El Suprem denega entregar a Puigdemont el material de l'1-O intervingut pels Mossos i serà destruït
Redacció/agències
El Tribunal Suprem ha confirmat l'autorització per destruir gairebé tots els objectes decomissats pels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, com les urnes per votar.
El tribunal considera que no tenen propietari conegut i dubta del "valor històric" que al·legava l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per demanar-ne l'entrega.
D'aquesta manera, el Suprem desestima els recursos de Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva contra la decisió de l'abril passat de permetre la destrucció del material tal com demanaven els Mossos.
La decisió no es pot recórrer i preveu que només es conservin una o dues mostres de cada objecte.
La destrucció, al dipòsit central dels Mossos
La providència de l'abril passat deia que els magatzems de les regions policials dels Mossos hauran d'enviar els objectes al dipòsit central de la policia catalana, al Complex Egara.
Allà, un lletrat de l'administració de justícia aixecarà acta de la destrucció. Tot el que no es destrueixi s'enviarà al Suprem.
Puigdemont demanava que, atès el valor testimonial, històric i patrimonial dels efectes intervinguts, li fossin lliurats en la seva condició d'expresident de la Generalitat de Catalunya. Volia rebre'ls en qualitat de dipositari, per tal de custodiar-los, conservar-los i preservar-los adequadament, segons va indicar.
En el cas de Junqueras i Romeva, s'oposaven a la destrucció al·legant que, prèviament, calia traslladar l'assumpte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on hi ha oberta una causa pels mateixos fets.
L'Advocacia de l'Estat i Vox van demanar que es confirmés l'autorització per destruir el material, mentre que Jordi Turull, Jordi Sánchez i Josep Rull es van sumar als recursos.
És un material històric o no?
Per la seva banda, la tinenta fiscal del Tribunal Suprem va donar suport als recursos i va considerar que, "sense que sigui necessari entrar a analitzar les connotacions polítiques, institucionals i històriques del material de què es tracta, ni el seu valor testimonial històric o patrimonial, d'altra banda, no pot ser discutit".
Un argument que els magistrats contradiuen de ple. Diuen que "atesa la naturalesa dels fets enjudiciats i declarats provats en aquesta causa especial i el contingut de la sentència condemnatòria dictada al seu dia, i al contrari del que sosté el ministeri fiscal, el que és discutible i fins i tot sorprenent és que es pugui afirmar l'existència en el material confiscat de connotacions polítiques, institucionals i històriques o un suposat valor testimonial".
Finalment, la tinenta fiscal demanava que el material retornés al seu propietari "que, a primera vista, sembla ser la Generalitat de Catalunya", tenint en compte que conservar-lo "no comporta cap perill".
Puigdemont no té competència per quedar-s'ho
En la resolució, el tribunal desestima les peticions i respon que "és obvi" que no és procedent entregar els objectes a l'expresident de la Generalitat, que "no ostenta títol dominical, legitimació patrimonial ni competència pública per conservar-los".
En segon lloc, assenyala la sala, la destrucció autoritzada permet que el material es pugui examinar en el futur, perquè se'n conservaran mostres. "El material citat està a disposició del Tribunal Suprem", afegeix.
També destaca l'"absoluta raonabilitat" de la petició de la Direcció General de la Policia de la Generalitat, que va sol·licitar la destrucció del que s'ha intervingut durant la jornada de l'1-O. I diu que conservar tot aquest material només conduiria a "deteriorar-se progressivament i, amb això, es perdria definitivament amb el transcurs del temps".