Els canadencs que volen la independència i que no són del Quebec
Un grup independentista de la província canadenca d'Alberta afirma tenir prou suport per organitzar un referèndum per marxar del Canadà.
Els separatistes adscrits al moviment "Stay Free Alberta" han presentat més de 300.000 signatures per desencadenar la consulta a la tardor en una regió cabdal pel país, perquè n'és la principal productora de petroli i gas natural i acull dues de les indústries petrolieres més grans de l'Amèrica del Nord.
Els greuges econòmics envers el govern federal d'Ottawa alimenten l'esperit separatista de la petició.
Alberta té les terceres reserves de petroli més grans del món, i els seus ciutadans gaudeixen del major PIB per càpita i dels guanys mitjans més alts d'entre les províncies canadenques.
A Red Deer i a Edmonton es fabriquen productes de polietilè i vinil que són exportats arreu. També destaquen les indústries agroalimentàries, manufactureres, les finances i el turisme.
Amb més de tres milions d'habitants, és la quarta província més gran de les deu que té el Canadà, després del Quebec, Ontario i la Colúmbia Britànica.
La contribució fiscal d'Alberta al govern federal, que al seu torn no inverteix prou en infraestructures sobre el terreny, alimenta l'esperit secessionista, segons assegura Daniel Béland, director de l'Institut d'Estudis Canadencs.
Beland sosté que això ha contribuït a fer créixer una sensació de maltractament històric, que ha privat Alberta d'inversions clau malgrat contribuir a la riquesa nacional molt per sobre d'altres províncies.
El director de l'Institut d'Estudis Canadencs també recordava que al Canadà hi ha un sistema de balanços per ajudar a les regions pobres a rebre pagaments federals especials, uns pagaments que Alberta no ha rebut des de principis dels anys 1960 per la riquesa que se li atribueix en actius petroliers.
Lori Thorlakson, cap del Departament de Ciència Política de la Universitat d'Alberta, afegia que les restriccions per la covid imposades pel govern federal progressista a Ottawa, que llavors liderava Justin Trudeau, van posar la llavor de la discòrdia que ara ha esclatat en una província llargament governada per partits conservadors des que es va constituir el 1905.
Un camí llarg i tortuós
Votar per la independència d'Alberta no serà bufar i fer ampolles. La presentació de 302.000 signatures només és el primer pas.
La llei d'Alberta obliga a reunir el suport d'almenys el 10% de l'electorat per aspirar a convocar la consulta. Un cop s'ha aconseguit això, la petició ara haurà de passar l'escrutini dels tribunals.
I és que les primeres nacions canadenques s'hi han querellat en contra, al·legant que part de les signatures presentades no són vàlides perquè es van aconseguir gràcies a l'exposició il·legal del cens electoral.
Cas que la justícia acabés validant les signatures i el procés avancés, la primera ministra d'Alberta Danielle Smith diu que convocarà el referèndum. És previst que això sigui a l'octubre.
I en cas que al referèndum guanyés el sí, la independència no arribaria tot seguit.
Alberta hauria de negociar amb Ottawa les condicions en el marc de la coneguda com "llei de claredat", que no és gens clara, perquè no especifica quin percentatge de vot cal perquè la independència tingui validesa ni quina participació és necessària per validar el procés.
La doctora Thorlakson recordava que la llei només diu que cal que hi hagi una voluntat clara per separar-se.
Aquesta indefinició recorda la situació ja viscuda al Quebec el 1995, on per segon cop es va rebutjar una consulta per la independència, en aquell cas amb una minsa majoria del 50,58% dels vots que tanmateix es va considerar com una voluntat clara contra el separatisme.
Una gran crisi d'unitat nacional amb Trump al retrovisor
La doctora Thorlakson també recordava que Alberta i el Quebec posaran a prova la unitat del Canadà a la tardor.
I és que coincidint amb el probable referèndum a Alberta, el Quebec celebrarà unes eleccions provincials on el partit quebequès té tots els números per guanyar, segons les enquestes.
Cas que el resultat es confirmi, els quebequesos han anunciat la seva intenció de convocar també un nou referèndum d'independència.
Aquesta amenaça política a la integritat territorial canadenca té el contrapunt amb un rebrot pel sentiment patriòtic que tant Beland com Thorlakson asseguren que s'experimenta arran de la pressió exercida sobre el Canadà per l'administració Trump.
Segons Beland ja consten vincles entre l'administració Trump i independentistes a Alberta, cosa que, diu, genera un temor real d'interferència estrangera entre la ciutadania perquè Trump miri d'utilitzar la situació per desestabilitzar el Canadà.
Thorlakson reblava el clau vinculant política i economia. Sosté que la gent no donaria suport al separatisme si creuen que comportarà l'amenaça de control per part dels Estats Units, i afegeix que molta gent a Alberta tem que els estatunidencs vulguin quedar-se amb les seves reserves de petroli.
Les enquestes a Alberta sostenen que només el 30% de l'electorat vol la independència.
I posats a comparar, Beland afegia que la situació d'Alberta no té res a veure amb Catalunya perquè allà, explica, no hi ha un nacionalisme en el sentit de l'existència d'una llengua o una cultura pròpies, sinó que és més una petició política ancorada en un greuge econòmic.