Crítiques a la nova política migratòria de la UE: "Veiem molt risc per als drets humans"

La decisió que va prendre aquest dilluns la UE d'endurir la seva política de migració, amb un pla que inclou la possibilitat de crear centres de deportació en països fora de les fronteres de la Unió, ha generat molta controvèrsia.

Eurodiputats dels partits d'esquerra i ONGs asseguren que Europa abandona un dels seus pilars i fins i tot que copia les agressives polítiques migratòries dels Estats Units de Donald Trump.

Com a justificació, els responsables de política migratòria de la Unió sostenen els canvis amb una xifra: només el 27% dels sol·licitants d'asil rebutjats es retornen als països d'origen. Per tant, un 78% s'acaben quedant a Europa de manera il·legal.

Una via que ja s'explorava

Hi ha un grup de cinc països que ja treballen des de fa mesos per establir alguna mena d'acord amb tercers països. Són Dinamarca, Alemanya, Grècia, Àustria i els Països Baixos, els principals partidaris d'una reforma que, segons els seus impulsors, pretén controlar qui entra però també qui surt.

I Amnistia Internacional apunta a Uganda, Ruanda, Mauritània o Uzbekistan com a possibles països on fer les devolucions. 

Per contra, pels estats detractors el nou pla esdevé un arsenal legal que legitima polítiques xenòfobes a través d'un enduriment de la política migratòria sense precedents, impulsada per l'aliança dels partits de dreta i d'extrema dreta de l'Eurocambra.

Dures crítiques a l'enduriment

Dilluns al vespre, tan bon punt es va saber que el text tirava endavant, diverses veus crítiques es van pronunciar en contra del nou reglament. 

"És un acord vergonyós," va dir l'eurodiputada dels Verds europeus Mélissa Camara. La normativa, va afegir, "representa un retrocés històric per als drets fonamentals de les persones exiliades. La legalització de centres de retorn fora de la Unió Europea, l'autorització per a la detenció de menors i les visites domiciliàries inspirades en les pràctiques de l'ICE. Tot plegat, un arsenal legal al servei d'una ideologia xenòfoba".

Per la seva banda, Silvia Carta, responsable d'incidència política de la plataforma internacional de suport als migrants Picum, va exposar que el nou reglament crearà "un sistema draconià de detenció i deportació".

També va criticar un text que "exposarà centenars de milers de persones a danys i violència", amb accions que poden incloure l'empresonament en centres de detenció fins a 30 mesos, "la separació de famílies i l'enviament de persones a països que ni tan sols coneixen". 

I és que, precisament, el nou reglament amplia el termini de detenció per als repatriats fins als 30 mesos si hi ha risc de fuga. Ara són 12 com a màxim. Aquest supòsit també inclou els menors d'edat, vagin acompanyats o no. 

Davant aquest panorama, les organitzacions de defensa dels drets humans denuncien les detencions prolongades, la falta de judici i el sotmetiment a processos fora de la legalitat europea.

També ha criticat durament l'acord assolit en el si de la UE el Comitè Internacional de Rescat (IRC), que ha alertat que el resultat serà "una legislació infestada de perillosos buits" que deixarà els migrants desprotegits. 

"El més preocupant és que els governs s'han afanyat a reforçar els poders de deportació sense establir les salvaguardes adequades per evitar detencions il·legals, abusos de poder i violacions dels drets humans", ha advertit la directora de política a la UE d'IRC, Marta Welander.

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, també s'ha pronunciat al voltant del nou reglament de la Unió Europea sobre immigració dient que l'executiu català no comparteix les polítiques acordades a Brussel·les. "Nosaltres apostem per una societat d'acolliment, de cohesió, i no compartim aquests centres externalitzats d'atenció de la immigració", ha sostingut a la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

El govern espanyol, des del plantejament inicial del reglament va mostrar el seu rebuig explícit a totes aquelles solucions que contemplin la creació de centres de retenció o deportació de migrants en tercers països fora de la Unió Europea.

Amnistia Internacional denuncia risc per als drets humans

Amnistia Internacional denuncia que les noves regles europees que avalen centres de deportació de migrants permetran abusos. Per l'organització, la nova legislació dona cobertura legal perquè els governs que ho vulguin puguin replicar la iniciativa que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, té en funcionament a Albània i que està aturada als tribunals.

"Veiem molt risc per als drets humans, perquè pel seu propi disseny, aquests centres comporten un risc de tortura, desaparició forçosa i tractes inhumans i degradants. I, per descomptat, situacions prolongades de llimbs d'incertesa en tercers països", assegura Olivia Sundberg, responsable de migració d'Amnistia Internacional davant la UE en declaracions a 3CatInfo.

Sundberg alerta d'un canvi en l'ambient polític europeu que ha normalitzat una manera de parlar de la migració extremament hostil. "S'han normalitzat una mena de polítiques que discriminen i exclouen moltes persones racialitzades i migrants. Polítiques amb mesures desproporcionades, punitives i de caràcter coercitiu per intensificar les deportacions", conclou Sundberg. 

Els arguments dels impulsors

Els partidaris de l'enduriment de la política migratòria dins de la UE han destacat que l'acord "ordena" la política migratòria.

El popular Javier Zarzalejos, president de la comissió parlamentària de Llibertats Civils, Justícia i Interior, diu que "des d'ara la Unió Europea té una política migratòria més seriosa, ordenada i creïble". 

En una línia molt semblant s'ha pronunciat el comissari europeu d'Afers Interns i Migració, Magnus Brunner. Pel conservador austríac, l'acord permetrà tenir "més control sobre qui pot venir a la Unió, qui pot quedar-s'hi i qui se n'ha d'anar".

També la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha aplaudit l'acord perquè "una política efectiva de migració i asil ha d'anar acompanyada d'una política de retorn creïble". El nou reglament de retorns –que complementa el Pacte sobre Migració i Asil– "farà que el retorn dels migrants sense dret a quedar-se a la UE sigui més ràpid i més coherent a tot Europa", ha destacat la conservadora maltesa en un comunicat.