Cimera Trump-Xi: una gran coreografia camufla l'absència d'acords substancials
Cada detall de la cimera entre la Xina i els Estats Units s'ha calculat amb una coreografia mil·limètrica, amb prou solemnitat i pompa com per emmascarar un resultat que, comptat i debatut, no suposa cap canvi substancial en les relacions entre les dues superpotències.
Però la meticulosa posada en escena dels xinesos, que han dedicat els dos dies de la visita d'Estat a tractar el president nord-americà i la seva comitiva a cos de rei, no és només una mostra d'hospitalitat i predisposició. És també un missatge de força procedent d'una potència en creixement imparable cap a un rival en progressiu declivi. Aquestes són les claus de la cimera.
El parany de Tucídides, segons Xi
El que probablement més es recordarà de la cimera de dos dies a Pequín és l'advertiment que el president xinès ha llançat al seu homòleg nord-americà sobre el futur de Taiwan.
Entre floretes i afalacs, Xi Jinping ha estat molt clar sobre la seva política cap als Estats Units.
Per il·lustrar el moment que travessa el món, el líder xinès va citar l'anomenada "trampa de Tucídides", un concepte emprat pel politòleg nord-americà Graham Allison, que va estudiar les tensions estructurals que sorgeixen al llarg de la història quan una potència emergent (en aquest cas la Xina) amenaça de desbancar l'hegemonia de la potència dominant (els EUA). Dotze dels 16 casos estudiats per Allison van acabar amb una guerra entre els dos països rivals.
Però Xi Jinping creu que la guerra entre els Estats Units i la Xina no és inevitable, i proposa a la primera potència del món una relació de benifici mutu i de coexistència pacífica.
Ara bé, perquè això sigui possible, el president xinès va deixar molt clara quina és la seva línia vermella: l'illa de Taiwan.
"La qüestió taiwanesa és el dossier més important en les relacions entre els Estats Units i la Xina", va advertir Xi al seu homòleg nord-americà. "Si es gestiona malament, els dos països poden topar o, fins i tot, entrar en conflicte", va alertar.
Aquesta frase, és, sens dubte, la més significativa de totes les que s'han pronunciat durant la cimera, perquè suggereix la incorporació de l'espinosa qüestió taiwanesa (i per tant del suport militar que els Estats Units han proporcionat a l'illa els últims 44 anys) com una condició "sine qua non" a tenir en compte davant qualsevol negociació entre els dos països, incloent-hi la comercial.
Els EUA refermen el compromís amb Taiwan
El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, que formava part de la delegació nord-americana a Pequín, ha deixat clar les últimes hores que la posició dels EUA respecte a Taiwan es manté intacta.
En una entrevista a l'NBC, Rubio ha assegurat: "Les nostres polítiques sobre aquesta qüestió no han canviat. Han estat força coherents al llarg de múltiples administracions presidencials, i es mantenen coherents ara."
Tot i aquest compromís cap a l'lla reclamada per Pequín, el president Trump ha ajornat convenientment per després de la cimera sino-americana la signatura del paquet armamentístic més gran que els Estats Units han venut mai a Taiwan, per valor de 14.000 milions de dòlars.
Un viatge de Trump flanquejat pels "mandarins"
Si l'advertiment de Xi és "la declaració" de la cimera, la "imatge" del viatge és la del president dels Estats Units acompanyat de prop d'una vintena de grans empresaris nord-americans dels sectors de la tecnologia, les finances, l'aviació o l'agricultura, alguns dels quals fins i tot van baixar de l'avió presidencial abans que els ministres del seu govern.
La presència explícita d'aquesta delegació d'"empresaris-mandarins", asseguts fins i tot a la mateixa taula que els representants de les administracions nord-americana i xinesa, és una evidència més de la concepció transaccional que aquesta Casa Blanca té de les relacions bilaterals entre els estats.
I al mateix temps, una prova de la necessitat imperiosa que aquests grans homes de negocis --sí, no hi havia ni una sola dona-- tenen de mantenir relacions comercials fluides amb la Xina.
El més calent és a l'aigüera
Malgrat aquest desplegament tan impressionant de potència empresarial, els resultats aconseguits per la delegació dels EUA són més aviat magres, almenys si considerem el que s'ha fet públic fins ara.
Segons les informacions facilitades per la Casa Blanca (no encara pel govern de Pequín), el règim xinès s'hauria compromès a comprar 200 avions Boeing, a més de llegums i vedella nord-americans per una xifra indeterminada de milions de dòlars durant els pròxims tres anys.
Donald Trump també ha dit que la Xina s'hauria mostrat interessada en la idea de comprar petroli procedent dels Estats Units per suplir la caiguda del subministrament procedent de l'Iran.
L'administració dels EUA parla de la creació d'un "consell empresarial" per facilitar les relacions comercials entre els dos països, però sense donar més concrecions.
Aquesta nova junta podria concretar-se a la nova cimera bilateral que es farà a Washington el 24 de setembre, quan quedaran poques setmanes perquè finalitzi la treva aranzelària que els dos països van pactar l'octubre de l'any passat.
És a dir, la Xina s'ha compromès a comprar productes nord-americans dels quals hi ha demanda domèstica, res més.
Cap avenç en la disputa pel domini de la IA
Ni tan sols la incorporació del director executiu de Nvidia, Jensen Huang, a la delegació oficial nord-americana, ha servit per aconseguir avenços tangibles en la disputa entre els dos països pel lideratge en la indústria de la intel·ligència artificial.
La Xina segueix pressionant per tenir més accés a semiconductors i equipament punter dels Estats Units i poder desenvolupar la seva pròpia intel·ligència artificial, mentre que l'administració Trump manté restriccions a l'exportació de la majoria d'aquesta tecnologia, per assegurar-se'n l'hegemonia.
Serà Washington la nova Esparta?
Els analistes que han seguit fil per randa la cimera la resumeixen com una trobada d'estabilització de la relació entre les dues potències, que ja és molt tenint en compte la guerra comercial llançada per Donald Trump només retornar a la Casa Blanca. Estabilització, però no pas revitalització, ni reestructuració. Tot queda bàsicament igual com estava.
Això sí: amb un Xi Jinping legitimat com a líder internacional, passejant-se entre encaixades de mans com un igual al president de la primera potència mundial, que ja ni se'n recorda d'esmentar les vulneracions de drets fonamentals del règim xinès.
El temps dirà si es pot mantenir aquesta relació d'estabilitat i coexistència o si, complint la trampa de Tucídides, els Estats Units es converteixen finalment en la nova Esparta.