El petroli deixa enrere la guerra a l'Orient Mitjà i torna al preu de fa quatre mesos
El barril de petroli Brent ja es cotitza, aquest dijous, al voltant dels 72 dòlars, un nivell fins i tot per sota del que hi havia just abans que esclatés la guerra a l'Orient Mitjà a finals de febrer i quedés bloquejat el trànsit de petrolers per l'estret d'Ormuz. Un bloqueig que va atrapar més de mil milions de barrils al golf Pèrsic i que va acabar provocant que moltes refineries aturessin la producció per falta de matèria primera.
Amb tota la solemnitat, el president dels Estats Units, Donald Trump, va firmar fa vuit dies, des del palau de Versalles (França), un pacte entre l'Iran i els Estats Units de cessament del foc i obertura d'aquest punt per on circula el 20% de la producció mundial. La progressiva obertura del pas de vaixells, tot i que sota el control de l'exèrcit de l'Iran, i la possible tornada al mercat del petroli iranià han provocat una reacció ràpida i contundent dels mercats del petroli.
Però el fet és que els preus ja havien anat caient els dies anteriors fins al voltant dels 80 dòlars, perquè els inversors donaven per descomptat que hi acabaria havent acord. Estaven apostant que els Estats Units no allargarien la guerra davant les conseqüències que podia tenir per a l'economia.
Malgrat tot, alguns analistes consideren que la caiguda actual és exagerada i que els preus podrien rebotar cap amunt en els pròxims dies. Segons aquests experts, l'arribada sobtada del petroli que estava bloquejat a Ormuz pot estar provocant, temporalment, una sobreoferta als mercats, però molts països han hagut de tirar de reserves en els últims mesos i encara passarà temps fins que s'equilibri la demanda amb l'oferta i s'estabilitzin els preus.
A més, s'ha de tenir en compte que aquest alleujament de la situació encara és temporal. L'Iran ha amenaçat de tornar a tancar l'estret si hi ha qualsevol incompliment per part dels Estats Units i, de moment, l'acord és provisional, per a 60 dies i amb moltes condicions. No se sap ben bé què pot passar després, però els riscos geopolítics no han desaparegut. Els mercats encara estan a l'expectativa i, segons els analistes, si es trenqués o s'incomplís l'acord o s'endurís l'enfrontament entre Israel i Hezbollah, hi podria tornar a haver un rebot fort a l'alça.
Però els experts tampoc descarten que, si es consolida el pacte de no agressió, s'aixequen més sancions o l'Iran incrementa les exportacions, els preus fins i tot puguin baixar més.
Repercussions de la crisi a l'Orient Mitjà
El conflicte va esclatar el 28 de febrer i, poc després, l'Iran va tancar Ormuz. Els preus del Brent es van disparar de seguida un 8%, van anar escalant en poques setmanes fins a un 60% i es van situar en un pic de 120 dòlars el barril. Uns nivells que es van traslladar ràpidament al preu dels carburants: a l'estat espanyol, el preu de la gasolina es va enfilar, de mitjana, fins als 1,73 euros i el gasoil, a 1,86 euros, però en moltes gasolineres van superar els 2 euros per litre.
Durant aquests mesos de crisi, el mercat del cru ha viscut una forta volatilitat, amb pujades i baixades constants. Depenent de la tensió a la zona en cada moment –els atacs o les treves, l'obertura o no del pas, o les declaracions polítiques–, s'ha mogut entre 90 i 120 dòlars.
Això també ha repercutit en els preus de gasolines i gasoil, però la decisió del govern espanyol de rebaixar l'IVA dels carburants del 21 al 10% n'ha mitigat els efectes: el descompte n'hauria abaratit uns 15 cèntims el litre. La decisió de l'executiu de Pedro Sánchez de tornar a apujar l'IVA a partir de l'1de juliol s'aplicarà, doncs, en un moment en què, si es confirma la baixa dels preus del petroli, això compensi l'increment.
De moment, la pujada que hi ha hagut fins ara ja s'ha reflectit en la inflació, que a l'estat espanyol s'ha situat per sobre del 3% durant tres mesos consecutius. Les empreses estan repercutint d'alguna manera la pujada de costos del transport de mercaderies en els preus i el mateix està passant a la indústria més intensiva en energia o als agricultors, que depenen dels fertilitzants. A més dels productes de consum, a les famílies també els costa més car el transport o l'electricitat i el previsible és que caigui el consum, sobretot en les de menys recursos. Tot plegat repercuteix en una frenada econòmica.
Si ara els preus de l'energia s'acaben normalitzant i es redueixen, se'n podrien anar mitigant els efectes i, sobretot, evitar que vagin a més.
Uns preus no tan excepcionals
En els últims anys, el cost dels combustibles fòssils s'ha enfilat en una muntanya russa. El 2020, amb l'aturada sobtada de l'activitat per la covid i la caiguda de la demanda de combustible, el petroli es va situar al voltant dels 40 dòlars el barril, però un any després, quan ja s'havia reprès l'activitat i el transport tornava a ser el principal consumidor de carburants, va pujar fins als 70 dòlars.
El 2022 es va tornar a disparar fins als 100 dòlars arran del conflicte d'Ucraïna i les sancions a Rússia, que van fer que Europa hagués de buscar subministraments alternatius de gas i petroli. Un xoc energètic que ja va tenir greus conseqüències en la inflació, amb l'augment dels tipus d'interès i la reducció del poder adquisitiu dels ciutadans europeus i del creixement econòmic.
La situació va anar millorant progressivament gràcies a l'estabilització dels preus del petroli al voltant dels 80 dòlars, gràcies a l'augment de la producció dels Estats Units i de l'OPEP. I això ens porta al 2025, en els mesos anteriors a la guerra de l'Orient Mitjà, quan el barril va arribar a cotitzar a 68 dòlars, influït també per l'alentiment de l'economia mundial.
De manera que l'actual crisi petrolera va arribar en un moment de preus anormalment baixos i l'escalada dels carburants ha estat més visible, tot i que tampoc tan excepcional. Però les conseqüències poden ser tan negatives com altres vegades.
