El 42% de les persones que ara tenen més de 55 anys patirà algun tipus de demència
Ja fa anys que metges i psicòlegs adverteixen de l'augment dels trastorns mentals i sovint s'ha posat el focus en la infància i l'adolescència. El cert és, però, que aquest és un problema que afecta persones de totes les edats i en el cas dels majors de 60 anys es veu agreujat per factors com l'edatisme o la soledat no volguda.
Un informe de la plataforma Som Salut Mental 360, impulsat per l'Hospital Sant Joan de Déu, recull que 1 de cada 5 persones de més de 60 anys té algun problema neurològic o de salut mental, com ara ansietat, depressió o demència.
El que crida més l'atenció, però, és la projecció que fan tenint en compte que la generació del baby boom, molt nombrosa, està envellint. Preveuen que el 42% dels que ara tenen més de 55 anys patiran algun tipus de demència al llarg de la seva vida.
Davant d'aquesta previsió, el doctor Sebastià Santaugènia, director general del parc sanitari de Sant Joan De Déu, subratlla la necessitat de sensibilitzar la societat sobre aquesta realitat per poder fer-hi front d'una manera més efectiva:
Sensibilitzar és ajudar a poder detectar aquests trastorns en estadis inicials que permetin intervencions que tinguin una major taxa d'èxit.
El mateix informe, en el qual han participat setze experts en psicogeriatria i atenció sociosanitària, també apunta als principals factors de risc entre aquest segment de la població: la soledat no desitjada i l'edatisme, és a dir la discriminació, els prejudicis i els estereotips com a conseqüència de l'edat d'una persona.
Els trastorns més freqüents
Tal com hem apuntat, l'estudi impulsat per l'Hospital Sant Joan de Déu revela que el 20% dels majors de 60 anys té algun tipus de problema neurològic o de salut mental.
L'angoixa, la depressió i l'ansietat –considerats trastorns de l'esfera afectiva– són els més habituals en aquesta franja d'edat. Es calcula que un 17% de les persones de més de 65 anys té ansietat i fins a un 15% presenta símptomes de depressió.
Per sota trobem les demències, que afecten un 11% dels adults d'aquesta franja, i els problemes derivats del consum d'alcohol i drogues, que afecten al 4,5% dels majors de 65 anys.
Cal tenir en compte també que aquest segment de població concentra el 32% de totes les morts per suïcidi.
Edatisme i soledat, factors de risc
Entre els factors que poden desencadenar un problema de salut mental entre els majors de 65 anys hi ha la discriminació o els prejudicis lligats a l'edat, com assenyala el doctor Sebastià Santaugènia:
L'edatisme continua sent un estigma important a l'hora de tenir sensibilitat per atendre les necessitats de les persones grans.
En aquest context, l'informe assenyala que l'accessibilitat als serveis de salut mental no sempre s'adapta a les persones de més edat i que fins i tot alguns hospitals de dia "exclouen" directament aquest col·lectiu.
D'aquesta manera, expliquen, una gran part de les persones grans amb trastorn mental acaba en residències i no rep la continuïtat de cures especialitzades que necessitaria.
L'altre gran factor de risc és la soledat no desitjada i la manca d'un cercle familiar i social de suport. En aquest sentit cal recordar que a partir dels 60-65 anys augmenten les possibilitats que amics i familiars morin. En aquesta etapa també arriba la jubilació, que pot comportar un sentiment de pèrdua d'autoestima.
També en són factors de risc els mals hàbits de vida, com el sedentarisme, una nutrició inadequada, el consum de tabac i l'abús d'alcohol o de medicaments. Uns hàbits que la generació del baby-boom manté en edats més avançades en comparació amb generacions anteriors.
Es calcula que al conjunt de l'Estat hi ha gairebé 850.000 persones més grans de 80 anys que viuen soles en una soledat no desitjada.
Dificultats en la detecció
El director general del parc sanitari de Sant Joan de Déu, Sebastià Santaugènia, admet que de vegades és complicat detectar els trastorns mentals que pateixen els més grans.
Explica que "moltes vegades aquestes persones no tenen facilitat d'accés als recursos sanitaris o socials perquè simultàniament tenen problemes de dependència o problemes de discapacitat que es converteixen en una barrera d'accés als dispositius de salut" on podrien explicar el que els passa.
Paral·lelament, un cop fet el diagnòstic, caldria fer una mirada integral sobre com tractar el pacient. Diu el doctor Santaugènia que "la necessitat d'atenció d'aquestes persones passa per un treball conjunt de professionals de l'àmbit social i sanitari".
