Els analistes advertien del possible tancament d'Ormuz: "Trump sembla que ho hagi descobert ara"
Londres és un centre neuràlgic de les finances del petroli i de les assegurances del transport marítim. Aquí, molts analistes intuïen que si la República Islàmica de l'Iran se sentia amenaçada tancaria l'estret d'Ormuz.
"Trump sembla que hagi descobert ara que els mercats internacionals estan increïblement nerviosos pel que està passant a l'estret d'Ormuz", diu a 3CatInfo Elisabeth Braw, analista sènior de l'Atlantic Council.
Per Braw, el president dels Estats Units, en veure que l'increment de preus del petroli podia afectar consumidors nord-americans, ha intentat, a base de declaracions, abaixar-lo.
Les asseguradores no volen jugar-se-la a l'estret d'Ormuz
El semitancament de l'estret ha impactat en els vaixells que l'intenten travessar. N'hi ha uns 3.200 d'encallats, segons l'Organització Marítima Internacional, amb 20.000 mariners a bord.
Només un petit nombre de vaixells de càrrega i petroliers, majoritàriament iranians, han aconseguit transitar per l'estret d'Ormuz des que les forces iranianes van bloquejar aquesta ruta comercial.
De l'1 al 21 de març, només hi va haver 144 trànsits, segons l'empresa d'anàlisi Kpler, una disminució del 95% del trànsit marítim. D'aquests, 91 van ser de petroliers i la majoria van navegar cap a l'est, sortint del golf Pèrsic.
La publicació marítima Lloyd's List ha informat que la Guàrdia Revolucionària iraniana ha fet girar cua a un vaixell de contenidors per falta de permisos aquest dimarts.
En canvi, d'altres sí que han pogut passar seguint la ruta al voltant de l'illa de Larak, a la part nord de l'estret, a tocar de la costa iraniana.
En sentit oest va travessar-lo un vaixell grec que portava aliments per a l'Iran.
En sentit est ho van fer tres més —dos de bandera índia, que transportaven gas liquat de petroli, i un petrolier amb destinació a la Xina—, segons MarineTraffic, el servei de seguiment de Kpler.
Davant aquest panorama tan restrictiu, les asseguradores del transport marítim no les tenen totes, com explica Elisabeth Braw,
Si corres el risc de ser atacat per un dron quan el teu vaixell travessa l'estret d'Ormuz, tu com a propietari simplement diràs que passar per allà no és segur.
Així, l'empresa de transport de contenidors Hapag-Lloyd ha anunciat que s'enfronta a costos addicionals d'entre 40 i 50 milions de dòlars a la setmana.
Això a causa dels costos del combustible, els càrrecs d'emmagatzematge dels contenidors i, especialment, les primes d'assegurança, segons ha explicat el seu màxim responsable, Rolf Habben Jansen, i recull Reuters.
L'actual crisi, pitjor que la del 2022
Quan Rússia va llançar la invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer del 2022, l'impacte energètic el vam tenir, majoritàriament, a Europa.
Ara és diferent perquè el petroli i el gas del golf Pèrsic tenen implicacions més àmplies en els mercats internacionals de l'energia.
I per això diversos governs --el dels Estats Units en particular-- fins ara s'havien abstingut d'atacar l'Iran. Volien evitar les conseqüències que hi pogués haver a l'estret d'Ormuz.
A més, encara que demà s'acabi la guerra, pel que fa a les infraestructures de gas i petroli fetes malbé al golf Pèrsic, poden passar molts anys fins que tornin a estar al 100%, com explica a 3CatInfo Patrick Galey, cap d'investigació de Global Witness.
Caldran cinc anys perquè el subministrament torni on era abans del febrer. Ras Laffan, la terminal d'exportació més gran de gas liquat, que exportava una cinquena part de tot el subministrament global, trigarà anys a tornar a funcionar.
Les renovables, una solució
Per Galey, l'actual sistema energètic, controlat per un grapat de multinacionals, sempre serà vulnerable. "Aquesta crisi hauria de fer obrir els ulls als governs i fer-los veure que els seus sistemes energètics són insostenibles davant la geopolítica. Cal apostar decididament per les renovables i l'argument que són molt cares no és vàlid", assegura.
Per exemple, la UE, per redirigir el subministrament d'energia dels combustibles fòssils russos a d'altres, es va gastar el 40% del que costaria fer tota la xarxa europea renovable.
Per aquest analista, la Xina, que també depèn moltíssim dels combustibles fòssils que s'exporten per l'estret d'Ormuz, ha intentat capejar la crisi gràcies a haver invertit molts diners a millorar les capacitats en energies renovables. I això li ha donat una flexibilitat per afrontar la crisi.