Els pressupostos donen aire al govern d'Illa per encarar la segona part de la legislatura
Quan falten poques setmanes per arribar a l'equador de la legislatura, el president Salvador Illa fa aquest divendres un gest que marcarà el rumb del que li queda de mandat.
El govern aprovarà, ara sí, els seus primers pressupostos --que poden acabar sent els únics-- amb mesos de retard i després que en el primer intent els hagués d'acabar retirant per la negativa d'ERC a aprovar-los.
Dos mesos després, però, s'ha girat la truita. Una negociació discreta ha aconseguit redreçar el rebuig inicial dels republicans que aleshores van posar com a línia vermella el traspàs de la recaptació de l'IRPF a Catalunya, recollint el que deia l'acord d'investidura PSC-ERC.
El govern espanyol, aleshores per boca de l'encara ministra María Jesús Montero, va tancar la porta a aquesta cessió per activa i per passiva. I la nova proposta de finançament autonòmic --presentada a principis d'any-- va passar de puntetes per aquesta qüestió.
El desllorigador dels pressupostos
Les escenificacions de l'entesa s'han anat succeint aquests últims dies després d'unes negociacions que ha fet reviscolar --tal com va avançar 3CatInfo-- vells projectes com la construcció d'una línia de tren orbital que ha d'unir les capitals de comarca de la segona corona de l'àrea de Barcelona.
Encara amb la ressaca de la crisi de Rodalies, els republicans han volgut posar l'accent en la necessitat de millorar la mobilitat en transport públic, encara que sigui a molt llarg termini, en un territori on les esquerres són hegemòniques.
El mateix president Illa i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, es van comprometre públicament dilluns amb aquest projecte --que es calcula que costarà 5.200 milions d'euros i estarà llest el 2041-- davant dels alcaldes de la zona en un acte a Sant Sadurní d'Anoia.
Més enllà d'això, ERC ha volgut marcar perfil en aquest acord en temes com el reivindicat Consorci d'Inversions, que ha de vetllar pel compliment de l'execució de les obres que l'Estat finança a Catalunya, o el canvi en les majories del Consorci de la Zona Franca que passarà a estar controlat per les administracions catalanes i no pas pel govern espanyol, com fins ara.
Tot plegat són avenços que requerien el compromís del govern espanyol. I per això els va acabar ratificant la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en una reunió dimecres a Madrid encapçalada pel conseller Albert Dalmau i el ministre Ángel Víctor Torres.
El camí dels pressupostos va quedar ja pràcticament desbrossat a l'espera de l'actualització de l'acord que els Comuns ja havien tancat amb el PSC al mes de febrer.
Aquest serrell es va tancar aquest dijous a primera hora afegint a l'entesa inicial demandes sobre l'accés a l'habitatge, un dels grans cavalls de batalla dels de Jéssica Albiach. Entre les mesures, la creació d'una direcció general de Disciplina en Habitatge que vetllarà pel compliment de la llei pionera en aquesta matèria vigent a Catalunya.
Entre dilluns i dijous, doncs, l'acord de pressupostos s'ha obert camí enmig de noves jornades de mobilitzacions dels docents i dels metges.
La USTEC va demanar a ERC i als Comuns que fessin pressió per satisfer les demanes de més recursos per a l'educació. Però aquests partits han mirat de no tirar més llenya al foc i passar la responsabilitat d'una entesa al govern.
El gir d'ERC cap al sí
El gir dels republicans, que en dos mesos han passat del no al sí, ha obert un debat intern al partit quan aquest estiu farà dos anys de l'acord amb el PSC que va culminar amb la investidura de Salvador Illa.
Aleshores la militància republicana ja es va partir en dos blocs, i l'entesa amb els socialistes va obtenir el 53,5% de suport en una consulta interna. Era un sí "vigilant" i "exigent", en paraules de l'aleshores secretària general dels republicans, Marta Rovira.
Aquesta setmana, al Consell Nacional d'ERC, el màxim òrgan del partit entre congressos, es van tornar a encadenar les intervencions a favor i en contra de donar aire al govern de Salvador Illa.
Va ser en una reunió de quatre hores, sense votació final, on es van sentir retrets per haver aparcat la reivindicació de l'IRPF o per haver presentat la recuperació del projecte del tren orbital abans de la reunió del Consell Nacional.
El debat intern s'ha allargat posteriorment a l'espera de la decisió final de les Joventuts d'ERC, que van acabar avalant l'entesa --també després d'un agitat debat "profund i dens", en paraules seves-- i van garantir el vot decisiu de la seva diputada al Parlament.
La mirada posada al que queda de legislatura
Amb el suport lligat dels 68 diputats necessaris per aprovar els comptes al Parlament, el rellotge per aprovar-los començarà a córrer aquest divendres, un cop el govern els aprovi.
La setmana que ve els consellers i conselleres explicaran a les comissions parlamentàries els detalls dels pressupostos, departament per departament.
La primera setmana de juny es podria fer el primer tràmit al ple --el debat de les esmenes a la totalitat, si es presenten-- amb la idea que, si no hi ha contratemps, quedin definitivament aprovats a principis de juliol, el primer cop que s'aprovaran en aquest moment de l'any.
Seran els primers pressupostos del govern de Salvador Illa i, vist el llarg camí que s'ha hagut de recórrer per aprovar-los, cada cop sembla més difícil que n'hi hagi uns altres en aquesta legislatura.
"President, no es relaxi", el va advertir dimecres el portaveu d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové. "No es pensi que amb aquests pressupostos ja tenen la feina feta i l'estabilitat que tant desitgen", va afegir.
Els números donaran aire polític al govern i múscul econòmic per executar els seus plans en qüestions que ha situat com a prioritàries, com ara l'habitatge, la mobilitat en transport públic o la resolució de conflictes com el dels docents.
L'esperit d'entesa i la mà estesa que el president Illa va evocar en el seu discurs d'investidura continuaran marcant el ritme d'una legislatura que enfila l'equador encara amb diversos dossiers oberts.
