Crítica de les estrenes de cine: dues pel·lícules top en català, "Toy Story 5" i "Viva"
Coincideixen a la cartellera diverses novetats d'alçada. Per començar, Pixar estrena el cinquè capítol de "Toy Story", una saga que no decau. A més, Aina Clotet mostra la seva "Viva" i també arriben les recomanables "Caso 137", "Dreams" i "15 pruebas de amor".
"Toy Story 5"
La colla de joguines encapçalada per Buzz i Woody torna de la mà d'Andrew Stanton, un dels animadors clàssics de Pixar ("Buscant en Nemo", "Wall-e"). Ara, però, el protagonisme recau, per fi, en Jessie, la "cowgirl" vintage. Ella és la joguina preferida de la nena, la Bonnie, però la seva situació de privilegi es veu amenaçada per l'arribada d'una tauleta electrònica.
"Toy Story 5", per tant, és una reflexió, gairebé una pel·lícula de terror, sobre l'alienació que suposen les pantalles per als nens. Un encert absolut que confirma que la saga no perd força malgrat el pas dels anys (en fa 31, de la primera) i que els seus creadors continuen amb bon ull clínic a l'hora de crear trames que apel·len tant els pares com els nens.
En definitiva, és una pel·lícula d'aventures àgil, emotiva, simpàtica i divertida. Això sí, és més lleugera que les anteriors i la trama resulta repetitiva en algun moment, però, en qualsevol cas, és absolutament fidel al que se n'espera i... s'estrena en català!
"Viva"
Aina Clotet confirma el seu talent amb aquesta comèdia dramàtica sobre una dona que, en arribar als 40 i després de superar un càncer, entra en una espiral d'ansietat que l'empeny a intentar xuclar la vida com si fos un vampir. La seva por a la soledat i, en definitiva, a la mort, fa que es qüestioni constantment els seus sentiments i es replantegi les seves prioritats.
Clotet escriu, dirigeix i protagonitza una òpera prima premiada a Canes que flueix amb un equilibri esplèndid entre gèneres, que fa riure i reflexionar sobre el risc, l'empatia i la fe en un mateix. No és gens pretensiosa, potser una mica estereotipada, però és atrevida, desacomplexada i molt intel·ligent.
"Dreams"
El mexicà Michel Franco, un cineasta del tot infravalorat, s'atreveix amb una pel·lícula que denuncia obertament la tràgica política d'immigració de l'administració Trump. Ho fa a través d'una dona de l'alta societat, interpretada per una magnífica Jessica Chastain, que s'enamora d'un ballarí en situació irregular.
És un film cru, audaç, sofisticat i sensual. Però, sobretot, molt honest.
"Caso 137"
Un thriller que analitza des de dins del cos de policia la brutalitat dels agents antidisturbis.
Léa Drucker, premi Cèsar a la millor actriu francesa per aquesta pel·lícula, sosté una investigació rigorosa i incòmoda, amb un relat apassionant que no alliçona en cap moment i que manté la tensió fins al final.
"15 pruebas de amor"
Després que s'aprovés el matrimoni homosexual a França el 2013, començava el viacrucis per tenir fills en parella. Aquest film mostra els estereotips heteropatriarcals que han dificultat aquest camí des d'aleshores. Ho fa de forma sensible i cuidada, ajudada d'un humor blanquíssim però revelador, i amb una seguretat indiscutible.
Completen la llista de novetats la comèdia francesa "El placer es mío", al voltant de l'orgasme femení; i el film suec sobre possessions sobrenaturals "Habitación Nº 13".