Colòmbia vota president entre l'extrema dreta i l'esquerra, amb la ferida oberta del conflicte armat
Carlos Alberto Grajales obre la porta de la seva fàbrica de cervesa a Bogotà, la capital colombiana, amb un somriure. Onze anys a la presó és molt temps sense llibertat. I molts més anys a la selva com a guerriller. Ensenyar a la premsa el seu projecte personal fet realitat, és un orgull.
Grajales no té problemes en explicar com eren els dies i les nits en plena selva colombiana, amb l'exèrcit trepitjant-li els talons –a ell i als seus companys de les FARC, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia– mirant de capturar-los.
"Encara em sento un guerriller, això sí, sense armes, la lluita armada ja forma part del seu passat, avui en dia ja no té cap mena de sentit, cal arribar als colombians per altres vies", destaca.
Fa 10 anys, en signar-se la pau entre el govern colombià i la guerrilla colombiana, Grajales va fer un pas endavant i va entregar el seu fusell, de la mateixa manera que ho van fer centenars de membres de les FARC. Era un comandant de grau mitjà.
Els anys a la selva i a la presó, assegura, no li han tret l'esperança de veure una Colòmbia diferent. Confessa que votarà pel senador progressista Iván Cepeda aquest diumenge. Vol un segon govern d'esquerres ara que acaba el del president Gustavo Petro. Cepeda és el fill polític de Petro.
Passada una dècada des que es va signar la pau, aquest ex-FARC celebra els acords de pau i la fi de la lluita armada, però alerta: "Aquest procés de pau no s'ha fet del tot bé, no s'han complert la majoria de les promeses que es van fer, cal encara molt camí per recórrer, i si guanya l'extrema dreta a les urnes, tot corre perill".
Com s'arriba a la segona volta entre l'esquerra i l'extrema dreta?
El procés de pau amb les FARC i la negociació o no amb les seves dissidències rebels que no van acceptar claudicar, com tampoc l'ELN, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, és un dels punts més conflictius i polèmics d'aquesta campanya de cara a la segona volta de les presidencials al país andí.
Els dos candidats a la presidència de Colòmbia, el progressista Iván Cepeda i Abelardo de la Espriella, de l'extrema dreta, ho enfoquen de maneres diametralment oposades.
Cepeda aposta per reimpulsar i rellançar els diàlegs amb les guerrilles actives per aconseguir una pau total, amb reinsercions, ajuts i subvencions als qui reingressin a la vida civil.
De la Espriella, ras i curt, vol mà de ferro i eliminar el que queda de les FARC i l'ELN. I és que, després de més de 50 anys de conflicte armat, tots els colombians volen més pau, erradicar la lluita armada. El tema és com.
Què diuen les enquestes?
Les darreres enquestes publicades abans de les eleccions de diumenge coincideixen a situar com a guanyador dels comicis presidencials el candidat de l'extrema dreta Abelardo de la Espriella, "el tigre", com s'autoanomena ell mateix i com se'l coneix a Colòmbia.
Amb un discurs populista conservador somia amb un país sense guerrillers, plantant cara policialment i militarment a les bandes del narcotràfic i el crim organitzat i sanejant l'economia a base de retallades i més neoliberalisme.
Com a guanyador de la primera volta celebrada el maig passat, ja es veu ocupant la Casa de Nariño, la seu presidencial.
Advocat i empresari, és l'outsider d'aquestes presidencials, i ha aconseguit ensorrar la dreta tradicional i encolumnar darrere seu el conservadorisme colombià, amb l'expresident Álvaro Uribe al capdavant.
Per la seva banda, l'esquerra aspira a mantenir-se al poder amb el senador Iván Cepeda com a candidat a les presidencials. És un vell conegut de la classe política colombiana. El seu pare, senador com ell, va ser assassinat el 1994 per paramilitars.
Cepeda fill coneix el dolor que representa per als colombians el conflicte armat entre l'Estat i les FARC. És l'esperança per als colombians d'esquerres per continuar les polítiques progressistes impulsades pel president sortint, Gustavo Petro.
El seu perfil és moderat i serè, res a veure amb les estridències i el populisme de Petro.
Sigui qui sigui el president elegit a Colòmbia per al període 2026-2030, haurà de demostrar una gran habilitat política per fer front no només a una oposició forta, sinó també a la falta de majories al Congrés, on les forces polítiques estan fragmentades i obligaran el pròxim mandatari a negociar per tirar endavant el seu pla de govern.