Feijóo aterra al Cercle d'Economia el dia abans que Sánchez en ple pols per fer-lo fora del govern
Redacció
Alberto Núñez Feijóo intervindrà aquest matí a la reunió anual del Cercle d'Economia, just l'endemà d'haver tornat a prometre que convocarà eleccions "immediates" si Junts i el PNB li donen suport en una moció de censura.
Davant una nodrida representació de líders empresarials catalans, el president del PP tindrà l'oportunitat de defensar una proposta que li permetria fer caure Pedro Sánchez davant la "situació insostenible" per les acusacions de corrupció, però que fins ara no ha comptat amb els suports necessaris.
De fet, al novembre el líder del PP ja va aprofitar una ocasió semblant una trobada a Barcelona amb membres de la patronal Foment del Treball per instar l'empresariat a pressionar Junts amb una oferta gairebé calcada a la que ara ha tornat a llançar.
"Em falten els vots dels seus, entre cometes", va dir aleshores un Feijóo que certificava el viratge des de les crítiques furibundes contra Junts cap al pragmatisme de constatar que, amb l'actual composició del Congrés, només podrà arrabassar el govern als socialistes si compta amb els vots dels nacionalistes bascos i els de Carles Puigdemont.
Ara, diu, ha vist "un petit moviment" en aquest sentit, perquè "hi ha 184 diputats que demanem eleccions anticipades immediates".
Tot i això, fa una setmana la portaveu parlamentària de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, va admetre que la legislatura ha arribat al final perquè hi ha un govern sense majoria, però va descartar donar suport a una moció de censura del PP:
Nosaltres no som aquí per posar i treure governs espanyols.
Com ha fet en anys anteriors, Feijóo tornarà a aquesta 41a edició del Cercle d'Economia al Palau de Congressos de Catalunya, que en aquesta ocasió tractarà sobre "autonomia estratègica d'Europa: mite o realitat?". Hi arriba el dia abans que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest any tampoc no faltarà a la cita.
Aquest dilluns, en la seva intervenció, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va aprofitar l'ocasió per anunciar una inversió imminent de 1.800 milions d'euros en col·laboració publicoprivada per desencallar obres en infraestructures viàries i ferroviàries.
El mirall del 2018
El 2 de juny d'ara fa vuit anys Pedro Sánchez accedia per primer cop a la presidència del govern espanyol i ho feia per la mateixa via que ara intenta impulsar Alberto Núñez Feijóo, la de la moció de censura.
Les frases d'un i de l'altre podrien intercanviar-se perfectament i molts dels arguments serien difícils de distingir, però també hi ha moltes diferències entre ara i el 2018.
La més rellevant, que al PP se'l va condemnar per corrupció, mentre que ara, tot i els escàndols al voltant de Pedro Sánchez, no hi ha cap condemna contra el PSOE i per ara tampoc s'investiga cap finançament irregular del partit, la línia vermella que han traçat socis com ERC.
Una altra diferència és que fa vuit anys no hi havia vetos i Sánchez va aconseguir unir sensibilitats perquè gairebé tota l'oposició en bloc fes fora Rajoy, mentre que ara ni Junts ni el PNB volen una foto amb Vox ni accelerar un govern de l'extrema dreta amb el PP.
El 2018 la resposta d'Espanya contra l'1 d'octubre era ben present en el dia a dia polític i els socialistes van prometre a Esquerra i el PDeCAT una nova etapa de diàleg amb Catalunya, mentre que ara, amb l'amnistia pendent d'aplicar en molts casos com el de Carles Puigdemont, hi ha recel que un govern del PP, i encara més si és lligat a Vox, suposi un retrocés per al país.
Mentrestant, el PP intenta recuperar terreny a Catalunya amb l'objectiu de millorar els pobres resultats sis escons de 48 en joc que va aconseguir en les generals del 2023, quan es va quedar sense diputats a Girona i Lleida.