Fita a SpaceX: el coet Starship aterra per primer cop entre els braços de la torre de llançament
SpaceX, l'empresa espacial d'Elon Musk, ha aconseguit fer aterrar un coet a la mateixa base des d'on es va enlairar després d'haver orbitat al voltant de la Terra. Es tracta d'una fita històrica per al sector espacial, que avança cap a la reutilització de les aeronaus.
El coet Starship 42, que va enlairar-se divendres des de la plataforma que la companyia té a Texas, ha tornat a la mateixa base després de desplegar 26 satèl·lits Starlink a l'espai.
La nau ha completat vint-i-dues hores i mitja de vol i catorze voltes a la Terra abans de reincorporar-se a l'atmosfera terrestre i retornar a la base Spacebase, ubicada a la badia de Boca Chica del golf de Mèxic.
Després d'una maniobra de descens controlada pels motors de la nau, aquesta s'ha col·locat en posició vertical i els braços mecànics de la torre de llançament l'han agafada.
El coet ha quedat estacionat a l'estructura metàl·lica -coneguda com a Mechazilla-, sense arribar a tocar el terra. La nau ha retornat a la Terra completament negra, carbonitzada a causa de la calor generada durant la reentrada a la Terra.
El fotògraf i professional de la NASA John Kraus ha capturat la maniobra d'entrada i reposicionament de la nau 42 fins a quedar atrapada entre els braços de la torre Mechazilla.
La maniobra de captura duta a terme és un pas fonamental per al desenvolupament d'aeronaus reutilitzables. Dan Huot, responsable de Comunicació de SpaceX i encarregat de narrar les missions de la companyia, ho ha qualificat de moment històric:
És la baula perduda, el Sant Greal dels vols espacials.
El coet no transportava tripulació, sinó que únicament portava satèl·lits Starlink per a afegir-los al que es coneix com a constel·lació Starlink. Es tracta d'un projecte de SpaceX per oferir internet de banda ampla a nivell mundial a través d'una xarxa de milers de satèl·lits situats en òrbita terrestre baixa (LEO, per les seves sigles en anglès).
El propulsor de la nau no aconsegueix retornar a la base
En canvi, el propulsor inferior de la nau, batejat com a Super Heavy i impulsat per 33 motors Raptor, no va poder completar la maniobra de retorn divendres, uns deu minuts després de l'enlairament. Aquests motors, desenvolupats per SpaceX, funcionen amb una barreja de metà líquid criogènic i d'oxigen líquid.
El mòdul va explotar a sobre l'aigua després d'haver estat desviat durant la maniobra de tornada a la base, frustrant l'objectiu d'SpaceX de recuperar les dues meitats de la nau en aquesta missió.
Segons la companyia, el retorn del propulsor no va ser possible a causa d'una "quantitat insuficient de combustible", i ha anunciat que n'està investigant les causes.
Després de l'enlairament i de la separació del propulsor del coet, el Super Heavy va iniciar la maniobra de gir i va tornar a encendre els motors per tal de tornar a la base. Durant el vol de tornada, el sistema de guiatge, navegació i control del propulsor va activar una interrupció automàtica i va desviar el mòdul cap al mar, on es va activar el sistema de terminació.
El 2024, la companyia espacial de Musk va aconseguir per primera vegada fer retornar el mòdul propulsor del coet Starship a la torre des de la qual s'havia enlairat poc abans en un primer pas per aconseguir construir naus reutilitzables.
Quinzè vol de prova i una dècada de desenvolupament
El trajecte iniciat aquest divendres era el quinzè vol de prova de la nau Starship, nom amb què es coneix l'aeronau reutilitzable que està desenvolupant SpaceX.
Després d'una dècada de desenvolupament, l'Starship ha completat la seva missió més llarga. La fita aconseguida aquest cap de setmana és essencial per aconseguir construir coets reutilitzables que requereixin un recondicionament mínim entre vol i vol.
De moment, l'escut tèrmic del coet, format per centenars de llosetes que protegeixen la nau de la calor extrema a què s'exposa durant l'entrada a l'atmosfera, no és totalment reutilitzable. La companyia està treballant en el disseny d'unes noves lloselles que necessitin molt poc o cap recondicionament després de cada missió.
SpaceX ha invertit més de 15.000 milions de dòlars -més de 13.600 milions d'euros- en el desenvolupament dels coets Starship. La NASA hi ha aportat més de 2.900 milions d'euros com a part d'un contracte valorat en més de 3.600 milions per portar persones a la Lluna amb les naus Starship en el marc del programa Artemis de l'agència espacial estatunidenca.
Abans de la seva retirada el 2011, el sistema de transbordadors espacials de la NASA que transportava astronautes a l'Estació Espacial Internacional era parcialment reutilitzable: si bé els tancs de combustible externs es descartaven, la nau es podia tornar a emprar després d'haver passat per un procés de recondicionament important.