Trump amenaça d'eliminar els vaixells de la Marina iraniana que desafiïn el bloqueig d'Ormuz
Redacció
A les 16.00 d'aquest dilluns ha entrat en vigor l'anunciat bloqueig dels Estats Units a l'estret d'Ormuz del pas de vaixells que vinguin o vagin a ports iranians. Un bloqueig amb què el president nord-americà, Donald Trump, pretén castigar l'Iran pel fracàs de les negociacions d'aquest cap de setmana al Pakistan.
Mitja hora després de l'entrada en vigor, Trump ha amenaçat d'atacar els vaixells de la Marina iraniana que intentin trencar aquest bloqueig: "Seran eliminats immediatament."
El líder nord-americà ha llançat l'advertiment en una publicació a Truth Social, en què ha afegit que ho faran amb el mateix sistema amb què han abatut presumptes narcollanxes al mar, en referència als atacs al Carib i al Pacífic. Entre el setembre i el desembre de l'any passat, els Estats Units van dur a terme una ofensiva contra suposades narcollanxes, amb el focus posat a Veneçuela.
Trump ha assegurat ara que l'objectiu són un petit nombre de "vaixells d'atac ràpid" de l'Iran, que fins ara no havien considerat una amenaça rellevant. El president nord-americà assegura que ja han enfonsat 158 vaixells de la Marina iraniana.
El Comandament Central dels Estats Units ha indicat que no impediran el pas als vaixells que es dirigeixin o surtin de ports no iranians. Les restriccions d'accés s'apliquen "sense distincions" a totes les embarcacions que facin escala en ports, terminals petrolieres o instal·lacions costaneres de l'Iran.
Quan feia tres hores de l'entrada en vigor del bloqueig, Trump ha dit que l'Iran s'ha posat en contacte amb els Estats Units per iniciar una nova ronda de contactes, després que les converses al Pakistan acabessin sense acord.
L'escalada de tensió en aquest punt clau entorpeix encara més el trànsit marítim i incrementa la pressió sobre els països que compren petroli a l'Iran, sobretot la Xina.
En resposta al bloqueig de Trump, el règim dels aiatol·làs ha amenaçat amb represàlies i atacs contra altres ports del golf Pèrsic.
La UE demana a l'ONU una coalició global de seguretat
Aquest dilluns a la tarda, l'alta representat d'Exteriors de la Unió Europa, Kaja Kallas, ha dit al Consell de Seguretat de l'ONU que el que està passant a l'estret d'Ormuz és "l'avís més clar fins ara per impulsar una coalició internacional sòlida en matèria de seguretat marítima".
Kallas ha afegit que el bloc comunitari seguirà "rebutjant qualsevol acord que limiti el pas lliure i segur per l'estret d'Ormuz, de conformitat amb el dret internacional".
En la mateixa línia, el secretari general de l'Organització Marítima Internacional, Arsenio Domínguez, ha afirmat que "cap país té dret" a obstaculitzar estrets. Segons Domínguez, "legalment parlant i d'acord amb la llei internacional", el bloqueig d'Ormuz no es pot justificar.
El control de l'estret com a arma de guerra
Un mes i mig després de l'inici dels bombardejos d'Israel i els Estats Units contra l'Iran, l'estret d'Ormuz continua sent l'arma geoestratègica que fa servir el règim islàmic d'aquest país per sobreviure.
Llavors va ser instantani: el mateix dia que van començar els bombardejos, van atacar un petrolier d'Oman i van amenaçar la resta de vaixells, cosa que va bloquejar-ne el trànsit i el preu del petroli no va trigar a pujar, perquè aquest estret és l'única sortida marítima per a països petroliers com l'Iraq, Kuwait, Bahrain, Qatar i bona part dels Emirats Àrabs, dels quals surt un 20% del petroli i un 35% del gas natural del món.
Amb una amplada que en alguns punts només té 40 quilòmetres, l'Iran pot atacar fàcilment qualsevol vaixell que hi passi, i això és el que ha aturat durant setmanes la major part del trànsit marítim que hi ha.
El bloqueig que han implementat ara els Estats Units té com a objectiu evitar el pas de vaixells pels ports iranians.
Les amenaces de Trump, sense èxit
Des de llavors el president dels Estats Units, Donald Trump, ha combinat les amenaces al règim de Teheran d'augmentar els bombardejos amb afirmacions que ha destruït la capacitat ofensiva de l'Iran.
Però això no ha aconseguit doblegar el govern iranià, que ha mantingut el bloqueig, cosa que ha fet pujar el preu del petroli, i Trump ha intentat frenar-ho amb promeses d'acabar la guerra aviat.
El 13 de març va afegir una altra estratègia: va aixecar les restriccions al petroli de Rússia i dos dies després va reclamar a la UE que enviï tropes per forçar l'Iran a aixecar el tancament de l'estret.
Però els països europeus s'hi van negar, cosa que va fer enfurismar el president nord-americà, que va amenaçar d'abandonar l'OTAN si no l'ajudaven en la guerra contra l'Iran.
El 22 de març Trump va intentar forçar la situació anunciant un primer ultimàtum a l'Iran, de 48 hores, que en dies següents va anar prorrogant fins a arribar a les negociacions d'aquest cap de setmana al Pakistan.
L'Iran fa pagar peatge per passar per l'estret
Mentrestant, l'Iran ha organitzat en secret un sistema de peatge a Ormuz: cobra milions d'euros en iens xinesos pels vaixells de països "no hostils" que ho demanin, que han de passar per aigües iranianes.
També protegeix els vaixells que porten el seu petroli, de manera que, malgrat els bombardejos i les amenaces de destruir les seves instal·lacions energètiques, el ritme d'exportació del petroli iranià s'ha mantingut.
El 26 de març Israel va assegurar que havia assassinat el cap militar que s'encarregava del bloqueig de l'estret, però això no va fer canviar res, i fins i tot l'Iran vol convertir el peatge en permanent.
Fa una setmana es va saber que al Parlament iranià s'està tramitant un projecte de llei per institucionalitzar-lo, i el règim fins i tot ha calculat podria arribar a cobrar uns 100.000 milions de dòlars anuals.
El fracàs de les negociacions al Pakistan d'aquest cap de setmana, del qual s'acusen mútuament els Estats Units i l'Iran, ha fet proferir a Trump amenaces encara més greus, i ara caldrà veure si aquest cop es compleixen, o si torna a ajornar-les.