Estat d'excepció a Bolívia per fer front a la mobilització de sindicats camperols

El president de Bolívia, Rodrigo Paz, ha imposat durant 90 dies de l'estat d'excepció al país, que viu una crisi severa des de fa prop de 2 mesos.

Les protestes de sindicats, miners, pagesos i grups indígenes contra la pujada del preu del combustible i les polítiques de lliure mercat del president, aliat de Donald Trump, han provocat greus problemes de subministraments.

Les mobilitzacions massives han deixat almenys 16 morts en diversos enfrontaments, la majoria per falta d'atenció mèdica.

La situació –amb bloquejos de carreteres arreu del país– ha deixat Bolívia amb manca de combustible, d'aliments i de medicaments.

Acord del govern amb el principal sindicat

El govern bolivià decreta l'estat d'excepció hores després de signar un acord amb els miners i el principal sindicat del país, la Central Obrera Boliviana (COB).

Però altres sectors, com les agrupacions de camperols, no accepten l'acord, mantenen les protestes i acusen els miners d'haver-se venut al govern. Reclamen millores econòmiques, la fi de les mesures d'austeritat i la dimissió del president.

La policia militar ocupa ja els carrers de les principals ciutats del país, i Rodrigo Paz ha defensat la seva decisió com un acte per retornar "la llibertat" a la població davant "els qui utilitzen el conflicte polític per bloquejar carreteres i fer mal", en referència a les agrupacions de pagesos.

Segons Paz, la mesura faculta la policia i l'exèrcit per "executar les accions necessàries per restablir el lliure trànsit, recuperar les carreteres i garantir la seguretat de la població".

Paz ha argumentat que no ha tingut més remei, després d'"esgotar totes les instàncies de diàleg", que aplicar l'estat d'excepció per, diu, retirar els bloquejos.

"Als que encara mantenen el bloqueig, els dic amb claredat, encara són a temps de desistir voluntàriament", ha advertit el mandatari.

L'acord amb el sindicat majoritari no és suficient per a un govern que necessita assolir una entesa també amb els sindicats de pagesos, afins a l'expresident Evo Morales, els quals mantenen el bloqueig de les carreteres i insisteixen en la renúncia del president Paz.

El govern conservador acusa Morales d'atiar les protestes per desestabilitzar el país. Amagat de la justícia, l'expresident ho nega.

Les pèrdues econòmiques provocades per les protestes ja han assolit els 2.600 milions d'euros, segons estimacions de la Cambra Nacional d'Indústries.

Convuls inici de mandat del nou govern conservador

Paz, de 58 anys i aliat del govern nord-americà, va arribar al poder al novembre, i va posar fi a dues dècades de govern socialista.

Amb la promesa de "capitalisme per a tothom", Paz ha reduït els subsidis als combustibles. La consegüent pujada del preu de la benzina va fer esclatar les protestes i els bloquejos, que han provocat greus problemes d'abastiment.

La situació d'agricultors, miners i grups indígenes encara s'ha agreujat més amb la inflació disparada per la guerra amb l'Iran.

Alguns d'aquests sindicats de pagesos han anunciat que les mesures de pressió continuaran i fins i tot podrien estendre's a noves regions del país. Malgrat l'estat d'excepció.