulats que hi ha en diverses zones i coordinar-se amb les federacions de caça per si cal fer batudes.
Experts sobre el terreny
Una vintena d'experts de tots tres països s'han trobat en un bosc perifèric del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al nord del Pallars Sobirà, per analitzar sobre el terreny els danys causats pels cèrvids.
Xesco Viaplana, tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), mostra a la resta de companys pins joves morts i catifes de nabiu brostejat perquè els ungulats se l'han menjat. Viaplana diu que molts pins petits creixeran torts perquè els ungulats es mengen part el tronc principal i "amb les banyes freguen molts troncs, la qual cosa fa que els arbres es quedin sense escorça i, per tant, sense protecció". "Sovint, aquests arbres joves acaben morint", conclou.
L'excés de cérvols provoca un desequilibri al medi natural.
Sébastien Chauvin és director de Forespir, una associació d'operadors forestals d'Espanya, França i Andorra. Explica que un projecte transfronterer com aquest "permet compartir metodologies de treball, experimentació i resultats per fer front a aquest desequilibri que hi ha als boscos de banda i banda del Pirineu".
Els ungulats van arribar als boscos catalans fa uns 15 anys provinents de França i Andorra, diu Chauvin.
Cal que les polítiques públiques siguin les mateixes en tots tres països.
Chauvin insisteix que el Pirineu és una zona molt sensible al canvi climàtic i "la regeneració forestal és clau per mantenir els boscos sans. Per això cal frenar l'actual pressió demogràfica d'ungulats a tota la serralada pirinenca".
Tots els experts reunits durant dos dies a les Valls d'Àneu creuen que la solució és la caça. "Els caçadors tenim molts detractors, però a dia d'avui els cèrvids no tenen cap altre predador que l'home", diu Jérome Cornus, director de la Federació de Caçadors dels Hautes-Pyreneés, convidat també a les jornades de treball.
Com ja ha passat també amb els senglars, els caçadors tornen a tenir un paper clau en aquesta partida, i és que l'equilibri entre la fauna salvatge i els ramats, o entre la fauna salvatge i la flora, no sempre és fàcil.