Regularització d'estrangers: caldrà un certificat del país d'origen sobre l'absència d'antecedents

El Consell de Ministres aprova aquest matí la regularització extraordinària de migrants, però atèn al dictamen del consell d'estat i una declaració responsable no serà suficient per acreditar que no es té antecedents penals al país d'origen.

Així ho previa l'acord amb Podem, però fonts del govern espanyol expliquen que serà el Ministeri de Justícia qui, via diplomàtica, demanarà aquesta documentació quan el sol·licitant no pugui aconseguir-la.

Les mateixes fonts parlen d'un procés garantista i que hi haurà un termini de fins a 3 mesos per aconseguir aquesta informació. Queda clar, però, que no podrà regularitzar la seva situació ningú que tingui antecedents, com marca la llei d'estrangeria.

En els diferents esborranys del decret, el govern espanyol havia recollit que, en els casos en què la persona no els pogués aconseguir en el termini d'un mes, fos vàlida una declaració responsable.

A banda del Consell d'Estat, el Ministeri de l'interior també havia expressat dubtes sobre la validesa d'una declaració responsable per a completar aquest procés.

Incertesa davant del procés

Fa setmanes que els telèfons dels professionals que es dediquen a l'estrangeria treuen fum. I les preguntes que els fan són, bàsicament, les mateixes: quan i com començarà la regularització.

El govern espanyol té previst aprovar-la aquest dimarts. I serà a partir de la publicació al BOE quan, d'una vegada per totes, comenci a córrer el termini fins al 30 de juny per presentar les sol·licituds.

"La gent està angoixada", explica Marc Giménez Bachmann, gestor administratiu expert en estrangeria. "S'han publicat tres esborranys de la regularització, en tots s'han anat modificant coses i assessorar en la incertesa és complicat".

L'última versió de la regularització, que serà una reforma del Reglament d'Estrangeria, descriu que s'hi podran acollir aquelles persones en situació irregular que es trobin en alguna d'aquestes situacions:

• Que acreditin un contracte, o suma de contractes, que tinguin una durada superior a 90 dies a l'any
• Que tinguin a Espanya fills menors d'edat, fills majors dependents a càrrec o convisquin amb els pares
• Que siguin sol·licitants d'asil
• Que es trobin en situació de vulnerabilitat

I justament aquest últim supòsit és el que ha generat més preguntes: Què s'entendrà per vulnerable? Qui s'hi podrà acollir? De moment, el dictamen del Consell d'Estat, obligatori en el tràmit d'aprovació, ha avisat el govern espanyol que ha d'acotar-ho perquè les entitats socials que facin els informes de cada persona tinguin clars els criteris.

Però fonts del Ministeri d'Inclusió mantenen que "s'entendrà per vulnerable tota aquella persona que hagi arribat a Espanya abans de l'1 de gener del 2026 i porti cinc mesos en situació irregular en el moment de presentar la sol·licitud", de manera que sigui aquesta la via de regularització de centenars de milers persones.

Les previsions que han fet fins ara, sense indicar-ne la fórmula de càlcul, és que la regularització pot arribar a mig milió de persones a tot l'Estat, unes 150.000 a Catalunya, i que fins ara s'han hagut d'enfrontar a un sistema d'estrangeria col·lapsat.

Un sistema al límit del desbordament

Fa anys que la frustració per la dificultat en els tràmits no només la tenen aquells que necessiten papers, sinó també tots aquells professionals que els acompanyen: advocats d'estrangeria, gestors administratius i graduats socials.

"Tenim expedients d'any i mig sense resoldre", diu Neus Aguelo Torrens, advocada i presidenta de l'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria, que descriu com l'embut en els tràmits habituals arriba en aquests moments a triplicar els temps de resolució marcats per Llei.

I les demores tenen efectes directes en la gent que vol aconseguir papers. La Daiana Gallego, colombiana a Barcelona, ha perdut ofertes de feina que tenia: "Una altra vegada la decepció, una altra vegada tornar a començar... Genera estrès i angoixa".

La seva advocada, Eva Canut, constata cada dia el tap a estrangeria. "Tots els tràmits que vam presentar després que entrés en vigor el darrer Reglament d'Estrangeria, el maig de l'any passat, tot just estan resolent els expedients de juny. Esperar nou mesos ens sembla un col·lapse absolut".

I les cues, encara que ja no són visibles al carrer, continuen sent-hi a distància: "No hi ha cues perquè no hi ha cites, i no atenen de forma presencial", denuncia Aguelo, que creu que a la meitat dels clients que van per lliure se'ls denega l'expedient "perquè no tenen coneixements jurídics i, a més, se'ls impedeix accedir al funcionari".

Fa uns mesos, el govern espanyol va encarregar a una oficina especial d'estrangeria a Galícia, l'anomenada UTEX, que donés suport als tràmits que fa la de Barcelona. I serà, de fet, la que resoldrà ara els expedients de la regularització. Però, de nou, advocats i gestors assenyalen que no funciona.

"Des que tots aquests tràmits han anat cap a Galícia, encara han tardat més del que ho estaven fent a l'oficina Barcelona", denuncia Canut. "Inclús hem tingut requeriments sense sentit".

Encara dos factors més: per una banda, aplicacions informàtiques amb problemes. "És inadmissible que entris en una plataforma i no funcioni, que no pugui descarregar una resolució o que no pugui demanar una cita prèvia per a un client meu", lamenta Bachmann.

I per l'altra, la manca històrica de funcionaris a Catalunya. "Els funcionaris de l'Estat no venen a Catalunya", recorda Aguelo, que descriu oficines d'estrangeria buides de personal, cada vegada que hi va. "La plantilla es va reduint, no se'n reincorporen de nous i tenim molt més volum d'expedients amb menys funcionaris".

La delegació del govern promet reforços

"Entenc que hi hagi moltes queixes", admetia el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, al mes de març en unes jornades d'estrangeria al Col·legi de l'Advocacia. "Però que en els últims dos anys les oficines d'estrangeria hagin resolt a Catalunya una mica més de 580.000 expedients no és cap ximpleria".

Prieto defensava que aquest volum de tramitacions és pràcticament del doble del que es feia fa deu anys. També descrivia la manca de personal, però assegurava que "ho hem estat solucionant a base d'interinatges" i que aviat "vindrà una nova tongada de contractacions".

El delegat també es mostrava confiat que la regularització serà una de les solucions a la descongestió del sistema: "molta gent que ara està pendent dels tràmits habituals, com els arrelaments, podran acollir-se a la regularització extraordinària, cosa que ens anirà molt bé per deixar l'Oficina d'Estrangeria una mica més operativa".

Fonts internes de la mateixa oficina, però, adverteixen que si no hi ha un reforç real i urgent, la regularització pot col·lapsar encara més el sistema, perquè, l'any vinent, la gestió de la renovació dels tràmits recaurà directament a les oficines ordinàries.

"Jo crec que l'administració, quan vol alguna cosa, la fa", diu Canut. "Demanaria que sigui més coherent, que gestioni bé, amb menys burocràcia i que intentin agilitzar, perquè d'aquesta manera ajudarà la societat en general, els estrangers i els treballadors".