El futur industrial a Alemanya o com emancipar-se de l'automòbil

Parlar d'Alemanya per a molts és parlar de Volkswagen, Mercedes, BMW, Porsche o Audi. Són marques que han aconseguit situar la indústria de l'automoció alemanya, any rere any, en la primera posició mundial pels ingressos que generen. Alemanya és el país que guanya més diners per cada cotxe que ven. I això és així perquè els cotxes alemanys són els més cars.

L'automoció, a més, és un sector crucial per a l'economia alemanya i funciona com a veritable columna vertebral de les empreses de mig país. Si a les vendes de cotxes hi sumem la indústria auxiliar i l'enginyeria mecànica que l'acompanyen, el sector representa prop d'un 25% del PIB d'Alemanya.

"Made in Beijing, feared in Berlin"

El setmanari The Economist va encunyar aquesta frase fa uns mesos: "Fet a Pequín, temut a Berlín." És un resum molt precís d'una realitat ben crua: la indústria alemanya ha perdut competitivitat en els mercats internacionals i altres empreses li estan passant al davant, sobretot les asiàtiques.

Els motius, segons les patronals alemanyes, són diversos. Es queixen de la càrrega burocràtica, del preu de l'energia i dels costos laborals. Quan demanen crèdits, ja no els és tan fàcil aconseguir-los, i quan busquen mà d'obra especialitzada, també els costa de trobar. Són els motius pels quals, afirmen, Alemanya, com a emplaçament, ja no és atractiva.

La indústria alemanya es va acomodar

El canvi de paradigma en la mobilitat personal, impulsat per l'electrificació, amb motors mecànicament molt més simples que els de combustió, ha capgirat el mercat. I en aquest nou mercat, el referent és la Xina. El gegant asiàtic és el país que ven més cotxes del món. L'any 2025 van ser gairebé 30 milions.

La indústria de l'automòbil europea, encapçalada per Alemanya, va subestimar la situació. L'any 2015 és, en opinió de molts, el moment decisiu en què haurien hagut d'afrontar el canvi.

És l'any del Dieselgate, quan es va descobrir que Volkswagen i molts altres fabricants europeus manipulaven les emissions dels seus cotxes per complir les normatives, cada cop més estrictes, en qualitat de l'aire.

En aquell moment, molts conductors van perdre la confiança en el motor de combustió, però la indústria europea, líder indiscutible en vendes, va desaprofitar l'oportunitat. En lloc d'arriscar-se a un canvi de rumb, es va limitar a aplicar una política de contenció de danys.

El 2015 també és l'any en què Elon Musk anunciava que Tesla volia engegar la producció del nou cotxe, el model 3, un vehicle elèctric assequible per al gran públic. Tampoc n'hi va haver prou per fer reaccionar ningú.

Des de llavors, els fabricants alemanys s'han entestat a mantenir els motors de combustió al mercat.

La reacció actual arriba tard i en aquests moments els està costant molt adaptar-se al nou mercat. Diuen que han d'afrontar inversions milionàries que només poden pagar si continuen venent cotxes, que ara són els híbrids o els de combustió.

15.000 nous aturats cada mes a la indústria alemanya

L'efecte de tot plegat té conseqüències molt palpables entre els treballadors a Alemanya.

Les mateixes empreses de l'automoció deslocalitzen les fàbriques i els expedients de regulació estan a l'ordre del dia per ajustar les plantilles a la demanda.

Tampoc es fan contractes nous, tot i les nombroses jubilacions. L'objectiu del sector industrial consisteix a reduir personal.

Emancipar-se de l'automoció

Per sort, a Alemanya encara hi ha bastantes empreses mitjanes. És l'anomenat Mittelstand, que no viu de l'automoció.

N'és un exemple Pakt, una empresa especialitzada en equips de fred i calor. Els seus clients són empreses del sector de l'alimentació, com cerveseries, centres logístics o la indústria química.

"Ens hem d'emancipar de l'automoció" ens diu el seu director, Sebastian Querner. Fundada el 1946 a la República Democràtica Alemanya, aquesta empresa familiar, que fabricava neveres, es va haver de reinventar després de la reunificació. Ara, l'aposta és l'eficiència energètica, si pot ser basada en energies renovables, amb bombes de calor. Però a Alemanya no tothom ha fet aquest pas. 

"Caldria motivar a les empreses alemanyes perquè renovin la maquinària envellida", diu Querner. I continua: "El problema és que no hi ha ningú que defineixi el terreny en què voldrem treballar. On vull ser com a país d'aquí a 10, 20 o 30 anys? Si ho sabéssim, com a societat ens podríem preparar i podríem organitzar els mitjans."

A hores d'ara, a Alemanya, al govern, no veig que ningú tingui cap pla.

"A la Xina entomen els reptes de futur d'una forma constructiva i estructurada. A Alemanya tot són pedaços" es lamenta Querner. "Aquí, quan diem que volem continuar oberts a totes les tecnologies, en el fons ens trobem amb tàctiques dilatòries per mantenir amb vida tecnologies obsoletes."

"A la Xina això no passa", argumenta Querner. "Allí es dibuixa un pla entre la classe política, l'empresarial i la científica, i la por més gran és no complir el pla. A Alemanya estem a anys llum d'aquest concepte."

Respecte a la dependència dels anomenats esteroides de la indústria de l'automòbil, Sebastian Querner també és molt crític: "Certament, podria ser un gran avantatge si aconseguim que no hi hagi, com sempre, l'elefant de l'automoció a la sala, dominant-ho tot. Potser a Alemanya hauríem pres decisions més àgils. Agafem l'exemple de Noruega, on pràcticament tots els cotxes són elèctrics. Per a ells, la decisió va ser molt més fàcil. L'economia del país no depenia d'aquest sector."

La qualitat alemanya per competir amb la Xina

Per Sebastian Querner, el futur de la seva empresa passa per apostar per la qualitat. "És on som forts i és on, com a empresa, veiem el nostre nínxol de mercat." Recomana, sobretot, no menysprear cap adversari, i menys els xinesos.

"Al món hi ha molts actors que tenen la capacitat d'oferir el mateix que oferim nosaltres. Però si sabem oferir als nostres clients un valor afegit, potser podrem evitar negociar únicament segons el preu del producte", diu l'empresari.

L'arrogància no és una bona companya en la vida empresarial. Pots acabar patint molt per culpa seva.

I pel que sembla, a ell, de moment, les coses li van prou bé. "El canvi climàtic ens ajuda", reconeix, "i en un sector com el de la refrigeració, les perspectives són bones".

Des d'aquesta petita empresa als afores de Potsdam, Pakt subministra el mercat interior alemany, però també participa en projectes amb socis a l'Amèrica Llatina, l'Àfrica, Àsia i Austràlia. "Els socis amb qui treballem, quan expandeixen la producció, volen que les coses funcionin. I el que nosaltres oferim compleix amb el que ens demanen", diu Querner, sense amagar un cert orgull.