Barcelona
Espanya celebra dues dècades d'AVE amb el repte pendent d'arribar a Europa
El tren d'alta velocitat compleix 20 anys. El 14 d'abril de 1992 es va inaugurar oficialment el tram d'AVE entre Madrid i Sevilla, el primer d'una sèrie d'obres que han col·locat Espanya al capdavant de l'alta velocitat mundial. L'aniversari evidencia les contradiccions d'un model extens en quilòmetres però incapaç de connectar amb la frontera francesa. A Catalunya, l'AVE va trigar 11 anys a arribar i fins al 2013 no connectarà Figueres amb Perpinyà.
Felip Gordillo
El 14 d'abril és el dia que va començar la Segona República Espanyola el 1931. 61 anys després, a Sevilla va comportar el salt a l'alta velocitat. Aquesta data simbòlica va ser l'escollida per estrenar l'AVE entre Madrid i la capital andalusa.
L'alta velocitat, doncs, compleix vint anys, un temps en què hem vist passar quatre jocs olímpics i popularitzar-se internet, hem viscut els pitjors atemptats de la història del món i d'Espanya, hem guanyat quatre Champions blaugranes i dues Copes del Rei periques, hem estat testimonis dels conflictes als Balcans, hem perdut el Floquet de Neu, hem entrat a l'euro... Moments bons i moments dolents que han canviat el món.
En aquest temps, Espanya s'ha convertit en punta de llança de l'alta velocitat. Però les dues dècades no han servit per connectar-se amb Europa. Des del 1992, el govern espanyol –amb executius tant del PSOE com del PP – han estès la xarxa d'alta velocitat amb un denominador comú: el quilòmetre 0 a Madrid.
AVE amb retard a Barcelona
Barcelona va haver d'esperar cinc anys a veure un projecte real de tenir alta velocitat. Les obres van començar el 1997, però van durar molt. El 2003 es va inaugurar el tram entre Madrid i Lleida. La capital catalana encara va haver d'esperar cinc anys a veure un AVE. Abans, l'alta velocitat havia arribat a Valladolid i a Màlaga, en un nou ramal del tram Andalús.
Finalment, el 2008, Barcelona va rebre un AVE. La ciutat ja estava connectada amb Madrid en menys de tres hores. Són 621 quilòmetres que van trigar 16 anys a construir-se. El problema és que Espanya no mira al nord. Les dues ciutats més grans de l'estat estan connectades però no tenen porta de sortida a Europa. El trajecte fins a la frontera francesa encara s'espera.
La previsió és que finalment es completi el tram entre Figueres i la frontera el 2013. Havia de ser el 2012, però retard rere retard han ajornat les obres. Si es compleixen les previsions, aquest tram dels 152 quilòmetres que separen Barcelona de la frontera haurà trigat 5 anys a construir-se.
Abans d'arribar a Europa, l'alta velocitat espanyola s'ha estès fins al País Valencià el 2010. I està pendent que arribi a Galícia, a la frontera amb Portugal i a Astúries. Sempre amb centre a Madrid. Pel camí ha quedat l'AVE de Castella-la Manxa, aturat el 2011 per falta de viatgers.
El preu de l'AVE
Els fets demostren que l'alta velocitat és prioritària a Espanya. De fet, és el país amb més quilòmetres d'aquest tipus de ferrocarril, només darrere de la Xina. L'alta velocitat ha costat a Espanya més de 50.000 milions d'euros. Uns diners que s'han deixat de destinar a altres infraestructures. A Catalunya n'hi ha dues que són gairebé tan velles com l'alta velocitat. D'una banda, el desdoblament de l'N-II a Girona o el rescat de part del peatge de l'AP-7, que es reclama des dels anys 90. De l'altra, els accessos ferroviaris al Port de Barcelona, que encara s'esperen després de deu anys, tot i que la infraestructura ja està inaugurada.
Aquest panorama se suma al malestar per la crisi econòmica i la retalla de l'estat que afecta sis obres bàsiques a Catalunya.
L'alta velocitat, doncs, compleix vint anys, un temps en què hem vist passar quatre jocs olímpics i popularitzar-se internet, hem viscut els pitjors atemptats de la història del món i d'Espanya, hem guanyat quatre Champions blaugranes i dues Copes del Rei periques, hem estat testimonis dels conflictes als Balcans, hem perdut el Floquet de Neu, hem entrat a l'euro... Moments bons i moments dolents que han canviat el món.
En aquest temps, Espanya s'ha convertit en punta de llança de l'alta velocitat. Però les dues dècades no han servit per connectar-se amb Europa. Des del 1992, el govern espanyol –amb executius tant del PSOE com del PP – han estès la xarxa d'alta velocitat amb un denominador comú: el quilòmetre 0 a Madrid.
AVE amb retard a Barcelona
Barcelona va haver d'esperar cinc anys a veure un projecte real de tenir alta velocitat. Les obres van començar el 1997, però van durar molt. El 2003 es va inaugurar el tram entre Madrid i Lleida. La capital catalana encara va haver d'esperar cinc anys a veure un AVE. Abans, l'alta velocitat havia arribat a Valladolid i a Màlaga, en un nou ramal del tram Andalús.
Finalment, el 2008, Barcelona va rebre un AVE. La ciutat ja estava connectada amb Madrid en menys de tres hores. Són 621 quilòmetres que van trigar 16 anys a construir-se. El problema és que Espanya no mira al nord. Les dues ciutats més grans de l'estat estan connectades però no tenen porta de sortida a Europa. El trajecte fins a la frontera francesa encara s'espera.
La previsió és que finalment es completi el tram entre Figueres i la frontera el 2013. Havia de ser el 2012, però retard rere retard han ajornat les obres. Si es compleixen les previsions, aquest tram dels 152 quilòmetres que separen Barcelona de la frontera haurà trigat 5 anys a construir-se.
Abans d'arribar a Europa, l'alta velocitat espanyola s'ha estès fins al País Valencià el 2010. I està pendent que arribi a Galícia, a la frontera amb Portugal i a Astúries. Sempre amb centre a Madrid. Pel camí ha quedat l'AVE de Castella-la Manxa, aturat el 2011 per falta de viatgers.
El preu de l'AVE
Els fets demostren que l'alta velocitat és prioritària a Espanya. De fet, és el país amb més quilòmetres d'aquest tipus de ferrocarril, només darrere de la Xina. L'alta velocitat ha costat a Espanya més de 50.000 milions d'euros. Uns diners que s'han deixat de destinar a altres infraestructures. A Catalunya n'hi ha dues que són gairebé tan velles com l'alta velocitat. D'una banda, el desdoblament de l'N-II a Girona o el rescat de part del peatge de l'AP-7, que es reclama des dels anys 90. De l'altra, els accessos ferroviaris al Port de Barcelona, que encara s'esperen després de deu anys, tot i que la infraestructura ja està inaugurada.
Aquest panorama se suma al malestar per la crisi econòmica i la retalla de l'estat que afecta sis obres bàsiques a Catalunya.