Vaga professors
Jordi Pujol judici
Mor Edith Eger
Junts decret lloguers
Intent d'atemptat a Trump
ERO Nissan
Vaga metges
Megaiot Steven Spielberg
Fugida de Puigdemont
El Teatre Raval reobre
Tràmits dependència
Espanyol Llevant
Simeone
Moncho Monsalve

El govern allarga sis anys les concessions dels busos interurbans a canvi que renovin la flota

La Generalitat invertirà 21 milions d'euros aquest 2026 per millorar les freqüències de les línies més col·lapsades

El 2028 era una data clau per al futur de les 800 línies de bus interurbà que hi ha a Catalunya. Aquell any havia de sortir a concurs el mapa de concessions, és a dir, quina empresa opera cadascun dels trajectes. Finalment, no serà així, tot continuarà igual sis anys més.

La Generalitat ha decidit allargar fins al 2034 l'actual contracte amb els operadors a canvi que renovin la seva flota. El govern assegura que no és una pròrroga, sinó una ampliació de contracte. D'aquesta manera, s'evitarien possibles impugnacions legals. I és que fa 25 anys el govern de CiU va prorrogar les concessions i això va generar una gran batalla judicial.

Usuaris agafant un bus e14 cap a Sant Pere de Ribes a la Gran Via de Barcelona

La flota actual només compta amb 30 vehicles elèctrics

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat que la voluntat és que l'1 de gener del 2029 el 75% de la flota d'autobusos interurbans sigui descarbonitzada. En altres paraules: que siguin autobusos elèctrics o híbrids. Actualment, la xarxa compta únicament amb una trentena de vehicles elèctrics, fet que demostra el gran salt que es pretén fer.

La renovació de la flota també permetrà reduir un 48% les emissions de gasos d'efecte hivernacle atribuïbles a la xarxa de serveis de transport interurbà.

S'estima que, durant els pròxims tres anys, els operadors hauran de comprar 1.425 autobusos descarbonitzats. El govern xifra en 762 milions d'euros l'import de la mesura, que tindrà un cost 0 per a les arques públiques.

El bus a demanda d'Osona ha incorporant recentment alguns vehicles elèctrics

La fórmula que ha buscat el Departament de Territori és allargar sis anys les actuals concessions per tal que les empreses puguin amortitzar la despesa. En cas que no vulguin fer-ho, la línia en qüestió sí que sortiria a concurs l'any 2028. Les operadores tenen tres mesos per decidir-ho.

La Federació Empresarial Catalana d'Autotransport de Viatgers fa una valoració positiva d'aquest acord de govern i recorda que el cost d'un autobús pot oscil·lar entre els 350.000 i els 800.000 euros, en funció de la tecnologia, "fet que requereix marcs concessionals que facilitin l'amortització d'aquestes inversions".

Pla de xoc per acabar amb el col·lapse d'algunes línies

Una altra de les mesures anunciades aquest dimarts pel govern és l'aprovació d'un paquet de mesures urgents de 21 milions d'euros per pal·liar el dèficit de servei actual. Paneque ha assegurat que s'estan produint increments de demanda d'entre el 10% i el 30%, sobretot en aquells corredors on els usuaris de Rodalies s'han passat al bus.

El pla de mesures urgents, pactat amb els Comuns, preveu un ampli reforç de les connexions arreu del territori, amb actuacions destacades a totes les demarcacions

Hi ha línies del Maresme, per exemple, on el col·lapse es fa evident cada matí (3CatInfo)

A l'àmbit metropolità de Barcelona, el pla aposta per reforçar les connexions de la capital amb el Vallès, l'Alt Penedès o el Garraf, millorar l'accés a centres sanitaris i educatius --incloent-hi la UAB-- i potenciar corredors transversals com el de la Cerdanya, el Berguedà i el Bages, amb l'objectiu de respondre a la demanda creixent.

A Lleida, les mesures se centren en l'enfortiment de corredors com els de la Granja d'Escarp–Alcarràs–Lleida o el de Guissona–Lleida, així com en l'ampliació dels serveis exprés i la implantació de transport a la demanda en zones rurals. 

També es posa el focus a garantir l'accés als centres educatius i a millorar connexions estratègiques com Lleida–Girona o Alt Urgell–Barcelona. Destaquen els reforços entre Reus i Tarragona, les Terres de l'Ebre amb Barcelona o Gandesa amb la capital catalana, així com millores a Girona en eixos com Lloret–Girona o Roses–Figueres.