Com treballa la UE per combatre els grans incendis: "La gran assignatura pendent és la prevenció"
Aquest estiu la Unió Europea ha desplegat una de les campanyes de resposta als incendis forestals més importants dels últims anys. Davant la simultaneïtat de grans focs a Espanya, França, Portugal o Grècia, el mecanisme europeu de protecció civil mobilitza centenars de bombers i una flota compartida d'avions i helicòpters per donar suport als països que es veuen desbordats.
Una part d'aquesta coordinació es fa des del Centre Europeu de Coordinació de Resposta a Emergències (ERCC), a Brussel·les. Des del gener, un dels experts que hi treballa és l'inspector dels Bombers de la Generalitat Moisès Galán, que explica que l'objectiu és que els recursos europeus arribin tan ràpidament com sigui possible, però recorda que sempre actuen com a reforç dels dispositius nacionals a petició dels estats:
Quan un país fa una petició d'ajuda, el que fem és mirar on tenim distribuïda la flota europea perquè sigui la més propera i compatible amb el nivell de risc.
Els satèl·lits permeten anticipar l'evolució dels incendis
Des de Brussel·les, els especialistes segueixen en temps real l'evolució dels grans incendis forestals amb eines com el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), el programa Copernicus o altres plataformes d'observació que permeten anticipar el risc, seguir la propagació del fum i facilitar la presa de decisions.
Aquesta informació s'actualitza contínuament i permet planificar millor el desplegament dels recursos europeus. Però, segons Galán, la gran transformació no és tecnològica. Els grans incendis han canviat perquè cada vegada afecten més urbanitzacions, infraestructures i habitatges.
La cap de la unitat de l'ERCC, Maria Zuber, resumeix aquest canvi de paradigma: "Els bombers han de centrar els esforços a protegir les persones, les cases i les empreses. Aquesta és una realitat nova que ens obliga a adaptar la manera com combatem els incendis."
Galán hi coincideix plenament, i recorda els més de 200.000 evacuats pels incendis de França o els més de 90.000 de Madrid. "En protecció civil, la prioritat són primer les persones, després els béns i, finalment, la massa forestal. Quan et dediques a protegir les persones no pots atendre alhora un incendi forestal que continua propagant-se", assegura.
Catalunya exporta coneixement a Europa
Una altra de les novetats és el programa europeu de preposicionament. Per primera vegada Catalunya hi participa acollint quaranta bombers holandesos, que es formen amb els Bombers de la Generalitat mentre reforcen el dispositiu d'estiu.
"Els països del centre d'Europa fins ara no havien tingut grans incendis forestals, ara venen aquí per aprendre com els afrontem", assegura Galán, que afegeix que Catalunya és avui un dels territoris europeus amb més experiència en diferents tipologies d'incendis i en l'ús del foc tècnic:
Tenim un catàleg molt ampli d'incendis: convectius, conduïts pel vent o topogràfics.
Aquest coneixement, explica, és el que ha permès desenvolupar estratègies pròpies: "Ja no treballem només atacant directament la flama, utilitzem l'anàlisi per anticipar el comportament del foc i confinar-lo abans que continuï avançant."
L'inspector dels Bombers de la Generalitat apunta que ja no es treballa "només amb l'atac directe sobre la flama, sinó que s'utilitza molt l'anàlisi, que és un altre dels conceptes que tenim molt integrats a Catalunya, l'anàlisi per anticipar maniobres". Això fa que, durant unes finestres determinades de temps, puguin permetre "confinar l'incendi en zones determinades i concretes i no haver d'anar darrere de l'incendi constantment, com passava feia anys o anys enrere, quan utilitzàvem només les línies aigua.''
La gran assignatura pendent continua sent la prevenció
Malgrat la millora dels sistemes de coordinació europeus, Galán insisteix que la resposta no és suficient, i recorda que l'emergència és només la tercera fase del cicle de gestió dels incendis:
Abans hi ha la preparació i, sobretot, la prevenció. Per cada euro que invertim en resposta, si n'invertíssim una part en prevenció obtindríem un resultat molt millor.
I afegeix que cap sistema, per molt ben preparat que estigui, pot fer front a "un incendi amb flames de 50 o de 60 metres, capaç de saltar un quilòmetre o un quilòmetre i mig per davant del focus principal i amb unes velocitats de propagació de 4 km/h o 6 km/h, que superen amb escreix la capacitat del sistema d'extinció, que amb línies d'aigua només es pot arribar a 300 metres a l'hora."
"L'incendi ens supera 10 vegades! 10 vegades amb velocitat només utilitzant les línies d'aigua", conclou. Per això, defensa invertir molt més en la gestió forestal i en la recuperació del mosaic agroforestal: "Hem de fer que l'economia rural, no sols a Catalunya, a Europa, funcioni, sigui sostenible, que la gent que viu a pagès sigui gent que es pot guanyar la vida, que sigui gent que d'alguna manera no necessiti fer paperassa per poder fer una gestió dels camps, fer una gestió del paisatge. Hem de fer-ho tot fàcil."
I conclou amb una reflexió que resumeix el gran repte dels pròxims anys: "Estem anant pel camí del canvi climàtic, que porta fenòmens extrems."
I afegeix que es tracta de fenòmens extrems "que hi són, que hi eren l'any passat i que tornaran en els propers anys mentre no canviem les coses". Per això, aposta per "recuperar el mosaic, l'activitat rural i aconseguir que el nostre territori s'autocuidi".