
La rebaixa de la gasolina es manté fins al setembre, però s'anirà reduint: quines mesures anticrisi es mantenen
Redacció
L'executiu espanyol mantindrà el suport a les famílies i als sectors més afectats per la guerra de l'Orient Mitjà (transport, agricultura i indústria).
El vicepresident del govern espanyol i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha explicat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que, a curt termini, les mesures anticrisi que es van activar al març per la guerra seguiran en marxa, però s'aniran reduint de manera progressiva.
En primer lloc, ha anunciat que l'IVA dels carburants tornarà al 21%, en lloc del 10% que s'havia fixat des del març. En canvi, segueix en part la rebaixa del preu dels carburants, tot i que s'anirà reduint progressivament. Al juliol, la bonificació serà de 15 cèntims per litre; a l'agost, de 10; i al setembre, de 5. Finalment, a l'octubre es retirarà.
Com que el preu de la gasolina i el dièsel estan baixant, es calcula que amb el pas de les setmanes no seran necessàries les rebaixes per aconseguir un preu final com el d'abans de la guerra a l'Orient Mitjà. El govern, però, estableix una clàusula automàtica de reactivació.
Si el conflicte s'agreuja i els preus es tornen a disparar, l'ajuda pujaria directament a 20 cèntims.
Per als agricultors, pescadors i transportistes, es manté el descompte equivalent a 20 cèntims per litre fins al 30 de setembre. Per a aquests sectors els ajuts seran de fins als 230 milions d'euros, que se sumen als 877 milions que ja es contemplaven al pla Integral que es va aprovar al març.
També s'hi afegeixen 165 milions d'euros d'ajuda per a la compra de fertilitzants i es prohibeix l'acomiadament per empreses beneficiàries d'ajudes vinculades al conflicte a l'Orient Mitjà.
Una altra mesura que ha anunciat el govern, en aquest cas sobre fiscalitat, és l'eliminació de l'impost sobre el valor de la producció d'energia elèctrica. Es farà amb una reducció progressiva: del 7% actual es passarà al 5% la resta de l'any, al 3,5 al 2027 i al 0% el 2028. Aquesta mesura suposarà un estalvi de 315 milions d'euros.
A partir d'ara, s'habilita la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a requerir la informació que necessiti dels agents majoristes i minoristes del mercat dels carburants. Aquests operadors seguiran obligats a informar setmanalment la CNMC de quins son els costos d'aprovisionament.
El govern espanyol vol aprofitar aquestes mesures per donar un impuls a les energies renovables. És per això que anuncia que simplificarà la normativa, reduirà les càrregues burocràtiques i prendrà mesures per agilitzar la repotenciació de les línies elèctriques ja existents.
La ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha dit que aquest canvi contribuirà a abaratir de forma estructural la factura tant de les llars com de la indústria.
Tot i la incertesa econòmica provocada per la guerra, que ha desequilibrat els mercats energètics de tot el món, el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa ha anunciat que apuja quatre dècimes la previsió de creixement del PIB per a aquest any 2026 fins al 2,6% anual.
Les noves mesures entraran en vigor dimecres
El govern de Pedro Sánchez ha avançat el seu Consell de Ministres a dilluns –habitualment es fa els dimarts– per aprovar aquest nou reial decret amb mesures econòmiques per continuar contrarestant els efectes del conflicte.
Ho ha fet perquè aquest dimarts caduca el decret de mesures anticrisi del mes de març.
Les mesures que aprova el Consell de Ministres aquest dilluns es publicaran dimarts al BOE i entraran en vigor dimecres 1 de juliol.
De tota manera, hauran de ser votades pel Congrés durant el mes de juliol i seran els diputats els que les convalidin o les facin decaure.
Mesures que van decaure
Les reduccions de l'IVA en la factura de la llum i l'impost sobre l'electricitat, aprovades al mes de març, van recuperar al juny el percentatge habitual per l'evolució a la baixa dels preus. A partir de l'1 de juny, l'IVA que s'aplica a l'electricitat és del 21%.
I el que tampoc s'aplica actualment és el segon decret aprovat al març que establia la congelació temporal dels lloguers i la pròrroga extraordinària de dos anys dels contractes. Aquestes mesures van decaure en no ser validades al Congrés de Diputats.
Nou escenari macroeconòmic
La incertesa geopolítica i els efectes de la guerra, sobretot en la pujada de preus, marquen el to de les mesures, però també les principals xifres econòmiques sobre les quals es construeixen els pressupostos generals.
El govern ha aprovat també aquest dilluns el que s'anomena quadre macroeconòmic, que inclou les previsions de creixement, deute públic, dèficit, atur, ocupació, consum i inversions, entre d'altres.
En els pronòstics del govern presidit per Pedro Sánchez també hi ha un creixement per sobre del 2% interanual en els tres anys vinents.
Un cop presentades aquestes dades i les mesures aprovades, el govern ja pot començar a posar fil a l'agulla i intentar presentar, després de l'estiu, el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat del 2027.