El negoci del llentiscle: què diu la nova regulació que posa límits a la recol·lecció

El bruc i el llentiscle són arbustos típics mediterranis que potser aquí no ens criden l'atenció. Però són molt apreciats al nord i centre d'Europa. 

En 10 anys s'ha passat d'exportar 1.400 tones de llentiscle a les 10.000 tones actuals. Parlem, doncs, d'un mercat molt sucós que ha fet proliferar grups de recol·lectors que cullen aquests arbustos per les finques privades gairebé sempre sense permís.

Per això fa temps que pagesos i propietaris forestals reclamaven un reglament. Finalment, entrarà en vigor el 19 de maig, després que s'hagi publicat aquest dimecres al DOGC. 

Què diu el reglament?

No en prohibeix la recol·lecció, però posa límits a la quantitat que es pot collir tant de bruc com de llentiscle. A partir de 50 tiges per persona i dia es considera que se'n fa un ús comercial i, per tant, cal un permís de la propietat i una comunicació prèvia de l'activitat al Departament d'Agricultura.

També diu com s'han de collir: no es pot arrancar les plantes de soca-rel i en el cas del llentiscle s'ha de respectar els peus amb fruit. I, evidentment, fer l'activitat amb cura i respecte, sense deixar deixalles, com passa ara tot sovint.

Traçabilitat: saber on va destinat

Aquest és un punt clau de la normativa: la traçabilitat. Un cop recol·lectades, s'haurà de comunicar quines quantitats s'han venut i a quins compradors, que són els que acaben posant aquest recurs del bosc al mercat.

Segons el director general de Boscos, Jaume Minguell, el buit legal que hi havia fins ara perjudicava la gestió sostenible dels boscos i l'aprofitament sostenible d'aquest recurs. I no només això: "Hi havia empreses que havien de competir amb d'altres que feien explotació de treballadors o altres tipus de pràctiques il·legals". Perquè la recol·lecció la solen fer col·lectius vulnerables i en situació de precarietat laboral.

Queixes reiterades de pagesos i propietaris

El que s'han anat trobant aquests anys en moltes propietats forestals és l'arribada de grups en furgonetes que "es repartien pel bosc i anaven collint feixos i feixos que omplien les furgonetes fins dalt." Ho explica el propietari de la finca de Cal Llordella, Jordi Martínez, que denuncia la manera maldestra amb què es cullen aquests arbustos i les deixalles que es deixen al bosc.

A la mateixa finca hi creixen camps d'ordi just al costat de grans mates de llentiscle. Joan Estruch, pagès, està fart de veure com li xafen el sembrat amb els cotxes per anar a collir llentiscle. "És un perjudici per l'activitat que fem i cada vegada hi havia més conflicte amb els recol·lectors."

A més, aquesta recol·lecció furtiva també té efectes sobre la zona.

Si es cullen malament i de manera reiterada, els brots no tornen a sortir.

S'acaba generant una sobreexplotació del bosc, sobretot en zones concretes. Aquestes àrees trigaran més a regenerar, i això afecta la biodiversitat de fauna que s'alimenta d'aquestes espècies o hi tenen refugi.

Però, a més, també acaba generant, segons Jordi Martínez, "un mercat negre, una pràctica del tot il·legal".

Quin ús se'n fa, del llentiscle

A Catalunya no se sol fer servir cap d'aquests arbustos, però al nord d'Europa sí, i sobretot als Països Baixos, on van a parar la majoria d'exportacions, bàsicament de llentiscle. En fan ornaments, rams decoratius o corones funeràries. Però, a més, pot tenir altres usos com l'extracció d'olis essencials.

Com que el llentiscle és de fulla perenne, se sol collir tot l'any. Joan Estruch diu que això també ha canviat. Abans les recol·leccions es feien durant uns mesos "però ara tens gent collint-ne durant tot l'any".

Com es controlava fins ara?

Els últims cinc anys, els Agents Rurals han fet unes 700 actuacions a Catalunya per controlar la recol·lecció furtiva, sovint a petició dels propietaris perquè era difícil actuar donat que l'activitat no estava regulada. Les comarques on es fa més extracció de llentiscle són el Bages i l'Alt Penedès.