Crítica de les estrenes de cinema: el diable es vesteix de Prada per segon cop i li queda molt bé
Meryl Streep i Anne Hathaway reprenen els seus personatges icònics de Miranda Priestly, la pèrfida editora de la millor revista de moda del planeta, i Andy Sachs, la seva aprenenta. Ho fan en una inesperada seqüela d'"El diablo se viste de Prada", que s'ha adaptat als nous temps, però que brilla igual que fa 20 anys.
També arriben a les sales de cinema una obra mestra xinesa, "Resurrection", i dos films intrigants i interessants, "La plaga" i "Los justos".
"El diablo se viste de Prada 2"
La primera pel·lícula ha aguantat el pas del temps sense despentinar-se i la segona recupera el mateix esperit aparentment despreocupat i superficial. En el fons, però, amaga un magnífic tractat sobre els abusos laborals i la frontera entre el maltractament inacceptable i l'exigència indispensable per assolir l'excel·lència.
El personatge de Meryl Streep s'ha ajustat a les exigències de la moral actual i té menys marge de maniobra per menysprear els seus treballadors, però segueix sent un tauró imbatible. Per la seva part, el personatge d'Anne Hathaway pateix els estralls del sector periodístic i això l'empeny a retrobar-s'hi. Es tornarà a posar a prova, però ara les condicions són ben diferents.
No deixa de ser un conte previsible, però elaborat de forma molt eficaç. Tot el repartiment encaixa a la perfecció, les referències al film original satisfaran enormement els nostàlgics i els nous espectadors gaudiran d'una comèdia clàssica que funciona com un rellotge suís. Per fi un d'aquells títols on crítica i públic poden confluir sense vergonya.
"Los justos"
El que inicialment semblava una adaptació a l'espanyola de "Dotze homes sense pietat" acaba sent un debat sobre la corrupció, també molt típica d'aquí. Perquè els nou membres del jurat, que inicialment han de condemnar sense discussió un polític enfangat per cobraments il·legals, acaben discutint sobre si han d'acceptar un suborn per declarar-lo innocent.
Un film revelador i molt entretingut, amb un elenc impecable encapçalat per Carmen Machi, Vito Sanz i Bruna Cusí.
"Resurrection"
Una obra mestra exigent, destinada especialment a un públic preparat per assumir 160 minuts d'homenatge al cinema com a sublimació dels nostres somnis. Els que aconsegueixin penetrar la carcassa inicial i endinsar-se en el món oníric complex i estèticament enlluernador de Bi Gan quedaran hipnotitzats per la seva ambiciosa barreja d'estils i llenguatges. La recompensa és un viatge inoblidable.
"La plaga"
Un campament de waterpolo per a nens de 12 anys es converteix en l'escenari perfecte per estudiar l'origen i les conseqüències del bullying: qui el genera, qui s'hi suma per inèrcia, qui ataca per protegir-se i qui n'és víctima potencial. L'òpera prima com a director de Charlie Polinger és una història d'adolescència inquietant convertida en un impactant thriller psicològic.
L'experiment és cru i, fins i tot, sàdic en algun moment, i això el fa del tot creïble.
"La isla de Amrum"
La pel·lícula de Fatih Akin es basa en la història real del cineasta alemany Hark Bohm, que va viure des de la curiosa i aïllada Amrum, una petita illa frisona de 20 quilòmetres quadrats, l'esfondrament del règim nazi al final de la Segona Guerra Mundial. El nen protagonista intenta entendre i digerir els esdeveniments, que destaparan la veritable naturalesa de molts dels seus veïns de l'illa, començant per la seva mare. Una cinta sòbria, subtil i entranyable sobre com s'alimenten els fanatismes i es paralitzen els moviments de resistència.
A més, també s'estrenen la cinta d'animació sud-africana "David: una aventura gegant", que arriba en versió en català, sobre la història de David i Goliat; el drama adolescent francès "Enzo", dirigit per Robin Campillo sobre l'obra pòstuma de Laurent Cantet; l'esfereïdora cinta palestina "Todo lo que fuimos"; l'últim capítol d'una saga terrorífica, en tots els sentits de la paraula, "Strangers: capítulo final", i l'anime "That time I got reincarnated as a slime: La película: Lágrimas del mar celeste".