Consells contra la soledat no desitjada: "Sentia que ningú m'entenia; ara ja no em sento sol"

La història del Lluc és de superació. Amb 24 anys, relata en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio": "Durant uns quants anys de la meva vida, la soledat m'ha acompanyat tot el dia i cada dia." 

Ara que ha passat el temps, s'adona que aquella soledat que sentia era una sensació que no acabava de casar amb la realitat: "Tenia família i amics, però en aquell moment era incapaç de veure-ho." 

En Lluc passava per una depressió que, com ell mateix explica, li entelava la capacitat de connectar amb el món exterior: "No t'adones de la gent que tens al voltant i t'acompanya en el viatge..."

Et sents sol i sents que ets l'única persona al món i que ningú et pot entendre.

Una de cada cinc persones se sent sola

Casos com el del Lluc són més habituals del que ens pensem? "Malauradament, sí". Qui respon, a preguntes de Ricard Ustrell, és Marta Pardo, psiquiatra infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu i presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil.

A Catalunya, una de cada cinc persones adultes se sent sola i un 12% pateix soledat crònica, segons dades del Baròmetre de la Soledat no Desitjada a Catalunya.

Unes dades "preocupants", diu Pardo, que afecten especialment els joves. Segons les dades del baròmetre, un 28% de les persones d'entre 18 i 34 anys manifesten que se senten soles, una prevalença molt superior a altres grups d'edat: el 18% entre 35 i 55 anys i el 12% a partir dels 55. 

Joves que "arriben a la consulta amb episodis de depressió i quadres d'ansietat greus i t'adones que al darrere hi ha històries de solitud, de desconnexió, d'haver-se sentit que no formaven part, de sentir-se invisible", explica aquesta psiquiatra infantojuvenil.

Per Pardo, "els joves estan més connectats que mai, però... i la qualitat d'aquesta connexió?"

Tenir molts seguidors no vol dir tenir molts amics.

En gent gran, les situacions de soledat no volguda poden agreujar problemes de salut mental o situacions de demència.

Més sentiment de soledat entre els homes 

Segons el baròmetre, un 21% dels homes a Catalunya pateixen soledat no desitjada, davant del 16% de les dones. No vol dir que estiguin més sols, però sí que s'hi senten. 

Això és perquè la soledat és "el desajust entre les relacions que tenim i les que voldríem tenir", apunta Pere Soler, doctor de Pedagogia de la Universitat de Girona i cocoordinador del grup Liberi, que ha creat dues guies contra la soledat no desitjada. 

I una altra xifra rellevant del baròmetre és que un 30% de les persones que es comuniquen principalment per mitjans digitals amb els familiars se senten soles. La xifra puja al 40% quan mirem els que es comuniquen amb els seus amics principalment per aquests mateixos mitjans. 

Com evitar la soledat no desitjada?

El primer consell no és per a la persona que se sent sola, sinó per al seu entorn: "No culpabilitzar-la", diu Pere Soler. De fet, en les guies del grup Liberi en què ha participat, les recomanacions no són per a la persona, sinó per al context que l'ha provocat. 

En aquest sentit, la guia del grup Liberi, enfocada als joves i editada per l'Ajuntament de Barcelona, posa el focus en el paper de la comunitat per prevenir la soledat no desitjada. Entre altres coses, recomana als adults (professors, amics o família) que estiguin atents a detectar situacions de separació o no acceptació per part del grup d'iguals, a més d'estar alerta per detectar situacions de bullying o assetjament. 

També aconsella engegar formacions dedicades a les persones adolescents i joves perquè estiguin també alerta per detectar situacions de soledat en els seus iguals. 

En etapes adolescents, "començar a socialitzar és crucial per passar a l'edat adulta: necessitem aprendre a viure en grup sense dependre del nucli familiar", destaca la psiquiatra Marta Pardo. 

Com se'n va sortir el Lluc

En el cas del Lluc, ell relata que va deixar de sentir-se sol quan va fer un gir en el seu pensament i, gràcies a l'ajuda de professionals de la psicologia i la psiquiatria, es va adonar que realment no estava sol.  

Un dels revulsius, recorda, va ser el moment en què va començar a compartir el sentiment de soledat: "El dolor compartit és la meitat del dolor i l'alegria compartida és el doble d'alegria."

Compartir el que et passa ajuda a sentir-te molt millor i menys sol.

