Els equilibris del PP amb el polèmic principi de "prioritat nacional" pactat amb Vox
"Prioritat nacional" és el polèmic concepte que ha esdevingut un dels centres del debat polític arran del pacte de PP i Vox a Extremadura -- que aquesta tarda s'ha tancat a l'Aragó-- i que aquest dimecres ha arribat al Congrés.
Recorda molt l'"America first" de Trump o "Les français d'abord" amb què Jean-Marie Le Pen titulava el seu llibre el 1984.
I, de fet, tampoc és nou a casa nostra. Ja figurava així mateix en els programes electorals de Vox les últimes eleccions, tant al Parlament com al Congrés, i fa unes setmanes que "Primer els de casa" --lema que ja va fer servir fa més d'una dècada Josep Anglada amb Plataforma per Catalunya-- llueix en cartells instal·lats per Vox arreu de Catalunya, en versió castellana i catalana, segons la zona.
En el fons, la idea encunyada per l'extrema dreta és la mateixa: els espanyols han de tenir prioritat en el repartiment d'ajudes o l'accés a habitatge protegit. Un concepte que, amb el pacte recent a la mà, Vox llueix amb el missatge "mireu què hem aconseguit" i que el PP mira de rebaixar a una concessió més aviat lèxica.
L'acord preveu que, a l'hora de concedir prestacions socials, es prioritzin les persones amb "un arrelament real, durador i verificable amb el territori".
Això s'aterra afegint criteris ara inexistents com els anys d'empadronament --han de ser 10, per exemple, per comprar un pis de protecció oficial-- (ara només cal estar empadronat), el fet de tenir familiars de primer grau residint a Extremadura o la trajectòria laboral a la comunitat.
És aquesta idea la que subratlla el PP per defensar el concepte de "prioritat nacional", que ha generat recels dins el mateix partit. Isabel Díaz Ayuso, sense anar més lluny, qüestionava la setmana passada la seva legalitat.
"És raonable que la vinculació amb el territori, l'arrelament real i la contribució tinguin pes", ha dit aquest dilluns el secretari general dels populars, Miguel Tellado, desvinculant l'origen d'una persona com a criteri d'accés a ajuts públics.
A més, el document de l'acord inclou que el sistema de repartiment "estarà adequat a la legalitat vigent". Un apunt que també rebaixa la literalitat de la mesura, i això deixa entreveure que no es podrà aplicar.
Entre altres coses, perquè xoca amb la Llei d'Estrangeria espanyola, que estableix, en l'article 14, "els estrangers, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen dret als serveis i prestacions socials bàsiques".
De fet, el PP i Vox també han acordat "instar" a la modificació d'aquesta llei i "altres normatives estatals que puguin dificultar l'aplicació d'aquests criteris de prioritat".
Aquest dilluns s'ha debatut al Congrés una iniciativa de Vox per prioritzar els ciutadans espanyols. La moció del grup d'Abascal ha marcat la sessió de control i ha obligat el PP a posicionar-se i ha acabat votant-hi en contra.
Sánchez ha acusat Feijóo de violar la Constitució amb el pacte d'Extremadura, que s'ha materialitzat aquest migdia amb la investidura de María Guardiola. El president popular ha intentat matisar el pacte amb l'extrema dreta insistint en l'"arrelament" i el temps que fa que es viu en algun lloc.
Què passa amb Càritas?
El que també ha incomodat i provocat contradiccions entre PP i Vox sobre l'acord és la supressió de les subvencions a ONG "que participin, directament o indirectament, en la promoció, facilitació o sosteniment de la immigració il·legal o que actuïn com a cooperadors necessaris de les màfies de tràfic de persones".
En concret, per Càritas, organització de l'Església que, entre altres coses, ajuda persones migrades. Mentre els diputats de Vox Carlos Quero i José María Figueroa --negociadors amb el PP-- declaraven a El País que l'ONG es quedaria sense subvencions, Miguel Tellado ho negava.
"Poden estar completament tranquil·les amb aquest acord", ha dit el secretari general del PP aquest dilluns, i ha afegit que caldria una sentència judicial que certifiqués la col·laboració de l'entitat en qüestió amb una màfia per quedar exclosa dels ajuts.
Amb aquest requisit, d'entrada, tampoc hauria de quedar fora Open Arms, sovint en el punt de mira de Vox.
El pacte ha deixat fora carpetes que han estat bandera de Vox en campanya, com la violència masclista, l'avortament o la Llei LGTBI, aprovada a Extremadura el 2015 i que Vox volia derogar.
Que tot això hagi quedat fora respon, segons fonts de Vox, a la força negociadora de què disposava a Extremadura l'extrema dreta, que amb els escons que han obtingut, ha arribat fins on ha arribat.
Moreno vol desmarcar-se del pacte
El pacte ha arribat a menys d'un mes de les eleccions a Andalusia del 17 de maig, que en paraules del mateix Feijóo, són "el partit d'anada de les generals".
Juanma Moreno, que aspira a mantenir la majoria absoluta, ha triat un lema de campanya --"estabilitat o enrenou"-- que crida a evitar el mateix escenari que a l'Aragó i Extremadura.
El president andalús intenta desmarcar-se del pacte de María Guardiola i que molt probablement anunciarà aviat Jorge Azcón. "Sempre hi ha una salvaguarda d'actuar en funció de la legislació vigent", deia Moreno preguntat pel concepte "prioritat nacional", en un acte aquesta setmana organitzat per La Razón.
Moreno ha apostat per una campanya "a l'andalusa", sense la presència de líders del PP, tret de Feijóo, que ha previst una caravana electoral paral·lela a la de Moreno, diuen els populars que per arribar a més territori. És a dir, tampoc se'ls veurà gaire junts.
A tot això, caldrà veure què passa a Castella i Lleó, on el popular Alfonso Fernández Mañueco també voldria governar en solitari, mentre Vox vol entrar a l'executiu i reclama un pacte amb la mateixa base que els anteriors.
Les negociacions continuen. El president de les Corts castellanolleoneses té temps fins al 7 de maig per proposar un candidat a la investidura. A diferència d'altres comunitats, no hi ha una data límit per celebrar el debat i, fins a una votació fallida, no s'activen els dos mesos de compte enrere per repetir eleccions.