El Congrés aprova concedir la nacionalitat als sahrauís nascuts abans del 1977

En plena tensió amb el Marroc per la crisi a Ceuta, el Congrés ha aprovat la proposició de llei per concedir la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts quan el Sàhara Occidental era una colònia espanyola i als seus descendents.

La mesura afecta unes 200.000 persones i s'ha aprovat poc després que el Suprem hagi suspès cautelarment el dret de vot als beneficiaris de la llei de nets.

La proposta, que s'haurà d'aprovar al Senat, estableix que hi ha "circumstàncies excepcionals" per concedir la nacionalitat als nascuts al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre del 1977, encara que no resideixin legalment a Espanya.

Els descendents de primer grau dels sahrauís que obtinguin la nacionalitat tindran cinc anys per iniciar el procés. A més a més, la norma modifica el Codi Civil per permetre als sahrauís accedir a la nacionalitat després de dos anys de residència legal a Espanya.

La llei entrarà en vigor al cap de quatre mesos de publicar-se al BOE. Les sol·licituds es podran presentar de manera gratuïta durant els tres anys següents, ampliables a un any més.

Desenes de sahrauís han assistit al ple del Congrés per veure de primera mà com es votava la mesura. La proposició de llei, impulsada per Sumar, ha comptat amb el suport del PSOE, que ha canviat d'opinió després de rebutjar-la el 2025.

Reparació històrica

Per accedir a aquesta condició, hauran de provar que van néixer al Sàhara Occidental abans del 77, quan va expirar el termini concedit llavors pel govern espanyol per sol·licitar la nacionalitat i les seves tropes ja havien abandonat el territori.

Poden presentar el DNI espanyol, encara que estigui caducat, el rebut d'inscripció en el cens per al referèndum del Sàhara Occidental expedit per l'ONU, el certificat de naixement, el llibre de família, el certificat d'escolarització, les pensions de jubilació, el permís de conduir o certificats d'hospitalització i assistència mèdica.

Tindran dret a passaport els sahrauís nascuts sota la colonització espanyola que continuen al seu territori, els que són a l'exili als campaments de refugiats de Tindouf, al sud-oest d'Algèria, o els dispersos en una diàspora a Europa. 

Rebran així el mateix dret que ja tenen els iberoamericans, filipins, equatoguineans, jueus sefardites i portuguesos que puguin demostrar que són descendents espanyols.

Aquesta mesura pot enterbolir encara més la relació del govern espanyol amb el Marroc, que ja està en hores baixes per la crisi a la frontera amb Ceuta.

Com el Marroc va ocupar el Sàhara Occidental

El Sàhara Occidental va ser l'última colònia espanyola a l'Àfrica. Espanya, que l'ocupava des del 1884, s'havia compromès a alliberar-lo després d'un referèndum d'autodeterminació exigit per l'ONU que no va arribar mai. 

Quan Franco va morir, el rei del Marroc d'aquell moment, Hassan II, va aprofitar la debilitat del règim per apropiar-se el territori amb una mobilització coneguda com a Marxa Verda. Hi van participar més de 350.000 civils marroquins.

Cinquanta anys després, Rabat considera el Sàhara Occidental territori propi i sempre ha negat el referèndum de l'ONU.

Espanya, que sí que s'havia mostrat a favor de la votació, va fer un gir el 2022. Pedro Sánchez se'n va desmarcar i el rei Mohamed VI encara volia que fes un pas més enllà i reconegués que el Sàhara és marroquí.

Dins d'aquesta disputa hi entra Algèria, un dels principals aliats del Front Polisario, el moviment d'alliberament nacional sahrauí.

Algèria, un dels principals proveïdors de gas a Espanya, manté una rivalitat amb el Marroc pel control del Sàhara Occidental.