Espanya rebutja els centres de deportació de migrants i es desmarca de 19 països de la UE
Redacció
El govern espanyol ha estat un dels primers a desmarcar-se de la proposta dels dinou països que volen que s'acceleri la creació de centres de deportació de migrants en situació irregular fora de la Unió Europea. El que es coneix sota l'eufemisme de "hubs de retorn".
Es tracta d'una iniciava impulsada per la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que pretén eliminar els incentius per a la immigració il·legal. Un model similar al que la primera ministra italiana, Georgia Meloni, ha implantat amb centres de retenció d'immigrants a Albània.
L'executiu de Pedro Sánchez ha dit que considera que és de dubtosa legalitat, en una cimera dels Vint-i-set a Brussel·les marcada, en bona part, per la nova política migratòria europea, més restrictiva.
La posició d'Espanya i França
Des d'un inici, Espanya s'ha mostrat contrària a fer servir aquest tipus de centres de migrants, ja que els considera una resposta ineficaç, i fa una crida a la col·laboració amb els països d'origen i de trànsit del flux migratori.
Tot just acabada la cimera, el president del govern espanyol ha marcat múscul amb la regularització impulsada per Espanya; una mesura molt criticada tant per Meloni com per Frederiksen, entre altres líders europeus.
Tanmateix, Sánchez s'ha defensat argumentant que la seva política migratòria està donant fruits i que la regularització té el suport tant de la patronal com de l'Església catòlica. "Les persones que viuen i contribueixen al nostre país es mereixen tenir els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà", ha destacat. I que si a algú no li sembla bé, ha dit, "que parli amb el Vaticà".
Pedro Sánchez no s'ha quedat sol en la seva posició. El president francès, Emmanuel Macron, argumenta que la decisió del Parlament Europeu és, per sobre de tot, contrària als valors europeus.
Quins països hi estan a favor?
A la carta, dirigida a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, els dinou caps d'estat o de govern defensen que la decisió sobre qui entra i surt als països de la Unió ha de ser democràtica.
La proposta ha rebut el suport majoritari dels països membres, que defensen que s'han fet passos perquè la legislació els ho permeti i que "és la manera més eficaç d'eliminar incentius per a la migració irregular cap a Europa". Alguns dels països que han firmat ja negocien conjuntament des de fa mesos amb altres països per establir-hi centres de deportació de migrants.
A banda de Dinamarca i Itàlia, l'han firmat Àustria, Bèlgica, Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, Hongria, Lituània, Letònia, Malta, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania, Xipre i Suècia.