Gran part de la població europea tria avui els seus representants al Parlament

Participació escassa i vot en clau interna són les dues notes que predominen en les votacions que s'han fet fins ara. Tant al Regne Unit com als Països Baixos la participació no ha superat el 40%, però ha estat molt per sobre de les anteriors. El govern holandès podria ser castigat per haver fet públics els resultats abans de temps. Però qui ha estat realment castigat ha estat el primer ministre britànic, que en els comicis locals, celebrats simultàniament, ha deixat el laborisme en una situació molt delicada per la seva implicació en la guerra a l'Iraq. També a Itàlia celebren comicis locals coincidint amb les europees. Berlusconi ha fet tot el possible per sortir-ne més ben parat que el seu homòleg britànic: ha enviat missatges als mòbils de milions d'italians i ha demanant el vot el mateix dia de les votacions. De moment, només un 20% dels italians han votat en el primer dels dos dies disponibles per fer-ho. I entre els països que ja han votat, tres nouvinguts al club europeu: Malta, Letònia i la República Txeca. Malgrat la recent incorporació a Europa, no hi hagut entusiasme a l'hora d'anar a les urnes. A Letònia la participació ha estat d'un 40%, mentre que els txecs no han arribat al 30%. Més entusiasme hi hagut a Irlanda, on s'ha aprofitat la consulta europea per celebrar un referèndum sobre la immigració. Més del 80% dels votants ha dit "sí" a la reforma constitucional que impedirà obtenir la nacionalitat irlandesa als fills dels immigrants per l'únic fet de néixer en sòl irlandès; una mesura que pretén un major control sobre els fluxos migratoris. Pel que fa a Espanya, la d'avui és la quarta cita amb les urnes en tan sols un any. Municipals, autonòmiques, generals i, ara, eleccions europees. Aquesta és la cinquena vegada que Espanya viu unes europees i, respecte a anteriors eleccions, perd 10 eurodiputats. Dels països europeus que voten avui destaquen molt especialment França i Alemanya, que escullen més eurodiputats que la resta. Gerhard Schröder i Jacques Chirac afronten uns comicis encarats en clau interna i amb uns sondejos que auguren, a tots dos països, un vot de càstig al partit del poder. En el cas d'Alemanya, el que escull el nombre més gran d'eurodiputats, un total de 99, les eleccions estan marcades per un gran desinterès i un descontentament per la política econòmica del canceller socialdemòcrata. Schröder busca el suport de l'electorat en reivindicar la posició del govern en contra de la guerra de l'Iraq, però l'estancament de l'economia i el persistent problema de l'atur pesen entre uns electors euroescèptics. Els sondejos apunten que la participació a Alemanya pot assolir un mínim històric. Pel que fa a França, els pronòstics tampoc no són favorables al partit presidencial, l'UMP, que lidera el primer ministre Jean-Pierre Raffarin. Els socialistes aspiren a repetir el triomf que van obtenir a les eleccions regionals de març. Un nou revés electoral per a l'UMP dibuixaria un futur cada vegada més incert per a Raffarin i complicaria el segon tram del mandat a Chirac. L'expectativa d'abstenció és superior a les eleccions de 1999, on va votar el 52% del cens. França, que escull 78 eurodiputats, és amb el Regne Unit i Itàlia els països que més representants tindran a l'eurocambra, després d'Alemanya.