Desembassen el Foix, Darnius, Sau i Susqueda davant la previsió de pluges intenses

Els pantans de les conques internes estan per sobre del 86% de la seva capacitat, un nivell impensable ara fa un any, quan estaven només al 33%

Redacció/Laia Claret

Si fa un any era inimaginable veure els embassaments tan plens com els tenim ara, encara ho era més pensar a haver de desembassar. Això és, però, el que s'ha començat a fer aquests últims dies als de Foix, Darnius, Sau i Susqueda.

Les pluges previstes per aquest cap de setmana faran créixer el cabal dels rius i també les reserves d'aquests pantans, de manera que s'ha decidit buidar-los una mica perquè hi hagi espai per assumir l'entrada de més aigua i evitar problemes.

Foix prem l'accelerador 

On més aigua s'alliberarà és al pantà de Foix. En aquest punt ja feia dies que s'estava desembassant aigua per mantenir-lo al 80% de la seva capacitat. Es feia a raó de 85 litres per segon, però ara es vol anar més de pressa i s'ha augmentat fins als 300 litres per segon.

Alliberament d'aigua des de la presa de Foix (ACA)

Recordem que al juliol aquest pantà es va desbordar a causa d'un episodi de pluges excepcionals, i va inundar diversos baixos i soterranis a Cubelles i va posar en evidència que les seves instal·lacions no poden desembassar amb la rapidesa que es pot necessitar quan plou molt. 

El pantà de Susqueda, a la comarca de la Selva, és ple al 94% i l'aigua surt a raig per la paret de la comporta. És el pantà més gran de les conques internes. 

L'embassament de Susqueda està ara al 94% de la seva capacitat (3CatInfo/Laia Claret)

Marta Vives, veïna del poble d'Aiguaviva, s'hi ha acostat per veure-ho. Destaca la força amb què surt l'aigua per la comporta:

Durant el Glòria l'havíem vist sobreeixir, però la comporta oberta jo no l'havia vist mai.

Al seu costat, Jordi Vidal: "Fa goig! Nosaltres som de camp i l'aigua sempre fa alegria. Encara queden uns tres o quatre metres per sobreeixir... no sé si el tornarem a veure així gaires anys més".

Protecció Civil demana prudència

Protecció Civil vigila i es coordina amb els diferents ajuntaments per possibles afectacions dels desembassaments. La sotsdirectota del cos, Imma Solé, demana precaució per les possibles crescudes de rius i rieres:

Que ningú travessi mai zones que on els rius baixin amb força

En paral·lel, i davant del canvi de temps que pronostica precipitacions generals, ja s'ha activat el pla Inuncat en fase de prealerta

També s'espera fort onatge al litoral nord, especialment a l'Alt Empordà. Els cossos d'emergències també estan advertits per la precipitació en forma de neu, que també serà constant i important a la cara sud del Pirineu.

Des del Meteocat ja s'han emès alguns avisos de perill per acumulació de pluja i neu a partir de dissabte al migdia:

La previsió de pluges, que aniran acompanyades de temporal marítim, ha provocat una primera afectació a la ciutat de Barcelona: l'ajornament de la inauguració de la 20a edició del cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans, que estava programada per aquest diumenge.

Comarques gironines, en alerta

Un altre dels principals focus d'atenció es troba entre les comarques de la Selva i el Baix Empordà

Als municipis que hi ha riu avall des del Pasteral, com ara la Cellera, Anglès o Bescanó, vigilen la crescuda del Ter, que de moment no provoca problemes. També estan en alerta a Salt, on s'ha avisat els regants dels camps de conreu a través de les xarxes socials.

Imatge d'arxiu del riu Onyar al pas per Girona amb un cabal superior a l'habitual (3CatInfo)

Davant la previsió de pluges intenses, a la ciutat de Girona ja han pres les primeres mesures. Han precintat els vials de passeig que hi ha a prop del riu, com els que hi ha a Fontajau. La regidora de Seguretat, Sílvia Aliu, comenta:

Vam tancar els accessos al riu Ter i estem fent vigilància activa al riu Onyar per veure com creix.

Riu avall de Girona, entre Flaçà i Sant Jordi Desvalls, han tallat els accessos a una passera sobre el riu. A Verges i Torroella de Montgrí estan tranquils, sobretot perquè hi tenen les motes, terraplens de protecció a banda i banda.

El desembassament preventiu de Susqueda i el Pasteral ha fet que, de moment, s'hagi doblat el cabal del Ter riu avall, que ha passat dels 5.500 litres per segon als 10.000.