Graneres, mans i botes: la solidaritat contra la tragèdia de la dana Adam al País Valencià
El so de la pluja és diferent quan és torrencial i extrema. No són gotes en sintonia agradable, és un cel que s'obre i deixa caure una cortina d'aigua. No es veu res, però se sent tot. El soroll impacta. Si l'has sentit alguna vegada, quan torna a sonar, el reconeixes. És un so esfereïdor i anticipa la tragèdia. Ho va ser aquell 29 d'octubre del 2024 a l'Horta Sud. I ho ha estat ara a la Safor i la Marina Alta.
El Girona es desborda, els Poblets s'omple de fang
Han passat quasi 20 anys des de l'última vegada que es va desbordar el Girona. Llavors va ser un 12 d'octubre del 2007. Una dona va morir ofegada, i més de mil cases es van inundar. Aquell episodi ha quedat en la memòria col·lectiva de la comarca. El d'aquest 2026, de ben segur, també.
La dana Adam ha provocat una nova riuada. Al seu pas pels Poblets, el riu va esbotzar els murs de contenció i se'n va anar de mare.
Els qui ho van viure expliquen que va ser, fins i tot, pitjor que la vegada anterior. "Va ser un tsunami. Van ser vint minuts. De tenir un riu sec i un poble tranquil, en vint minuts va canviar tot". Jose Luís Mas, alcalde dels Poblets, ho va viure de primera mà i no s'ho podia creure.
La meitat del nucli urbà està devastat. La meitat dels 2.700 veïns, afectats. Per a alguns, com la mare de Pedro, és la segona vegada. Ella no pot ni parlar, el fill li fa de veu: "La meva mare està feta pols. És la segona vegada que li passa en 20 anys i suposa veure que, quan alces el cap, torna de nou".
No hem pogut salvar res, ni tan sols el rul·los del cap.
Al davant de la perruqueria de la mare de Pedro hi ha el taller de cotxe de Salvador. "A mi el que em preocupa són els cotxes dels clients que estan ací dins". Passeja nerviós de banda a banda, no sap avaluar les pèrdues, però el seu taller està ple de fang i la desena de cotxes que estan dins, inservibles. Li sona el telèfon, és un amic, necessita una màquina de neteja. "Ui, jo no en tinc, n'hauré de comprar una també".
Més endavant, en el mateix carrer, es troba el bar de Florinda. Allí l'aigua ha arribat fins a la caixa enregistradora. Ho ha fet tot malbé. Màquines, neveres, congeladors, tot està brut de fang. "El meu marit i jo treballem ací, d'ací ix el nostre pa. Però ara no sé què farem". L'òptica, la papereria, els bars, l'agència immobiliària o el centre de bellesa. Hi ha llocs on el fang va arribar als dos metres.
La solidaritat s'encomana i arriba de tot arreu
Un grup de joves gira la cantonada d'un dels carrers més afectats. "Què fem, ens posem a treure mobles d'esta casa o millor anem allà a treure fang d'aquella?". Van arribant per grups. N'hi ha de totes les edats, però la gran majoria són joves dels pobles veïns.
Arnau arriba del Verger, i Júlia, d'Oliva. Allí la dana ha fet molt mal, fins i tot ha deixat morts. "Com que no teníem escola, he parlat amb les meves amigues per a vindre a ajudar. A Oliva està tot tallat i no podem ajudar ara allí, hem vingut ací".
Ens han dit que feien falta graneres i les hem anat a comprar.
La imatge es repeteix a cada carrer. El poble s'ha multiplicat, de solidaritat. Els veïns tenen les cases al carrer: cadires, sofàs, penjadors. Una veïna hi ha posat una taula amb dues galledes d'aigua. Veïns, amics i la família l'ajuden a rentar plats i gots, i a treure el fang d'allò que es pot recuperar. Porta dues copes trencades a la mà i posa una mica d'humor a la tragèdia. "Això és el de menys, la cristalleria ja estava antiga, ara la renovaré".
A dos minuts de sa casa, al costat del pont que creua el riu Girona, hi ha aparcats un cotxe i una furgoneta on es pot llegir "Policia local de Paiporta". "Ja vam voler venir ahir i no ens van deixar", comenta un dels agents. "Hem vingut carregats de material que sabem que necessiten". Obrin les portes de la furgoneta i comencen a treure caixes. Un d'ells es posa al mig del carrer i va preguntant als que passen: necessiteu botes? Els altres les reparteixen. En porten de tots els números.
Una dana comunicada
La dana d'aquest octubre ha estat una dana comunicada i narrada. Les autoritats van advertir del perill, l'Aemet va marcar previsions de pluges excepcionals. Es va decretar un avís roig, i l'ES-Alert va sonar diverses vegades. La primera, 20 hores abans que entrara en vigència l'avís.
Els ajuntaments van reunir els Cecopal, i a l'Eliana, Emergències va convocar diverses reunions de coordinació. Els mitjans de comunicació van fer d'altaveu de totes les informacions, actualitzacions i advertències. Ningú no podia dir que no estava avisat.
El pitjor s'esperava diumenge, sobretot a partir del migdia. Encara hi havia veïns que es preguntaven:
Vols dir que n'hi haurà per tant?
Però les trombes d'aigua tenen això, la calma es trenca en un segon. Va ploure molt aquella vesprada de diumenge, tant que les autoritats van decretar el nivell 1 d'emergència per pluges, el de risc per inundació imminent. A Xàbia hi havia rescats.
Però la nit ho va canviar tot.
El poble en vetlla tota la nit
La nit de diumenge a dilluns, a Pego, tot el poble estava despert. La pluja els havia desvetllat. L'aigua començava a entrar a cases i garatges i alguns veïns, en despertar-se, se les trobaven inundades. Plovia molt, massa. I no parava. Hi havia carrers que s'havien convertit en rius.
Als grups de WhatsApp els amics, els veïns, els familiars, es preguntaven uns a altres com estaven. La situació era angoixant. Pego, l'Atzúbia o Forna, a la Marina Alta, són pobles que no s'inunden amb facilitat. L'aigua s'evacua ràpidament cap avall. Primer a la Marjal, després al mar. Juan explicava la por que havia passat, era pluja amb vent, ell intentava treure-la de casa però no podia. Toni va sentir un fort soroll.
Vaig sentir: boooom! I vaig veure que l'aigua s'havia endut un mur de contenció i que havia rebentat el meu garatge.
Quan Carme es va despertar, tenia dos pams d'aigua dins de casa. Patia pels endolls, per si posava un peu en aquella piscina que tenia ara per menjador i s'electrocutava. Esperaria en alt, fins que es fera de dia, baixara el nivell de l'aigua i poguera demanar ajuda als veïns. No li va caldre, hi van acudir pel seu compte.
El balanç més cru són els tres morts que ha deixat Adam. Però la tragèdia hauria pogut ser més gran. Més de dues mil persones evacuades i més d'un miler rescatades de plantes baixes i terrats. Alguns van haver d'esperar que es fera de dia i els helicòpters pogueren enlairar-se. Uns veïns, a Oliva, van decidir agafar una barca i començar a rescatar els que es trobaven atrapats als baixos. Un altre, amb la seva excavadora, va rescatar un matrimoni gran que s'havia quedat atrapat.
Durant la nit les famílies i els amics es van fer costat, telèfon en mà. Es trucaven, es tranquil·litzaven i es deien, "això no és només per avui, a partir de demà, qui tinga desperfectes, l'ajudem". I de dia van arribar les tropes de solidaritat granera en mà.
La del 20 d'octubre serà una nit que durarà anys, la solidaritat i el veïnatge quedarà de per vida.