El govern espanyol ajorna fins al setembre el decret d'habitatge per falta de suports
Redacció
El govern espanyol ha decidit aquest dilluns ajornar fins al setembre el decret sobre habitatge per la falta d'acord amb els grups parlamentaris.
L'executiu tenia previst aprovar el decret aquest dimarts en el Consell de Ministres, però finalment no ho farà i ho deixa per a després de les vacances d'estiu.
El Ministeri d'Habitatge argumenta que vol aconseguir un acord ampli i transversal que permeti convalidar el reial decret quan arribi al Congrés. Assegura que, tot i que s'ha avançat en les negociacions, encara no es donen les circumstàncies per aconseguir el pacte.
Fonts del ministeri d'Isabel Rodríguez asseguren que la responsabilitat i la generositat de tots els grups fan que l'acord estigui més a prop que en qualsevol altre moment de la legislatura. Tot i això, admeten que la pressió del calendari per aprovar el reial decret abans de l'agost hauria acabat sent un obstacle.
El ministeri confia aprovar un paquet de mesures "ambiciós" que doni estabilitat a qui viu de lloguer i impulsi l'oferta d'habitatge accessible.
Amb aquestes setmanes de pròrroga, l'executiu de Pedro Sánchez decideix centrar l'últim Consell de Ministres del curs polític en la lluita contra els incendis i dona marge de negociació en matèria d'habitatge.
Què preveu l'esborrany del decret d'habitatge
L'esborrany del decret engloba propostes dels diferents grups, com la pròrroga dels contractes de lloguer de Sumar, la reforma de la llei del sòl que volen el PSOE i el PNB, les bonificacions fiscals de Junts i la suspensió dels desnonaments de Podem.
Entre les mesures de l'esborrany també hi ha la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions i un IVA general del 21% per als lloguers turístics, per desincentivar aquest ús i desviar aquesta oferta a lloguer residencial. A petició de Bildu, s'hi inclouria un enduriment de les sancions –de fins a un milió d'euros– a les plataformes que lloguen pisos turístics sense llicència.
El govern espanyol intentarà que grups com Junts –que va tombar el primer decret a l'abril en considerar-lo intervencionista– se sumin a l'acord.
També haurà de convèncer Podem, que ha insistit que no hi donarà el seu suport si el decret incorpora canvis en la llei del sòl. El portaveu de Podem, Pablo Fernández, ha assegurat que era "una autèntica temeritat" i que la norma implicava prendre "com a ostatges els llogaters".
Junts exigeix que s'acceptin les seves propostes
Des de Junts demanen al govern espanyol que reflexioni durant l'estiu i accepti "d'una vegada" les seves propostes d'habitatge.
Els de Carles Puigdemont demanen abaixar impostos i desgravar lloguers, hipoteques i comptes habitatge, i invertir "de veritat" en habitatge públic.
"El govern espanyol no pot fer vacances polítiques davant d'una emergència social com aquesta. Cal un gir de 180 graus en polítiques d'habitatge", destaquen fonts del partit.
Renovar el topall en zones tensionades
Unes hores abans que es fes públic que el govern espanyol posposava l'aprovació del decret, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, desitjava, en una entrevista a 3CatInfo, un "bon recorregut" a la norma, alhora que criticava els que hi posen pals a les rodes.
"El que no es pot entendre és que els grups parlamentaris posin sobre la taula, com és normal, l'habitatge com una de les principals preocupacions –ha assenyalat– i que, alhora, votin en contra de mesures que el que volen és mantenir aquestes regulacions del mercat."
Davant les crítiques de Junts que els topalls del lloguer redueixen l'oferta de pisos i augmenten els preus, Paneque s'ha mostrat satisfeta dels efectes de la mesura.
El nombre de contractes nets augmenta en 8.000 i a Barcelona s'ha registrat una disminució del 4,9% del preu de lloguer.
La consellera ha explicat que el govern publicarà en les properes hores la revisió de les zones tensionades, tal com marca la llei estatal pel dret a l'habitatge, i ha dit que preveu que "moltes ciutats catalanes" hauran de renovar aquesta declaració de zona de mercat residencial tensionat.
Paneque ha dit que el govern està complint les xifres de construcció d'habitatge públic promès fins al 2050 i que l'objectiu és mobilitzar els pisos buits cap al lloguer residencial per donar resposta a una necessitat estructural.