Els satèl·lits, aliats clau contra els incendis: així es vigilen i es poden preveure des de l'espai
Mentre els incendis continuen castigant Espanya i França, els ulls que en segueixen millor l'evolució els trobem a centenars de quilòmetres d'altura. L'Agència Espacial Europea ha difós aquesta setmana una imatge del satèl·lit Copernicus Sentinel captada el 26 de juliol que mostra una gran taca vermellosa sobre la Península, les Balears i el sud-oest de França.
És el rastre de les partícules microscòpiques de fum, els aerosols, generats pels focs d'Àvila, la Vall d'Uixó, al País Valencià, i la Gironda francesa.
L'instrument Tropomi, a bord del satèl·lit, permet mesurar aquesta contaminació gairebé en temps real i detectar com el fum viatja molt més enllà de la zona cremada.
Una eina infrautilitzada
Pablo Álvarez, un dels cinc astronautes de carrera seleccionats per l'ESA, ha visitat Barcelona per participar en una jornada al CosmoCaixa. Serà el segon espanyol que viatja a l'Estació Espacial Internacional, després de Pedro Duque.
Explica que l'observació dels incendis des de l'espai no és nova, i afegeix que "des de l'Estació Espacial es poden veure perfectament les columnes de fum". Considera que aquesta perspectiva és clau no només per gestionar l'emergència o les amenaces naturals, sinó també per millorar la prevenció de futurs incendis:
Les dades que podem obtenir des de l'espai s'han de poder utilitzar de manera molt més efectiva en la prevenció de futurs incendis.
A partir de l'estiu de l'any que ve, l'ESA posarà en marxa el projecte PiroSAR per seguir l'evolució dels incendis les 24 hores del dia mitjançant una constel·lació de satèl·lits que podran treballar fins i tot amb núvols o mal temps.
L'objectiu és reduir el temps d'espera entre la detecció d'un foc i la presa de decisions. Actualment això pot durar dies, mentre que amb aquestes noves tècniques es podria fer en només 3 o 6 hores. També permet analitzar el creixement de la vegetació i els canvis provocats per l'home un cop apagat el foc.
Álvarez subratlla que aquesta feina d'observació de la Terra ja s'ha aplicat també en altres catàstrofes, com ara durant l'erupció del volcà de La Palma o la dana de València.
Més a prop d'anar a la Lluna que a Mart
Pablo Álvarez forma part de la primera promoció d'astronautes de carrera de l'Agència Espacial Europea en 13 anys. Ha hagut de superar un procés de selecció que va reunir més de 22.500 candidats de tot el continent. D'aquell procés en van sortir només cinc astronautes de carrera i onze reservistes, entre els quals una altra espanyola, Sara García.
Preguntat per la participació espanyola en el programa Artemis de la NASA, Álvarez explica que Europa hi aporta el mòdul de servei de la càpsula Orion, una peça essencial que integra els propulsors, el combustible i els sistemes d'aigua i oxigen que mantenen amb vida la tripulació. El control tècnic d'aquest mòdul de servei es fa des d'Espanya.
Sobre si un astronauta espanyol podria trepitjar la Lluna aquesta dècada, Álvarez es mostra optimista:
Espanya és el quart país que més inverteix a l'ESA i les negociacions sobre el paper europeu en les futures missions Artemis estan en marxa.
Fora de la protecció del camp magnètic terrestre, la tripulació rebria nivells de radiació molt superiors i patiria una pèrdua accelerada de massa muscular i òssia, a més d'haver de gestionar retards de comunicació d'entre 3 i 21 minuts amb la Terra.
Per això, insisteix, primer "cal tornar a la Lluna" per desenvolupar la tecnologia i la medicina espacial necessàries per sobreviure llargues temporades fora del planeta, un repte que atribueix directament a "una altra generació d'astronautes".
Catalunya, un ecosistema espacial en creixement
Durant la seva visita a Barcelona, Álvarez ha destacat el dinamisme del sector espacial català, que descriu com un entorn "molt vibrant" en comparació amb fa uns anys.
Hi situa start-ups com Open Cosmos, dedicada a satèl·lits d'observació de la Terra, i Pangea Aerospace, que desenvolupa un motor de coets de tipus "aerospike", capaç d'operar de manera eficient a diferents altituds. També hi conviuen empreses ja consolidades amb pes a escala europea, com Airbus o Sener.
Per a l'astronauta, aquest creixement situa Catalunya en una posició cada cop més rellevant dins l'ecosistema espacial europeu.
Sense data per la primera missió
Sobre el seu propi futur, Álvarez manté la discreció. No pot avançar detalls concrets, però confirma que el pla per a tots els astronautes de la seva generació és volar a l'Estació Espacial Internacional abans del 2030, després d'un o dos anys addicionals de preparació específica.
Segons explica, si hi hagués una missió assignada, l'anunci es faria abans d'aquest període de formació final, de manera que no descarta rebre notícies pròximament.