També explica que el va ajudar recuperar els seus hobbies. En aquest cas, sobretot jocs de rol: "Buscar un espai on hagis d'interactuar amb gent és important, ja sigui anar a ballar, a la discoteca o jugar a jocs de taula." 

I, per sobre de tot, explica que el més important és "tenir ganes d'estar bé, voler sortir del bucle". 

En Lluc té clar que, en aquest procés de recuperació, "les xarxes socials no ajuden, més aviat fan mal". En aquest sentit, recomana fugir de les relacions superficials a què molts cops ens aboca el món digital i mirar d'establir-ne de profundes.

"Els amics no són gent amb qui et dius hola i et preguntes com va la cosa de tant en tant, són aquells amb qui pots comptar quan estàs malament i ells poden comptar amb tu", reflexiona.

Com combatre la soledat en infants, sovint no identificada

El grup Liberi està ara preparant una guia per evitar la soledat no desitjada en infants. Un sentiment que els més petits sovint no verbalitzen i que, en canvi, solen expressar amb conductes com "quedar-se a la perifèria dels jocs, evitar el pati o mostrar desconnexió en activitats en grup", adverteix el doctor en Pedagogia Pere Soler. 

També hi ha indicadors indirectes com el cansament recurrent, la irritabilitat o el malestar físic, que "poden estar relacionats amb tensions socials o amb inseguretats de pertinença", hi afegeix.

La guia, que editarà pròximament l'Ajuntament de Barcelona, està pensada sobretot per a professionals que treballen amb infants. I té quatre eixos: 

• Detectar la soledat a partir de senyals indirectes, com mals de cap o panxa sense una causa clara, trastorns del son o de l'alimentació.
• parlar de soledat per ajudar l'infant a posar paraules al que sent, desestigmatitzant el fet de sentir-se sol. 
• Acompanyar els infants en la gestió de conflictes i la reparació de vincles.
• Vetllar perquè la relació social de l'infant sigui diversa i no depengui majoritàriament de xats i xarxes digitals

Algunes idees: voluntariat, esport i temps de qualitat amb familiars i amics

La plataforma digital sobre benestar emocional SOM Salut Mental 360, impulsada per Sant Joan de Déu, també té una entrada al seu blog amb preguntes i respostes sobre què es pot fer si es té el sentiment de soledat no desitjada. 

Sant Joan de Déu també ha publicat una extensa guia per fer front al problema.

Entre altres coses, proposen buscar grups amb interessos comuns, apuntar-se a programes de voluntariat, fer esport, programar temps de qualitat amb amics i familiars i, si són lluny, escriure'ls cartes o trucar-los. 

Soledat a la feina: què hi poden fer les empreses?

Amb l'objectiu de prevenir situacions de soledat a la feina, Sant Joan de Déu i Pimec han editat una guia destinada a les empreses.

S'hi donen eines per afavorir la cohesió dels equips i que les relacions laborals es desenvolupin en un clima de confiança real.

Per exemple, es recomana afavorir espais de relació amb trobades informals d'equip o activitats compartides.

Telèfons i correus electrònics d'ajuda 

Si et sents sol o sola, pots contactar amb Sant Joan de Déu a través del correu hola@som360.org, on donen resposta en menys de dos dies.

També hi ha el Telèfon de l'Esperança (93 414 48 48), un servei de la Fundació Ajuda i Esperança que et dona resposta les 24 hores del dia, tots els dies de l'any.

La setmana de la soledat no desitjada

Aquesta setmana, del 19 al 25 d'octubre, Sant Joan de Déu celebra la tercera setmana de la soledat no desitjada, que té per objectiu visibilitzar aquest fenomen i donar-hi solució.

Entre altres activitats, es fan en diverses places de localitats d'arreu de Catalunya l'activitat "Places contra la soledat", un espai per donar visibilitat "al que no és un problema individual, sinó que, com a problema social, és responsabilitat de tots", relata la psiquiatra Marta Pardo. 

Diumenge, dia 25, a les 11 h hi ha una jornada de cloenda al barri de Sants, amb jocs, ball, converses i un dinar popular per recuperar el carrer com a espai de trobada. 

També coincidint amb aquesta setmana, dimarts es va emetre a TV3 en l'espai del "Sense ficció" el documental produït per Sant Joan de Déu "La cadira buida", que es pot veure a la plataforma 3Cat: