Dues propostes catalanes a la Biennal de Venècia, marcada per la presència de Rússia i Israel
La Biennal d'Art de Venècia arrenca aquest any immersa en plena polèmica política. El jurat ha dimitit en bloc per haver inclòs, finalment, la presència dels pavellons de Rússia i Israel.
El pavelló de Rússia, construït el 1914, és un dels més antics, i només estarà obert durant quatre dies. Després la mostra serà visible només en format vídeo, segons ha explicat l'ambaixador rus a Itàlia.
En la inauguració, aquest dimecres, activistes de Pussy Riot i Femen han protestat al davant de l'espai, les primeres amb passamuntanyes i les segones despullades de cintura en amunt, amb pintades al cos on es podia llegir "Rússia mata, la Biennal exhibeix" o "La sang és l'art de Rússia". Han fet onejar banderes d'Ucraïna i han encès bengales amb els colors blau i groc.
La controvèrsia ve de lluny. El 23 d'abril passat, el jurat va demanar l'exclusió de Rússia i Israel al·legant que són països amb els líders "acusats de crims contra la humanitat".
El jurat –format per la brasilera Solange Farkas; Elvira Dyangani Ose, exdirectora del MACBA i directora artística de la Biennal d'Art Públic d'Abu Dhabi; l'australiana Zoe Butt; la nord-americana Marta Kuzma, i la italiana Giovanna Zapperi– havia d'anunciar els premis el dia d'obertura de la Biennal, aquest dissabte 9 de maig.
Després de la decisió, però, s'ha informat que no hi haurà cerimònia oficial d'inauguració i que els premis s'anunciaran el 22 de novembre, darrer dia del certamen. Serà el públic qui esculli els guanyadors i tant Israel com la Federació Russa podran optar als dos premis que ha decidit mantenir el president de la Fundació de la Biennal d'Art de Venècia, Pietrangelo Buttafuoco: millor artista i millor pavelló nacional.
L'organització es defensa
La polèmica de la Biennal, un dels fòrums del món de l'art més importants en l'àmbit internacional, va començar fa unes setmanes, per la decisió de permetre la presència de Rússia al certamen, vetada des del 2022.
Aquest retorn havia rebut, també, el rebuig de la Unió Europea, que havia amenaçat de retirar les subvencions. La decisió tampoc agradava al ministre de Cultura italià, Alessandro Giuli.
Així mateix, els advocats de l'artista israelià Belu-Simion Fainaru, invocant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, van advertir formalment la Fundació que presentarien un recurs si se l'acabava excloent d'aquesta edició.
Malgrat tot, Buttafuoco ha reivindicat que l'art no ha d'excloure ningú: "Això és coherent amb l'esperit fundacional de la Biennal de Venècia, basat en l'obertura, el diàleg i el rebuig a qualsevol censura", s'assegura en un comunicat, que afegeix que "la Biennal aspira a ser un espai de treva en nom de l'art, la cultura i la llibertat artística".
En una entrevista al diari La Repubblica defensava que "tots els països que en ara estan en guerra arribaran a Venècia. Hi haurà Rússia, l'Iran, Israel, Ucraïna, Bielorússia. Tots".
Davant de tot això, la primera ministra, Giorgia Meloni, s'ha mostrat sorpresa per la decisió, i ha afirmat que "el govern no comparteix la decisió sobre el pavelló rus". "Jo no hauria pres aquesta decisió", va sentenciar després del Consell de Ministres d'aquesta setmana.
"Paper Tears", de Claudia Pagès, representa Catalunya
Sota el títol "In minor keys", la 61a edició de l'Exposició Internacional d'Art de la Biennal de Venècia convida a abaixar el ritme i a "sintonitzar amb les freqüències de l'ànima". Una edició que es perfila com un homenatge al projecte i llegat de la comissària senegalesa Koyo Kouoh, que va morir de cop tot just fa un any.
Amb aquesta idea, la proposta que representarà Catalunya en aquesta Biennal connecta amb aquesta idea. L'artista visual, escriptora i performer Claudia Pagès porta "Paper tears" als esdeveniments paral·lels del certamen, una proposta comissariada per Elise Lammer i organitzada per l'Institut Ramon Llull.
"Paper tears" explora les marques d'aigua preservades a l'arxiu del Museu Molí Paperer de Capellades, a l'Anoia, un fons històric que conserva papers datats des del segle XI i procedents de diverses regions, des del nord d'Itàlia fins a la península Ibèrica. Per a Pagès, les marques d'aigua actuen com un lapsus i aquesta idea està present al llarg de tota l'obra.
Es podrà visitar a Docks Cantieri Cucchini a San Pietro di Castello, a Venècia.
"Los restos", d'Oriol Vilanova, al pavelló espanyol
Un altre català, l'artista manresà Oriol Vilanova, és el responsable de transformar el pavelló espanyol en un "antimuseu".
La proposta "Los restos" –una mostra comissariada per l'ampostí Carles Guerra–, convida a repensar la memòria i el que conservem. El punt de partida: una col·lecció de postals que Vilanova ha anat recollint i guardant durant més de vint anys. Són imatges anònimes trobades a mercats i botigues de segona mà.
Aquesta serà la primera exposició que es faci al pavelló espanyol de la Biennal d'Art de Venècia després de la seva renovació integral, el 2025.