Els nous cineastes de Youtube revolucionen la taquilla

Fa una setmana, alçava el vol tota una "Supergirl", la nova esperança de l'univers DC Comics i del cinema de superherois i superheroïnes. Pressupost: 170 milions d'euros. Però les xifres de taquilla i el seu viatge han estat més aviat catastròfics, només ha pogut ser quarta a Espanya.

Les joguines de "Toy Story 5" segueixen intractables i "El dia de la revelación" de Steven Spielberg aguanta amb dignitat. Però els grans estudis han vist com uns altres superherois del cine els passen al davant, molt més joves i sense pressupostos multimilionaris. Són un nou planter de directors sorgits de Youtube.

Curry Barker i el seu "Obsession" desbanca "Supergirl" 

Es el cas de Curry Barker, director d'"Obsession". Amb un pressupost que no arriba ni al milió d'euros, 169 vegades més petit que "Supergirl", l'ha guanyat a la taquilla i va camí de recaptar 400 milions a tot el món.

Curry Barker té 26 anys, és nord-americà i la seva segona pel·lícula ja és el fenomen de la temporada. Va començar amb curts de comèdia i terror a Youtube i una primera pel·li viral. Un autor gairebé autodidacte que, com altres, ha tingut a Internet el seu camp d'experimentació.

La projecció del film al Festival de Sitges, fa gairebé 9 mesos, és de les que no s'obliden. Una d'aquelles sessions impactants, amb l'atmosfera malaltissa i inquietant viscuda en comunitat, com a pocs llocs més passa. Jornades que queden clavades a la memòria perquè ets conscient d'estar descobrint una nova veu del cine, poderosa i amb missatge de fons. Va sortir-ne amb tres premis, com el del públic i el Gran Premi del Jurat.

Una barreja de talent, originalitat, enginy, terror i unes gotes de gore. Només 20 dies de rodatge i amb un curiós punt de partida. A Baker se li va acudir la idea del film mentre visionava un episodi d'"Els Simpson" on Bart tenia una pota de mico i començava a demanar desitjos. I va veure que aquell conte clàssic podia tenir una nova versió ben macabra.

I compte amb els desitjos i encanteris, perquè poden ser un problema. A "Obsession" poden esdevenir un autèntic malson. El d'un protagonista, tímid i aturat, que vol que la noia que li agrada li faci cas.

De fet, el film esdevé una metàfora terrorífica sobre l'amor romàntic, platònic, tòxic i ultradependent. Per això, entre altres coses, ha connectat moltíssim amb el públic jove, com una manera satírica de retornar les moltes pel·lícules de Hollywood que històricament han idealitzat els amors romàntics.

"Backrooms", l'altre fenomen forjat a Youtube

I per fenomen el de "Backrooms", d'un altre director encara més jove, Kane Parsons, 20 anys. No ha estudiat a cap escola de cine i, de fet, no ha crescut veient pel·lícules i sí obsessionat amb els videojocs des de petit.

Assegura que Internet ha estat per a ell l'espai que per a altres directors ocuparia Hollywood. I així, fent servir programes d'edició i efectes online va anar penjant curts a Youtube, amb el concepte d"'espais liminals" i moltíssims seguidors. Una mena d'habitacions fantasmals, laberíntiques, abandonades i sobretot inquietants.

James Wan, director de "Saw" o "Expediente Warren" el va anar a buscar per proposar-li de convertir-ho en pel·lícula quan Parsons tenia, atenció, 16 anys. Ara, als 20 i un cop estrenada, ja s'ha convertit en el director nord-americà més jove de tota la història que lidera la taquilla, i ha superat "The Mandalorian and Grogu", amb 133 milions d'euros més de pressupost.

Ha comptat amb poc menys de 9 milions d'euros per tirar-la endavant. Això sí, amb l'aposta i suport claus de la productora i distribuidora del moment (i la més innovadora). I la jugada ha estat mestra, perquè ja és la pel·lícula més taquillera de la història d'aquesta productora.

I tot a partir d'aquests "Backrooms", el magatzem del darrere i subterrani d'una botiga de mobles plena d'espais claustrofòbics, enigmàtics i sense sortida. Com poden ser les nostres pròpies ments.

Pocs personatges i localitzacions, molt d'enginy, poder visual i un èxit incontestable, sobretot entre els joves.

Davant de fórmules repetitives i esgotades, plenes de franquícies, sagues i superherois a dojo i de pressupostos multimilionaris (que cada cop costa més als grans estudis de poder recuperar a la taquilla) arriba aire fresc al cine des de les xarxes. I amb una inversió ínfima comparat amb les superproduccions i un rendiment òptim.

"Obesssion" i "Backrooms" han obrat, a més, un miracle, el de portar gent molt jove als cinemes, un territori força aliè a les seves vides i formes de consumir cultura. Molts hi hauran tornat després de molt de temps, altres hauran trepitjat una sala amb pantalla gran per primer cop.

I a més, amb dues propostes que són molt més que cine d'ensurts, adrelanina o pur entreteniment. Totes dues tenen fons i plantegen temes com les relacions tòxiques, els trastorns mentals o el laberint sense sortida que poden ser les nostres pròpies vides. Més connexió amb les noves generacions.

Més noms de la cantera de Youtube

A Youtube s'han forjat també debutants com Michael Shanks, amb "Together", també molt ben valorada al Festival de Sitges. Allà s'hi va presentar igualment "La maldición de Shellbyoaks", del crític de cinema de Youtube Chris Stucknam. I de la unió de Youtube i els videojocs ha sorgit "Iron Lung" de Mark Fischback.

El cinema de gènere fantàstic ha estat sempre punta de llança en el risc i l'experimentació, en la vitalitat creativa i és terreny adobat per a la transgressió i les idees sovint poc transitades.

En els darrers anys hi ha noms indispensables del cinema com els de Jordan Peele, Osgood Perkins, Ari Aster o els "Weapons" de Zach Cregger.

I qui no recorda un altre fenomen impactant, el d'"El projecte de la bruixa de Blair", que podria ser un precedent d'"Obsession" o "Backrooms", això sí, molt menys reeixit.

Com van fer Steven Spielberg i altres cineastes als anys 80 i 90, potser ara ha arribat "el dia de la revelació·" d'una altra generació, la d'uns youtubers que estan revolucionant el cine. O com a mínim, el de terror.