Els metges amenacen amb una nova ofensiva de vagues per l'aprovació de l'estatut marc de sanitat
El Consell de Ministres ha donat llum verda definitiva a l'estatut marc dels serveis de salut, la norma que regula les condicions laborals de metges, metgesses, personal d'infermeria i la resta de professionals sanitaris de l'Estat.
La llei, que posa fi a les guàrdies de 24 hores, arriba després de tres anys de negociació i amb l'oposició frontal de bona part del col·lectiu mèdic, que reclama un estatut propi i amenaça amb una vaga indefinida a la tardor.
Ara, el text haurà de superar el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats per entrar en vigor.
Rebuig frontal dels sindicats mèdics
Tot i així, l'acord ha estat pactat només amb els sindicats de base, sense el vistiplau dels sindicats específicament mèdics d'arreu de l'Estat.
Aquests col·lectius denuncien que la ministra de Sanitat, Mónica García, s'ha "tancat en banda" i no els ha escoltat després de mesos de mobilitzacions i protestes.
A Catalunya, el sindicat majoritari del sector, Metges de Catalunya, ja ha avisat que no descarta noves aturades durant la tardor i amenaça fins i tot amb una vaga indefinida si el govern espanyol no reobre la negociació.
En declaracions al "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio, Xavier Lleonart, secretari general del sindicat, ha obert la porta a una nova ofensiva de mobilitzacions, que concretarà la setmana vinent.
Si algú s'ha pensat, després d'un any de protestes, que el temps ens acabaria esgotant, ha comès un error de càlcul dramàtic.
La principal reivindicació dels metges és disposar d'un estatut propi, diferenciat de la resta de professions sanitàries, amb un àmbit de negociació exclusiu que reculli les particularitats de la seva feina.
Adeu a les guàrdies de 24 hores
El canvi més visible de la reforma és que les guàrdies deixaran de ser de 24 hores i seran de 17 hores com a màxim, amb la mateixa remuneració.
Cada professional només en podrà fer una per setmana i, un cop acabada, s'haurà de respectar un descans obligatori d'un mínim de 12 hores abans de tornar-hi.
A això s'hi suma una reducció de la jornada setmanal. El col·lectiu mèdic passarà de les 48 hores actuals a un màxim de 45.
El Ministeri de Sanitat defensa que la mesura busca millorar tant les condicions dels professionals com la seguretat dels pacients, i evita que metges esgotats després d'una jornada extenuant hagin de continuar atenent urgències.
La ministra portaveu, Elma Saiz, ha afirmat que tothom hi guanya:
La reforma estava pendent des de fa 23 anys. Suposa una millora substancial de les condicions bàsiques per tots els professionals.
Processos selectius cada dos anys
L'estatut marc també introdueix un canvi en la gestió del personal. A partir d'ara serà obligatori convocar processos selectius cada dos anys.
L'objectiu és reduir la temporalitat crònica que arrossega el sistema sanitari públic i afavorir plantilles més consolidades i estables, un dels problemes que els sindicats denuncien des de fa anys.
Infermeria, la gran beneficiada
La norma reconeix el personal d'infermeria com a graduats universitaris, amb la qual cosa deixa enrere l'antiga consideració de diplomats.
Aquest canvi suposa una pujada de categoria professional, amb repercussions en les condicions laborals i salarials del col·lectiu.
Ara la pilota és al Congrés
L'aprovació al Consell de Ministres no és, però, el punt final del procés. L'estatut marc ha de passar ara pel Congrés dels Diputats, on haurà de superar el corresponent tràmit parlamentari abans de poder entrar en vigor.
La composició fragmentada de la cambra baixa fa que el resultat de la votació no estigui garantit, especialment tenint en compte l'oposició que la norma genera entre determinats col·lectius professionals i partits.
En cas que el Congrés doni finalment el vistiplau a la llei, les comunitats autònomes disposaran d'un termini de cinc anys per adaptar les seves plantilles i horaris a la nova normativa.