Gerard Quintana: "Els Sopa érem cinc caràcters forts convivint com una família"

Aquest 2026, Sopa de Cabra celebra quatre dècades de trajectòria amb una gira i l'estrena del documental "Tornar enrere", dirigit per Jordi Call. El líder del grup gironí explica a "Col·lapse" que, lluny de fer un recull d'èxits, el film posa el focus en allò que sovint queda fora de l'escenari: les tensions, les discrepàncies i els moments en què la banda ha estat a punt de trencar-se. En aquesta mirada retrospectiva, Gerard Quintana ho té clar: la clau de la seva supervivència no és haver estat amics, sinó haver après a conviure com una família.

Una família i moltes bronques

El documental arrenca amb una bronca després d'un concert. No és una excepció, sinó gairebé una declaració d'intencions. Durant els primers anys, les discussions eren constants, gairebé inevitables en un grup format per cinc personalitats fortes, amb visions diferents sobre com havia de sonar i evolucionar la banda.

Quintana ho explica sense dramatitzar, però sense suavitzar-ho: la convivència no era fàcil. Acabaven els concerts i venia el moment del "repàs", un exercici gairebé quirúrgic d'analitzar què havia funcionat i què no sovint amb el cap encara calent. Amb el temps, van entendre que aquella dinàmica només alimentava el conflicte i van decidir prendre distància abans d'afrontar-lo i fer aquesta valoració un dies més tard.

En el fons, el problema –o potser la clau– era la naturalesa del vincle.

No érem un grup d'amics, érem una família que no havíem escollit.

Aquesta idea travessa tota la seva trajectòria. No hi havia la lleugeresa de l'amistat, sinó la complexitat d'un vincle que no es trenca fàcilment, però que tampoc és senzill de sostenir. Com en qualsevol família, hi ha friccions, desacords i silencis, però també una mena de permanència que va més enllà de les circumstàncies.

El veritable èxit: caure i tornar-se a aixecar

Si alguna cosa ha volgut reivindicar la banda en aquest aniversari és que la seva història no s'explica només amb cançons icòniques o concerts multitudinaris. El relat real, el que dona sentit als 40 anys, està en els moments en què han hagut de resistir.

Quintana insisteix en aquesta mirada: el valor no és haver arribat, sinó haver continuat.

El que té més valor són els cops que has caigut i t'has hagut d'aixecar.

Al llarg del temps, han viscut etapes de tensió, distàncies i fins i tot una separació de deu anys. Però ni tan sols aquell trencament va esborrar el vincle. Quan es van retrobar, tot va tornar amb una naturalitat sorprenent, com si la intensitat dels primers anys hagués deixat una empremta impossible d'esborrar.

Aquella convivència inicial —assaigs, concerts, viatges, decisions compartides— va crear una relació gairebé estructural. No era només una banda: era una manera de viure i d'entendre's.

Amb els anys, també ha arribat una certa lucidesa. Decisions que en el seu moment es prenien des de la intuïció o l'impuls, avui es poden mirar amb perspectiva.

Quan passen les coses no ets conscient del que estàs decidint; ho entens amb els anys.

Hi haurà nou disc de Sopa de Cabra?

Ara, quatre dècades després, el moment és de celebració. La gira confirma que les seves cançons continuen connectant, fins i tot amb una generació que no havia nascut quan es van escriure. Aquesta transmissió emocional és, potser, una de les victòries més inesperades.

Però darrere de la celebració hi ha també una realitat molt més terrenal: la necessitat de continuar treballant. La música no és només vocació, també és ofici.

Necessitem treballar per viure, no ens han regalat res.

El futur, com tantes altres vegades, no està definit. Hi pot haver disc nou o potser no. No hi ha grans plans traçats, només la voluntat de seguir mentre tingui sentit.

I és aquí on torna la idea inicial, la que ho sosté tot. Més enllà dels projectes, dels concerts o dels possibles finals, el que queda és el vincle. Una família imperfecta, intensa, sovint contradictòria, però capaç de resistir el pas del temps. Una família que, quaranta anys després, encara troba la manera de continuar.