El Banc Central Europeu encareix els tipus d'interès fins al 2,25%, empès per la guerra a l'Iran

La guerra a l'Orient Mitjà ja dura massa i cal actuar. Així ho considera el Banc Central Europeu (BCE), que ha apujat aquest dijous els tipus d'interès fins al 2,25% per frenar la inflació, que a la zona euro s'ha situat al maig en el 3,2%, xifra que duplica la taxa del gener.

Segons la seva presidenta, Christine Lagarde, és una decisió presa "per unanimitat" i "sense reserves". La decisió es basa, ha dit, en el "gran xoc energètic" que "està durant més del previst".

Ha argumentat que el creixement de l'eurozona estava "greument amenaçat". El BCE no concreta si hi haurà més pujades i reconeix que "navega per la incertesa causada per la guerra":

La pujada, d'un quart de punt, un 0,25%, és la primera que fa l'autoritat monetària des del setembre del 2023, davant l'augment de preus a causa de l'encariment de l'energia pel conflicte a l'Iran. El barril de cru Brent, de referència a Europa, es va disparar fins a un pic de 126 dòlars a finals d'abril, el doble del que costava al gener.

Els mercats i analistes preveuen dues pujades més del preu del diner aquest 2026. En una entrevista a 3CatInfo, la catedràtica d'Economia de la UB Montserrat Guillén creu que el BCE té marge per a més increments, però que serà prudent i esperarà a veure quins efectes té el d'avui.

Aquest, el primer, marca un punt d'inflexió després d'un llarg període d'estabilitat, que suposarà una pujada de l'euríbor i, de rebot, un encariment de les hipoteques.

L'economista de la UB Robert Casajuana, ha explicat que "l'impacte d'ara serà menor que el que hauria tingut fa 10 anys, on hi havia tendència més generalitzada de tenir hipoteques de tipus variable".

Ha afirmat que, en el cas d'Espanya, l'augment "afectarà la renda disponible pel consum i portarà desacceleració al ritme de creixement", tot i que "no entrarem en un període persistent de pujades".

Els analistes divergeixen en la conveniència d'aquestes pujades perquè l'economia de la zona de l'euro es desaccelera. De fet, el primer trimestre es va contreure un 0,2%.

Els preus pugen, l'economia s'estanca

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, es troba en una situació complicada, perquè els preus pugen amb força, però l'economia europea està pràcticament estancada.

La pujada dels preus no és tan pronunciada com la que es va produir després de la invasió de Rússia a Ucraïna, però és significativa.

"El BCE afronta la reunió amb un escenari on les taxes d'inflació publicades ja cristal·litzen els efectes negatius del tancament de l'estret d'Ormuz", afirma el responsable de Renda Fixa, Mixts i Fons de Santalucía AM, Luis Merino.

L'increment dels tipus respon a una actuació preventiva davant una inflació energètica més persistent del previst.

El BCE es vol curar en salut i apostarà per una política monetària restrictiva per evitar que els preus es descontrolin. Vol evitar el retard en la pujada de tipus en l'últim episodi inflacionista fa cinc anys, quan va acabar apujant els tipus molt de pressa.

El Banc Central contempla que, si la guerra a l'Iran s'allarga, els preus del petroli i del gas augmentaran encara més i, per tant, el creixement serà més petit, i la inflació, més elevada.

Davant aquest escenari sever, el BCE preveu contracció econòmica el segon i tercer trimestre del 2026, amb els preus del petroli disparats fins a 150 dòlars per barril.

Els analistes coincideixen, però, que el rumb de la política monetària de Lagarde evolucionarà en funció de la durada del conflicte i del seu impacte a la zona euro i no es descarten més pujades si el conflicte s'endureix.

L'Ibex 35 ha tancat la sessió aquest dimecres amb una reculada del 0,18%, en una jornada marcada per l'augment de les tensions al Pròxim Orient després que els Estats Units i l'Iran no s'hagin intercanviat atacs. També el preu del petroli Brent, el de referència a Europa, ha avançat un 1,39%, fins a situar-se en els 92,72 dòlars.